1.2. L’entrevista és un gènere periodístic molt ric. Montserrat Roig va ser una gran entrevistadora. La seva professionalitat va quedar palesa en diversos mitjans de comunicació, entre ells la revista Serra d’Or: Llegiu el que diu Roig quan li pregunten sobre la seva feina de periodista.
—Quin ha estat el mestratge que has rebut a partir de la feina de periodista i, sobretot, arran de l’activitat d’entrevistadora, que iniciares en aquesta mateixa revista?
—Primer et diré que hi ha molta gent que considera l’entrevista un gènere menor; jo, amb això, no hi he estat mai d’acord: sempre hi ha hagut com una mena de jerarquització, dins el periodisme, que ha fet que es cregués que els articles de relleu eren els d’opinió, o els editorials, i que, en canvi,l’entrevista era un gènere menor perquè es limita a pregunta-resposta. Això no és veritat. Dins de l’entrevista hi pot cabre tot: opinió, observació, descripció, hi caben imatges, paraules... Jo vaig aprendre molt a través de l’entrevista i vaig decidir de fer-ne en un moment en què volia escriure, escriure novel·la, ficció.
M. Nadal, «Montserrat Roig, un cant de maduresa» (p. 14)
a) Penseu en un personatge conegut a qui us agradaria entrevistar.
Zidane
b) Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.
M'agradaria entrevistar-lo perque m'agradava el seu joc alhora de jugar al camp.
c) Escriviu tres o quatre preguntes que li faríeu.
- On i quan vas comen-çar?
-T'ha influït en la vida i en els estudis?
-Que és el que més t'ha agradat d'aquets últims anys en el futbol?
d) Digueu què opineu sobre la resposta de Roig.
Jo estic d'acord amb aquesta resposta que a donat perque es molt encertada, ja que, en alguns treballs algunes persones fan el que no li pertoca per tal de obtenir un lloc de treball millor o un millor sou.
—Quin ha estat el mestratge que has rebut a partir de la feina de periodista i, sobretot, arran de l’activitat d’entrevistadora, que iniciares en aquesta mateixa revista?
—Primer et diré que hi ha molta gent que considera l’entrevista un gènere menor; jo, amb això, no hi he estat mai d’acord: sempre hi ha hagut com una mena de jerarquització, dins el periodisme, que ha fet que es cregués que els articles de relleu eren els d’opinió, o els editorials, i que, en canvi,l’entrevista era un gènere menor perquè es limita a pregunta-resposta. Això no és veritat. Dins de l’entrevista hi pot cabre tot: opinió, observació, descripció, hi caben imatges, paraules... Jo vaig aprendre molt a través de l’entrevista i vaig decidir de fer-ne en un moment en què volia escriure, escriure novel·la, ficció.
M. Nadal, «Montserrat Roig, un cant de maduresa» (p. 14)
a) Penseu en un personatge conegut a qui us agradaria entrevistar.
Zidane
b) Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.
M'agradaria entrevistar-lo perque m'agradava el seu joc alhora de jugar al camp.
c) Escriviu tres o quatre preguntes que li faríeu.
- On i quan vas comen-çar?
-T'ha influït en la vida i en els estudis?
-Que és el que més t'ha agradat d'aquets últims anys en el futbol?
d) Digueu què opineu sobre la resposta de Roig.
Jo estic d'acord amb aquesta resposta que a donat perque es molt encertada, ja que, en alguns treballs algunes persones fan el que no li pertoca per tal de obtenir un lloc de treball millor o un millor sou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada