Activitat 1 

1. Amb quin sobrenom es coneix Joan Oliver com a autor de poesia?
El sobrenom de Joan Oliver és Pere Quart, amb aquest nom signava les seves obres i aquest nom prové del seu segon nom "Pere", i "Quart", perquè és el quart fill.

2. En quin any va néixer?
 Al 29 de novembre de l’any 1899 a la ciutat de Sabadell.

3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?

Joan Oliver Provenia d’una família burgesa, per tant, acomodada. Els seus familiars eren industrials tèxtils.

4. On va començar a publicar?
Joan Oliver va començar a escriure al diari de Sabadell, que treballava amb joves de clase social alta.

5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?
Al principi va marxar cap a França, i després a Santiago de Xile durant un temps però no estava massa agusta allà i va decidir deixar els seus amics i tornar a Espanya encara que hi hagi un règim franquista.

6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?
Els seus personatges són de clase alta, de la burgesia i tenen problemes que els afecten.

7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre... quina classe social?
Sobre la clase social alta, concretament, la burgesia.

8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?
El llenguatge de Joan Oliver es una parla col·loquial, perquè volia que la seves poesies arribessin a tot tipus de persones sense importar la clase social.

Activitat 2

Cerca a la Viquièdia "Grup de Sabadell" i respon les qüestions següents:

1.Quan i on es va fundar?

Es va fundar a l’any 1917 a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.

2. Amb quins objectius?
Volia actualitzar la cultura de Sabadell i de Catalunya.

3. Qui formava aquesta colla?
Escriptors com Joan Oliver, Francesc Trabal, Armand Obiols, Ricard Marlet, entre d'altrea; i artistes.

4. Quines accions van dur a terme?
Van publicar un full dominical de caire satíric anomenat La Fulla Salau i van organitzar lectures i tertúlies que van comptar amb la presència d'alguns dels intel·lectuals més destacats del moment.

5. Explica breument qui eren Francesc Trabal i Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges.

Francesc Trabal i Armand; Des de molt jove va treballar per a diferents revistes i periòdics, sobretot per al Diari de Sabadell, del que n'esdevindria director i on signava Senyor Banyeta. Va participar d’una manera molt activa en la vida cultural de la seva ciutat. Hi va fundar l'editorial La Mirada i junt amb Joan Oliver (Pere Quart) iArmand Obiols el Grup de Sabadell. Durant la guerra civil esdevingué membre de l’Agrupació d’Escriptors Catalans i secretari de la Institució de les Lletres Catalanes. A l'any 1939 hagué d'anar a l'exili a França, des de on es traslladà a Xile quan esclatà la Segona Guerra Mundial. Va morir a Santiago de Xile a l'any 1957.

Armand Obiols, el seu pseudònim Joan Prat i Esteve (Sabadell, 1904 - Viena, 1971) va ser un escriptor, periodista i crític literari català. Autodidacte i d'obra escassa i poc coneguda, fou un dels principals integrants, conjuntament amb Joan Oliver (Pere Quart) i Francesc Trabal, de l'anomenat Grup de Sabadell, fundat l'any 1923. Col·laborà en el buc insígnia del grup, l'editorial La Mirada. Mostrà en tot moment un marcat rebuig per la burgesia de la seva ciutat. Fou durant el 1938 redactor en cap de la Revista de Catalunya. El 1939, l'any que s'exilia a França un cop acabada la guerra civil espanyola, comença una intensa i complicada relació amb Mercè Rodoreda, que durarà fins a la mort d'Obiols. Els seus consells literaris i el seu profund coneixement de la literatura catalana seran enormement valuosos per la creació narrativa de Rodoreda.

ELS AMANTS

La carn vol carn- Ausiàs March

No hi havia a València dos amants com nosaltres.Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.

El poema de Vicent Andrés Estellés són versos alexandrins sense cesura, amb versos lliures i art major.
El poema tracte de dos amants que s'estimen molt, un amor apassionat sense barreres.
Hi han diversos recursos:
-"Matí" i "nit" al vers 2, és una antítesis.
-"Brusc" i "salvatge" al final del vers 14, és un hiperbaton
-"Han pasat anys i anys"; "amor"; "ignorem" als versos 4, 14, 18 i "amants" en els versos 23 i 24.
-Enumeració al vers 10 "ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny..."
-Paral·lelisme al vers 4 "han passat anys, molts anys; han passat moltes coses"
-Comparació al vers 9, "es desperta, de sobte, com un vell huracà"
-Metàfora al vers 5 "em pren aquell vent"

*Parques: Són les deesses que senyalaven la vida i la mort de les persones.

*Tarratos: És una personificació de la mort.

*Caront: És la perona que porta als morts en una barca.

És així, si us plau, LA NIT (1956)
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—La Mort.

La Mort ve descalça:
quan se'n va dur socs
que van fent
cloc... cloc... cloc... cloc...

—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—¿Qui és?
...cloc... cloc... cloc... cloc...

Aquesta poesia de Vicent Andrés Estellés es una de tantes altres poesies on recorda a la seva familia i a la seva filla morta, i torna a sortir el tema de la mort, com en la "Cançó de bressol".
En la poesia surten dos personatges; un podria ser Vicent Andrés i l'altre la mort que l'esta trucant a la porta i no contesta.
I trobem recusos, onomatopeyes "toc, toc", i al·iteració "cloc...cloc..."

Cançó de bressol, La nit (1956)

Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita
i és, d'allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se'n ve.
És la meua ama, i és l'ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.

Aquest poema tracte de la mort on el poeta parla sobre el sentiment que té cap a la seva filla desprès d'haber mort als 4 messos.
És un romanç heptasil·lab que els parells rimen en asonant.
Repetició de la paraula "meua" als versos 2 i 10. En el vers 3 quan parla de nodrir a la seva filla(vers 3) es refereix a que encara la recorda i es mes important que la seva vida.

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés i Estellés va néixer el 4 de setembre de 1424. El seu pare era el forner del poble. Tenia una germana, Carme, que sovint era citada en algun dels seus poemes. Va passar la seva infancia a Burjassot, en la que te molts bons records. A l'edad d'un any, el seu avi va ser assesinat d'un tret d'escopeta pel seu germanastre, per causa d'una herència. Més tard va morir de tuberculosis el seu oncle, Josep Maria.
La seva vocació va desvetllar molt aviat, però no pel costat de la poesia sinó pel teatre, pels volts de 1935-1936 ja va escriure poesia. Quan va esclatar la guerra civil espanyola tenia 12 anys i ja havia començat a escriure peces de teatre. La guerra va fer que deixes els estudis, però llegeix gran quantitat de llibres que li deixa un veí. La família no es va exiliar, però va haver de cremar alguns llibres, atès l'empresonament de persones que tenien llibres prhibits. Acabada la guerra, va començar a treballar de forner, desprès, d'orfebre, de mecanògraf i d'ordenança.
El 1942 va publicar el seu primer astivle al diari "Jornada" a partir d'aquest fet fet va fer gestions per formalitzar l'ingrés a l'Escola Ofivial de Periodisme a Madrid, on va cursar la carrera de becat. A Madrid, va publicar poesies que eren la traducció castellana de poemes que havia escrit en català. L'any 1945 va anar fer de soldat a Navarra on va escriure poesies en català. En tornar a València, el 1948, va començar a treballar com a periodista a "Las Provincias". Als anys cinquanta inicia la seva amistad amb intel·lectuals com Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster. En 1955 es va casar amb Isabel Llorente que treballava al ajuntament de València, i deu mesos més tard va tenir una filla que es va morir als 4 mesos. Però van tenir dos fills més Vicents i Carmina.