Activitat 3

 

1.Allò que tal vegada s'esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comèdia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s'esdevingué? Justifica la resposta.

 

La comèdia és un dels gèneres clàssics del teatre i d'allà s'ha estès a altres arts com el cinema. Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d'humor o d'ironia. A vegades es construeix una comèdia com a paròdia d'una altra obra. Sovint els personatges, de la comèdia es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa escarni de la debilitat humana.                                                                                                                              

Si que podem aplicar aquesta definició a "Allò que tal vegada s'esdevingué" perquè te un to d'ironia, i els personatges estan en dificultas o conflictes entre ells mateixos gairebé tota l'obra.

 

2.Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè:

Adam: és el pare, té vint-i-dos anys, encara que aparenta uns 40. És un home gandul,conformista, enyoradís del temps del paradís, menysprea al seu fill Caïm.

 

Abel: és covard,sense cap tipus de domini davant els altres. No li porta la contraria al seu pare en cap moment.

 

Caïm: és el personatge central de l'obra, perquè serà un personatge que no es conformarà amb el que té o veu, i estarà en continua discusió amb Abel el seu germà.

 

Querub: és un àngel qe va tenir un passat molt dolent i ara fa cas a Jahvè de tot el que li mana i encubreix a vegades a Caïm.

 

Nara: és un noia capritxosa que vol tenir tot el que ella vulgui, es sencilla i no li agrada treballar molt.

 

Jahvè: és el Dèu tot podrós que va treure a Adan i Eva del paradís.

 

3.Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.

Adam: és el creador, junt amb Eva, els creadors dels elements de la natura, de la llengua...

Caïm: és el descendent que haura de anar creant fills, per a poblar la terra.

Abel: és l'únic personatge en l'obra que no trindrà un bon futur.

 

4.Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

Plantejament:

Tot comença després de l'expulsió de Adan i eva del Jardí de l'Eden per haber menjat la fruita prohibida. I començant a fer una vida fora del jardí tenint tres fills: Abel, Caïm i Nara.

Nus:

Després el tema es centrarà en Caïm al intenta entrar al jardí, també, amb qui es quedrà la Nadia dels seus dos germans i per últim la baralla entre els dos germans.

Desenllaças:

CaÏm es mort per el seu germà Abel i Nadia es queda amb Abel.

5.En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.

Es basarà en què tothom tingui unes metes proposades i que no dunem mai un cosa per vetadera, anem construint un món millor en que no hi ha cap millor que una altre sino que siguem tots iguals.

6. Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa'n exemples.

Si que hi responen perquè Eva gairebé esta sempre en casa treballant en ella, els homes no fan res a excepció de Caïm, i la Nara mai vol treballar la seva mare li diu a Adam en una escena: aquesta noia mai m'ajuda

Activitat 1 

1. Amb quin sobrenom es coneix Joan Oliver com a autor de poesia?
El sobrenom de Joan Oliver és Pere Quart, amb aquest nom signava les seves obres i aquest nom prové del seu segon nom "Pere", i "Quart", perquè és el quart fill.

2. En quin any va néixer?
 Al 29 de novembre de l’any 1899 a la ciutat de Sabadell.

3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?

Joan Oliver Provenia d’una família burgesa, per tant, acomodada. Els seus familiars eren industrials tèxtils.

4. On va començar a publicar?
Joan Oliver va començar a escriure al diari de Sabadell, que treballava amb joves de clase social alta.

5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?
Al principi va marxar cap a França, i després a Santiago de Xile durant un temps però no estava massa agusta allà i va decidir deixar els seus amics i tornar a Espanya encara que hi hagi un règim franquista.

6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?
Els seus personatges són de clase alta, de la burgesia i tenen problemes que els afecten.

7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre... quina classe social?
Sobre la clase social alta, concretament, la burgesia.

8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?
El llenguatge de Joan Oliver es una parla col·loquial, perquè volia que la seves poesies arribessin a tot tipus de persones sense importar la clase social.

Activitat 2

Cerca a la Viquièdia "Grup de Sabadell" i respon les qüestions següents:

1.Quan i on es va fundar?

Es va fundar a l’any 1917 a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.

2. Amb quins objectius?
Volia actualitzar la cultura de Sabadell i de Catalunya.

3. Qui formava aquesta colla?
Escriptors com Joan Oliver, Francesc Trabal, Armand Obiols, Ricard Marlet, entre d'altrea; i artistes.

4. Quines accions van dur a terme?
Van publicar un full dominical de caire satíric anomenat La Fulla Salau i van organitzar lectures i tertúlies que van comptar amb la presència d'alguns dels intel·lectuals més destacats del moment.

5. Explica breument qui eren Francesc Trabal i Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges.

Francesc Trabal i Armand; Des de molt jove va treballar per a diferents revistes i periòdics, sobretot per al Diari de Sabadell, del que n'esdevindria director i on signava Senyor Banyeta. Va participar d’una manera molt activa en la vida cultural de la seva ciutat. Hi va fundar l'editorial La Mirada i junt amb Joan Oliver (Pere Quart) iArmand Obiols el Grup de Sabadell. Durant la guerra civil esdevingué membre de l’Agrupació d’Escriptors Catalans i secretari de la Institució de les Lletres Catalanes. A l'any 1939 hagué d'anar a l'exili a França, des de on es traslladà a Xile quan esclatà la Segona Guerra Mundial. Va morir a Santiago de Xile a l'any 1957.

Armand Obiols, el seu pseudònim Joan Prat i Esteve (Sabadell, 1904 - Viena, 1971) va ser un escriptor, periodista i crític literari català. Autodidacte i d'obra escassa i poc coneguda, fou un dels principals integrants, conjuntament amb Joan Oliver (Pere Quart) i Francesc Trabal, de l'anomenat Grup de Sabadell, fundat l'any 1923. Col·laborà en el buc insígnia del grup, l'editorial La Mirada. Mostrà en tot moment un marcat rebuig per la burgesia de la seva ciutat. Fou durant el 1938 redactor en cap de la Revista de Catalunya. El 1939, l'any que s'exilia a França un cop acabada la guerra civil espanyola, comença una intensa i complicada relació amb Mercè Rodoreda, que durarà fins a la mort d'Obiols. Els seus consells literaris i el seu profund coneixement de la literatura catalana seran enormement valuosos per la creació narrativa de Rodoreda.

ELS AMANTS

La carn vol carn- Ausiàs March

No hi havia a València dos amants com nosaltres.Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.

El poema de Vicent Andrés Estellés són versos alexandrins sense cesura, amb versos lliures i art major.
El poema tracte de dos amants que s'estimen molt, un amor apassionat sense barreres.
Hi han diversos recursos:
-"Matí" i "nit" al vers 2, és una antítesis.
-"Brusc" i "salvatge" al final del vers 14, és un hiperbaton
-"Han pasat anys i anys"; "amor"; "ignorem" als versos 4, 14, 18 i "amants" en els versos 23 i 24.
-Enumeració al vers 10 "ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny..."
-Paral·lelisme al vers 4 "han passat anys, molts anys; han passat moltes coses"
-Comparació al vers 9, "es desperta, de sobte, com un vell huracà"
-Metàfora al vers 5 "em pren aquell vent"

*Parques: Són les deesses que senyalaven la vida i la mort de les persones.

*Tarratos: És una personificació de la mort.

*Caront: És la perona que porta als morts en una barca.

És així, si us plau, LA NIT (1956)
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—La Mort.

La Mort ve descalça:
quan se'n va dur socs
que van fent
cloc... cloc... cloc... cloc...

—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—¿Qui és?
...cloc... cloc... cloc... cloc...

Aquesta poesia de Vicent Andrés Estellés es una de tantes altres poesies on recorda a la seva familia i a la seva filla morta, i torna a sortir el tema de la mort, com en la "Cançó de bressol".
En la poesia surten dos personatges; un podria ser Vicent Andrés i l'altre la mort que l'esta trucant a la porta i no contesta.
I trobem recusos, onomatopeyes "toc, toc", i al·iteració "cloc...cloc..."

Cançó de bressol, La nit (1956)

Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita
i és, d'allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se'n ve.
És la meua ama, i és l'ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.

Aquest poema tracte de la mort on el poeta parla sobre el sentiment que té cap a la seva filla desprès d'haber mort als 4 messos.
És un romanç heptasil·lab que els parells rimen en asonant.
Repetició de la paraula "meua" als versos 2 i 10. En el vers 3 quan parla de nodrir a la seva filla(vers 3) es refereix a que encara la recorda i es mes important que la seva vida.