Cançó de bressol, La nit (1956)

Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita
i és, d'allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se'n ve.
És la meua ama, i és l'ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.

Aquest poema tracte de la mort on el poeta parla sobre el sentiment que té cap a la seva filla desprès d'haber mort als 4 messos.
És un romanç heptasil·lab que els parells rimen en asonant.
Repetició de la paraula "meua" als versos 2 i 10. En el vers 3 quan parla de nodrir a la seva filla(vers 3) es refereix a que encara la recorda i es mes important que la seva vida.