Ppt Sobre Lobra
View more presentations from guest4ef1ec.
dimarts, 31 de març del 2009
divendres, 27 de març del 2009
2. Llegiu aquest fragment de la novel·la i observeu el grau de participació de la Mundeta filla en els fets que l’envolten. Assenyaleu si la seva actitud és semblant o diferent de la de la seva mare.
Fou en aquella assemblea constituent on el sentí parlar [en Jordi] per primera vegada. Era un estudiant de segon curs que ningú no coneixia. La figura s’alçà per damunt de les altres gràcies a la clarividència dels raonaments. El seu parlar era pausat, calmós, com un sedant, la seva veu posseïa allò que apaivaga els dubtes, el confusionisme, la latent inseguretat dels universitaris. Era un líder, malgrat la seva joventut. I ho era perquè no se’n ventava. Convencé molt aviat tothom de quedar-s’hi i resistir. Després, a l’assemblea del vint-i-set d’abril, quan la policia entrà a la universitat i provocà el pànic entre els estudiants, se sentiren una altra vegada per damunt dels crits, dels insults, dels gemecs i de les corredisses, les paraules d’ell que reclamaven assossec.
(p. 34-35)
dimecres, 25 de març del 2009
3.1. El món de l’àvia
1. A Ramona, adéu hi apareixen una sèrie d’esdeveniments històrics importants del segle XX que envolten la vida de cada protagonista. Completeu les dades que falten en la informació següent:
Mundeta àvia:Guerra de les Colònies (1898)Setmana Tràgica (1909)Primera Guerra Mundial (1914)Mundeta mare:....................................................... (1931)Fets d’Octubre (1934)....................................................... (19......-19......)
Mundeta filla:Revoltes universitàries (dècada dels 60) en contra del règim franquistaCaputxinada (1966)
2. Busqueu la informació que us calgui sobre la Primera Guerra Mundial per respondre aquestes preguntes:
· Quins països s’hi van veure implicats? França, Rusia,Inglaterra, i per en un altre bandol Italia,Austria, Alemanyia, Turquia
· Què va desencadenar la guerra? L'assessinat del Archiduc d'Austria que era l'hereu de austro- hungarés.
· Quins personatges hi van intervenir? Per part de Russia el Sar, per part de Alemanya l''emperador Guillem II i per part de França el general tetain.
· Com es va resoldre la guerra? Es va resoldre amb el tractat de Westfalia.
3. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu de quina manera les conseqüències de la Primera Guerra Mundial afectaven el personatge de l’àvia:
6 de desembre de 1918.
Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)
A l'avia li dóna igual qui guanya la guerra, el que li preocupa a ella són els seus diners i les seves joies.
4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.
12 de septembre de 2001
Me'n recordo encara d'ahir, del atemptat dels Estats Units a causa d'uns terroristes islamistes en el qual havien mort moltíssimes persones inocents i l'enderrocament de les torres gemeles a causa de l'enfrontament de diversos avions cap a elles. Aquest fet ha conmocionat a gran part del planeta. Tothom ha vist les imatges des de el primer impacte fins a la informació que ens a donat de les persones quan trucaven als seus familiars. Tenia poca noció del que significaven les torres en aquell moment, pero el que si que s'havia era el dolor que patia la gent perquè em feia molta angunia lo succeït.
3.2. El món de la mare
1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per respondre aquestes preguntes:
a) Qui va desencadenar el conflicte? L'aixecament militar del general Francisco Franco i també dels gnerelas Molas i San Jurjo volien fer un cop d'estat contra la República
b) Quines van ser-ne les causes? Es van aixecar contra les mesures progressistas del govern republicà.
c) Quins personatges hi van intervenir? President de la Republica, Azaña, Indalecio Prieto, Largo Caballero i Juan Negrin. En el bàndol militar estaba Francisco Franco, Antonio Primo de Ribera, i per part dels eclesiàstics el cardenal Segura.
d) Com es va resoldre el conflicte? Va acabar amb la victória de Francisco Franco que va poosar una dictadura que va durar 40 anys.
2. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu quina informació té dels fets que viu de la Guerra Civil la mare:
I ell em va preguntar que què en pensàvem, dels anarquistes, i jo em vaig tornar vermella com un grapat de cireres i li vaig dir que la meva mare sempre havia sentit una secreta simpatia per vostès, perquè creu que en realitat són uns romàntics i uns idealistes i diu que no és dolent això de voler canviar una mica el món, que només li feia ràbia tot el que passava amb la religió. I ell, però tu què en penses, i jo, que hi ha coses d’aquesta guerra que no les acabo d’entendre, que em semblen molt embolicades. I em vaig adonar que era la primera vegada que parlava una estona així de llarga amb un home com aquell i li ho vaig dir, i també que me’ls imaginava més satànics, més diabòlics.[...] No entenia la seva curiositat, la incisió a preguntar-me coses de la meva vida, coses banals i intranscendents. Vaig pensar que què n’havia de fer. Que la meva història era curta i ensopida al costat de la seva, plena de lluites, de vagues, de soroll i d’aventures. [...] Que jo no em distingia gaire de les nostres amistats, que tot sempre acabava i començava de la mateixa manera. Tret de l’estiu del trenta-quatre, d’aquella tardor en què. (p. 162-163)
Queda bastant al marge de la guerra, perquè nomès sap fets de la guerra que li diuen les altres persones que opinen. Les seves amistats pensa que opinen igual que ella, tot era monotonia. La seva vida la veu gris, trista...
3.3. El món de la filla
1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Caputxinada (revoltes d’estudiants a Barcelona durant els anys seixanta) per respondre aquestes preguntes:
a) Què pretenien els estudiants? Pretenien democratitzar la universitat que es reconeguès el dret a organitzar-se en sindicats i també, a partir de la democratització de la universitat, voilien democratitzar la societat i el país.
b) Com es van revoltar? Fent vagues, assambles...
c) Quin és l’acte més significatiu d’aquesta revolta? Els estudiants es van tancar en el convent amb els caputxins de Sarrià.
d) Com es va acabar? La policia va encerclar el convent, els hi van fer un setge i a la sortida dels estudiants els van sancionar.
1. A Ramona, adéu hi apareixen una sèrie d’esdeveniments històrics importants del segle XX que envolten la vida de cada protagonista. Completeu les dades que falten en la informació següent:
Mundeta àvia:Guerra de les Colònies (1898)Setmana Tràgica (1909)Primera Guerra Mundial (1914)Mundeta mare:....................................................... (1931)Fets d’Octubre (1934)....................................................... (19......-19......)
Mundeta filla:Revoltes universitàries (dècada dels 60) en contra del règim franquistaCaputxinada (1966)
2. Busqueu la informació que us calgui sobre la Primera Guerra Mundial per respondre aquestes preguntes:
· Quins països s’hi van veure implicats? França, Rusia,Inglaterra, i per en un altre bandol Italia,Austria, Alemanyia, Turquia
· Què va desencadenar la guerra? L'assessinat del Archiduc d'Austria que era l'hereu de austro- hungarés.
· Quins personatges hi van intervenir? Per part de Russia el Sar, per part de Alemanya l''emperador Guillem II i per part de França el general tetain.
· Com es va resoldre la guerra? Es va resoldre amb el tractat de Westfalia.
3. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu de quina manera les conseqüències de la Primera Guerra Mundial afectaven el personatge de l’àvia:
6 de desembre de 1918.
Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)
A l'avia li dóna igual qui guanya la guerra, el que li preocupa a ella són els seus diners i les seves joies.
4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.
12 de septembre de 2001
Me'n recordo encara d'ahir, del atemptat dels Estats Units a causa d'uns terroristes islamistes en el qual havien mort moltíssimes persones inocents i l'enderrocament de les torres gemeles a causa de l'enfrontament de diversos avions cap a elles. Aquest fet ha conmocionat a gran part del planeta. Tothom ha vist les imatges des de el primer impacte fins a la informació que ens a donat de les persones quan trucaven als seus familiars. Tenia poca noció del que significaven les torres en aquell moment, pero el que si que s'havia era el dolor que patia la gent perquè em feia molta angunia lo succeït.
3.2. El món de la mare
1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per respondre aquestes preguntes:
a) Qui va desencadenar el conflicte? L'aixecament militar del general Francisco Franco i també dels gnerelas Molas i San Jurjo volien fer un cop d'estat contra la República
b) Quines van ser-ne les causes? Es van aixecar contra les mesures progressistas del govern republicà.
c) Quins personatges hi van intervenir? President de la Republica, Azaña, Indalecio Prieto, Largo Caballero i Juan Negrin. En el bàndol militar estaba Francisco Franco, Antonio Primo de Ribera, i per part dels eclesiàstics el cardenal Segura.
d) Com es va resoldre el conflicte? Va acabar amb la victória de Francisco Franco que va poosar una dictadura que va durar 40 anys.
2. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu quina informació té dels fets que viu de la Guerra Civil la mare:
I ell em va preguntar que què en pensàvem, dels anarquistes, i jo em vaig tornar vermella com un grapat de cireres i li vaig dir que la meva mare sempre havia sentit una secreta simpatia per vostès, perquè creu que en realitat són uns romàntics i uns idealistes i diu que no és dolent això de voler canviar una mica el món, que només li feia ràbia tot el que passava amb la religió. I ell, però tu què en penses, i jo, que hi ha coses d’aquesta guerra que no les acabo d’entendre, que em semblen molt embolicades. I em vaig adonar que era la primera vegada que parlava una estona així de llarga amb un home com aquell i li ho vaig dir, i també que me’ls imaginava més satànics, més diabòlics.[...] No entenia la seva curiositat, la incisió a preguntar-me coses de la meva vida, coses banals i intranscendents. Vaig pensar que què n’havia de fer. Que la meva història era curta i ensopida al costat de la seva, plena de lluites, de vagues, de soroll i d’aventures. [...] Que jo no em distingia gaire de les nostres amistats, que tot sempre acabava i començava de la mateixa manera. Tret de l’estiu del trenta-quatre, d’aquella tardor en què. (p. 162-163)
Queda bastant al marge de la guerra, perquè nomès sap fets de la guerra que li diuen les altres persones que opinen. Les seves amistats pensa que opinen igual que ella, tot era monotonia. La seva vida la veu gris, trista...
3.3. El món de la filla
1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Caputxinada (revoltes d’estudiants a Barcelona durant els anys seixanta) per respondre aquestes preguntes:
a) Què pretenien els estudiants? Pretenien democratitzar la universitat que es reconeguès el dret a organitzar-se en sindicats i també, a partir de la democratització de la universitat, voilien democratitzar la societat i el país.
b) Com es van revoltar? Fent vagues, assambles...
c) Quin és l’acte més significatiu d’aquesta revolta? Els estudiants es van tancar en el convent amb els caputxins de Sarrià.
d) Com es va acabar? La policia va encerclar el convent, els hi van fer un setge i a la sortida dels estudiants els van sancionar.
dimarts, 24 de març del 2009
Un dels temes de Ramona, adéu és el de la revolta, entesa com la conseqüència d’un conflicte. De conflictes n’hi ha hagut sempre, i de tota mena: generacionals, personals, socials, bèl·lics, etc. Montserrat Roig, a la novel·la que treballeu (i, en general, en tota la seva obra), explica conflictes, lluites, revoltes...
Ramona, adéu gira a l’entorn de dos eixos fonamentals: el context històric del segle XX, marcat per grans canvis, i la lluita interior de les protagonistes per desenvolupar-se en aquest context. L’aprofundiment del context històric el treballarem en l’apartat que anomenem revoltes externes i fa referència als fets històrics més importants d’aquest segle. La lluita interior de les protagonistes, i la seva evolució psicològica, les descobrirem a partir de les revoltes internes.
1. Entre tots ompliu aquest quadre amb els fets més importants que recordeu que han fet canviar la història del segle XX.
Fets i anys:
- Guerres de les Colònies (1898)
Espanya va perdre les dues colònies que tenia; van ser Cuba i Filipinas.
- Guerra d'Àfrica (1909)
Són una sèrie de territoris del Marroc en què Espanya, segons els acords francoespanyols firmats el 27 de novembre de 1912, exercí un règim de protectorat.
El protectorat consistia en dos territoris de l'actual Marroc, geogràficament diferents: la zona del nord del Marroc, que inclou les regions del Rif i Yebala, i la de Tarfaya, limitant amb el Sàhara Espanyol, al sud-oest i al nord amb el riu Draa coma frontera. Vuit mesos abans dels acords, França havia creat el seu propi protectorat sobre la major part de l'actual Marroc. No obstant això, la creació d'una administració colonial sobre els territoris del protectorat en el Rif no es produiria fins a 1927, una vegada la zona va haver estat pacificada. El protectorat duraria fins a 1956, excepte el que es coneixia com a protectorat meridional o regió nord de les tres que es va dividir el Sàhara Espanyol.
- Setmana Trágica ( 29 juliol de 1909)
Aquests fets va ser la mobilització de reservistes per al seu enviament a la zona de Melilla, on el dia 9 del mateix mes havia començat la guerra, per a molts motivada exclusivament pel descobriment l'any anterior d'unes mines propietat d'una societat controlada pel Comte de Romanones, el Marquès de Comillas i el Comte de Güell.
Aquesta mobilització és molt mal acollida per les classes populars, ja que, a causa de la legislació de reclutament, es podia quedar exempt de la incorporació a files mitjançant el pagament de sis mil rals, quantitat que no estava a l'abast dels més pobres. D'altra banda, els reservistes majoritàriament ja eren casats i amb família al seu càrrec.
- Guerra Gran (1914-1918)
La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.
- Vaga general (1918)
Per falta d'organització i a la deixadesa del governador civil Ossorio y Gallardo, és degenerà en actes de vandalisme provocats per elements exaltats.
Després d'uns avalots pel centre de la ciutat, les forces de seguretat disparen sobre els manifestants en la zona de la Rambla i provoquen molts ferits, cosa que fa que s'enverinin encara més els ànims i s'arribi a una veritable insurrecció amb barricades als carrers i la proclamació de la llei marcial.
S'incendien multitud d'edificis religiosos, puix els amotinats consideren que l'Església forma part de l'estructura de la burgesia, els fills de la qual no van a la guerra. A més l'Església havia impulsat als denominats sindicats grocs oposats al sindicalisme anarquista, majoritari a la ciutat.
- Proclamació de la República (14 d'abril de 1931)
- Guerra Civil (1936-1939)
- Caputxinada (1966)
- Tancament de la universitat de Madrid
Què en sabeu?
2. Busqueu la definició dels mots següents i copieu-la:
· Revolta : Alçament contra l'autoritat establerta, sedició amb agitació, amb avalot.
· Revoltar: Fer alçar algú en revolta
· Revolució: Canvi total, radical.
· Guerra: Lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats.
Ramona, adéu gira a l’entorn de dos eixos fonamentals: el context històric del segle XX, marcat per grans canvis, i la lluita interior de les protagonistes per desenvolupar-se en aquest context. L’aprofundiment del context històric el treballarem en l’apartat que anomenem revoltes externes i fa referència als fets històrics més importants d’aquest segle. La lluita interior de les protagonistes, i la seva evolució psicològica, les descobrirem a partir de les revoltes internes.
1. Entre tots ompliu aquest quadre amb els fets més importants que recordeu que han fet canviar la història del segle XX.
Fets i anys:
- Guerres de les Colònies (1898)
Espanya va perdre les dues colònies que tenia; van ser Cuba i Filipinas.
- Guerra d'Àfrica (1909)
Són una sèrie de territoris del Marroc en què Espanya, segons els acords francoespanyols firmats el 27 de novembre de 1912, exercí un règim de protectorat.
El protectorat consistia en dos territoris de l'actual Marroc, geogràficament diferents: la zona del nord del Marroc, que inclou les regions del Rif i Yebala, i la de Tarfaya, limitant amb el Sàhara Espanyol, al sud-oest i al nord amb el riu Draa coma frontera. Vuit mesos abans dels acords, França havia creat el seu propi protectorat sobre la major part de l'actual Marroc. No obstant això, la creació d'una administració colonial sobre els territoris del protectorat en el Rif no es produiria fins a 1927, una vegada la zona va haver estat pacificada. El protectorat duraria fins a 1956, excepte el que es coneixia com a protectorat meridional o regió nord de les tres que es va dividir el Sàhara Espanyol.
- Setmana Trágica ( 29 juliol de 1909)
Aquests fets va ser la mobilització de reservistes per al seu enviament a la zona de Melilla, on el dia 9 del mateix mes havia començat la guerra, per a molts motivada exclusivament pel descobriment l'any anterior d'unes mines propietat d'una societat controlada pel Comte de Romanones, el Marquès de Comillas i el Comte de Güell.
Aquesta mobilització és molt mal acollida per les classes populars, ja que, a causa de la legislació de reclutament, es podia quedar exempt de la incorporació a files mitjançant el pagament de sis mil rals, quantitat que no estava a l'abast dels més pobres. D'altra banda, els reservistes majoritàriament ja eren casats i amb família al seu càrrec.
- Guerra Gran (1914-1918)
La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.
- Vaga general (1918)
Per falta d'organització i a la deixadesa del governador civil Ossorio y Gallardo, és degenerà en actes de vandalisme provocats per elements exaltats.
Després d'uns avalots pel centre de la ciutat, les forces de seguretat disparen sobre els manifestants en la zona de la Rambla i provoquen molts ferits, cosa que fa que s'enverinin encara més els ànims i s'arribi a una veritable insurrecció amb barricades als carrers i la proclamació de la llei marcial.
S'incendien multitud d'edificis religiosos, puix els amotinats consideren que l'Església forma part de l'estructura de la burgesia, els fills de la qual no van a la guerra. A més l'Església havia impulsat als denominats sindicats grocs oposats al sindicalisme anarquista, majoritari a la ciutat.
- Proclamació de la República (14 d'abril de 1931)
- Guerra Civil (1936-1939)
- Caputxinada (1966)
- Tancament de la universitat de Madrid
Què en sabeu?
2. Busqueu la definició dels mots següents i copieu-la:
· Revolta : Alçament contra l'autoritat establerta, sedició amb agitació, amb avalot.
· Revoltar: Fer alçar algú en revolta
· Revolució: Canvi total, radical.
· Guerra: Lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats.
divendres, 20 de març del 2009
1. Ramona, adéu és una novel·la que presenta una complexitat estructural que pot dificultar la comprensió del text. Per aquest motiu us proposem unes activitats prèvies que us facilitaran les claus per a entendre millor aquest llibre. Abans de començar-lo a llegir, fullegeu-lo tot resolent les activitats següents:
a) Sobre l’estructura:
· De quantes pàgines consta aquesta novel·la? 208
· Si us és possible, compteu els capítols que té. No está estructurada en capitols.
· Localitzeu en quins casos s’utilitza la lletra cursiva al llarg del llibre. Tenim la lletra cursiva al principi i al final, quan parla la mare.
· Hi ha espais en blanc? Quina funció fan? Quan cambia de dia, també quan parla les diferents dones. La funcio que fa es diferenciar les tres veus narratives, a mes a mes, diferencien el temps i l'espai. Perque cada personatge explica fils argumnentals de la seva vida.
b) Sobre el títol:
· Fixeu-vos en el títol del llibre i digueu què us suggereix. El personatge del llibre será una dona.
· Quina història penseu que s’hi explicarà? La seva vida.
c) Sobre l’argument:
· Amb l’ajut de la coberta posterior del llibre, expliqueu l’argument d’aquesta novel·la. Explica la historia de tres dones de la mateixa familia que viuen sota el mateix sostre inserida en una epoca historica.
d) Sobre el temps:
· Quines pistes teniu per a saber en quin temps històric se situen els fetsd’aquesta narració?
e) Sobre l’argument:
· On us sembla que està situada la novel·la?
A Londres.
A Lleida.
A Barcelona.
f) Sobre els personatges:
· Escriviu el nom de tres personatges que apareixen en el llibre.
g) Sobre les veus narratives:
· Llegiu les pàgines 10, 36 i 93, i digueu si els fets ens són narrats, en totstres casos, en primera persona.
a) Sobre l’estructura:
· De quantes pàgines consta aquesta novel·la? 208
· Si us és possible, compteu els capítols que té. No está estructurada en capitols.
· Localitzeu en quins casos s’utilitza la lletra cursiva al llarg del llibre. Tenim la lletra cursiva al principi i al final, quan parla la mare.
· Hi ha espais en blanc? Quina funció fan? Quan cambia de dia, també quan parla les diferents dones. La funcio que fa es diferenciar les tres veus narratives, a mes a mes, diferencien el temps i l'espai. Perque cada personatge explica fils argumnentals de la seva vida.
b) Sobre el títol:
· Fixeu-vos en el títol del llibre i digueu què us suggereix. El personatge del llibre será una dona.
· Quina història penseu que s’hi explicarà? La seva vida.
c) Sobre l’argument:
· Amb l’ajut de la coberta posterior del llibre, expliqueu l’argument d’aquesta novel·la. Explica la historia de tres dones de la mateixa familia que viuen sota el mateix sostre inserida en una epoca historica.
d) Sobre el temps:
· Quines pistes teniu per a saber en quin temps històric se situen els fetsd’aquesta narració?
e) Sobre l’argument:
· On us sembla que està situada la novel·la?
A Londres.
A Lleida.
A Barcelona.
f) Sobre els personatges:
· Escriviu el nom de tres personatges que apareixen en el llibre.
g) Sobre les veus narratives:
· Llegiu les pàgines 10, 36 i 93, i digueu si els fets ens són narrats, en totstres casos, en primera persona.
dimecres, 18 de març del 2009
Visita a la Universitat de Barcelona
La visita a la Universitat de Barcelona no va estar malament. L'estructura de l'edifici m'ha agradat i com era per dins; el seu pati, les seves aules, les sales... es veia un edifici modern, però després veure que no es tant modern com em semblava.
Però, alhora d'entrar, a la sala on ens feien una petita conferència, no em va agradar tant perquè el professor Murgades que parlava s'embolicava massa a l'hora d'explicar les coses i d'avegades volia fer-se notar amb paraules cultes, d'altres vegades s'embolicava a explicar termes de la poesia que ya sabiem i era inecessari. M'agradava, també, la seva pronunciació del català i la manera d'explicar les coses quan no es feia notar.
L'ambient en aquella aula va ser agradable tot i que hi habia dos dones que cada vegada que la gent parlava una mica manaven callar i molestaven bastant. Després de la petita conferència vam anar a veure com era el pati; i ens vam trobar amb unes persones que esatven fent vaga del pla de Bolonya, on vivien en un petit refugi que s'alimentaven del menja que porten altres persones que tambè esten en contra i llavors es poden quedar a dormir, i una petita anectodota que ens van dir i em va sorprendre, va ser que el mossos d'esquadra li treien la pancarta de la porta quan ells volien i totes les que penjaven al carrer. A continuació en el pati, es veia molta gente parlant amb els seus amics i amigues o jugant als escacs, estudiar, dibuixar, fer els que els plagui. Després vam anar per dins de l'edifici a visitar la biblioteca però la bibliotecària, no massa simpatica, no ensa va deixar passar, però només veien el poc que es podia veure era ,personalment, molt bonica amb tants llibres i tant ordenat. Al sortir vam caminar una miqueta per l'edifici, i va ser molt bonic i amb pasadissos molt amples i net, i el que em va sorprendre es que no hi habia gent caminant pels pasadissos, tots estaven abaix al sol, o a la gespa.
Però, alhora d'entrar, a la sala on ens feien una petita conferència, no em va agradar tant perquè el professor Murgades que parlava s'embolicava massa a l'hora d'explicar les coses i d'avegades volia fer-se notar amb paraules cultes, d'altres vegades s'embolicava a explicar termes de la poesia que ya sabiem i era inecessari. M'agradava, també, la seva pronunciació del català i la manera d'explicar les coses quan no es feia notar.
L'ambient en aquella aula va ser agradable tot i que hi habia dos dones que cada vegada que la gent parlava una mica manaven callar i molestaven bastant. Després de la petita conferència vam anar a veure com era el pati; i ens vam trobar amb unes persones que esatven fent vaga del pla de Bolonya, on vivien en un petit refugi que s'alimentaven del menja que porten altres persones que tambè esten en contra i llavors es poden quedar a dormir, i una petita anectodota que ens van dir i em va sorprendre, va ser que el mossos d'esquadra li treien la pancarta de la porta quan ells volien i totes les que penjaven al carrer. A continuació en el pati, es veia molta gente parlant amb els seus amics i amigues o jugant als escacs, estudiar, dibuixar, fer els que els plagui. Després vam anar per dins de l'edifici a visitar la biblioteca però la bibliotecària, no massa simpatica, no ensa va deixar passar, però només veien el poc que es podia veure era ,personalment, molt bonica amb tants llibres i tant ordenat. Al sortir vam caminar una miqueta per l'edifici, i va ser molt bonic i amb pasadissos molt amples i net, i el que em va sorprendre es que no hi habia gent caminant pels pasadissos, tots estaven abaix al sol, o a la gespa.
dilluns, 16 de març del 2009
2.3. Reescriviu el paràgraf següent substituint el barri que Montserrat Roig descriu pel barri o poble on viviu vosaltres, i expliqueu els records que us desvetlla. Canvieu tots els elements del text que us calgui per obtenir un escrit coherent.
Sóc de l'eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal.
Sóc de.....
Sóc del Barri Nord de la nostre ciutat. Sóc d'un barri de segona categoria on no hi ha cap església només tendes i algun restaurant. En el meu barri totes les persones estem en la mateixa clase social i ens respectem mutuament sense cap problema amb gent d'altres raçes.
Visc en un bloc de pisos molt tranquil sense sorolls al carrer ni dins del edifici. Al costat del bloc de pisos hi ha el riu amb la seva gespa per poder fer esport. Visc sense gran capritxos, només el que necesito per viure.
Sóc de l'eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal.
Sóc de.....
Sóc del Barri Nord de la nostre ciutat. Sóc d'un barri de segona categoria on no hi ha cap església només tendes i algun restaurant. En el meu barri totes les persones estem en la mateixa clase social i ens respectem mutuament sense cap problema amb gent d'altres raçes.
Visc en un bloc de pisos molt tranquil sense sorolls al carrer ni dins del edifici. Al costat del bloc de pisos hi ha el riu amb la seva gespa per poder fer esport. Visc sense gran capritxos, només el que necesito per viure.
dimecres, 11 de març del 2009
2.1. Llegiu aquestes opinions de Montserrat Roig aplegades per la premsa (diari Avui, 11 de novembre de 1991) amb motiu de la seva mort. Després, feu les activitats que proposem.
Text 1
Sóc el número sis de set germans. Sóc de les dues petites; de la segona tanda… Per entendre’ns, la primera tanda són les que van passar l’adolescència a la postguerra, en un món més tancat. Jo sóc de la tanda de la ruptura de moltes coses, fins i tot els meus pares també van començar a canviar! (Abril 1991)
Text 2
Jo vaig descobrir el masclisme a la Universitat; no el vaig descobrir a casa meva. A casa, amb una mare amb opinió pròpia i amb personalitat, i amb una àvia també amb opinió pròpia, i amb el meu pare que mai, mai, no va fer cap judici de valor contra les dones.(Abril 1991)
Text 3
Vaig començar a ser escriptora perquè necessitava narrar històries i perquè sempre m’ha agradat que la gent me n’expliqui.(Agost 1991)
Text 4
Hi ha companys de generació que van haver de dubtar entre una llengua i l’altra… Per mi, escriure en català era natural. No vaig haver d’elegir entre una llengua i l’altra; la meva llengua literària era la catalana.(Abril 1991)
Text 5
L’alliberament sexual va ser l’estendard que van portar uns quants, i sobretot mascles, per al seu propi profit. Com ara, que alguns senyors grans s’aprofiten del divorci per casar-se amb noietes joves.(Abril 1991)Text 6La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de realitat.(3 d’agost del 1991).
a) Feu grups de tres i decidiu quin d’aquests fragments us sembla més interessant. Heu d’argumentar la vostra opinió davant dels altres grups. Després del debat elaboreu unes conclusions per escrit.
Em interessant perquè a casa seva no existia el masclisme i havia igualtat entre els seus pares, i tant la seva mare com la seva avia tenien opinions personals. Això crec que es un fet molt important ja que Montserrat Roig degut aquesta situació va poder créixer amb una mentalitat oberta i això es nota a l’hora d’escriure.
b) Imitant l’estil de Roig, escriviu un text breu per explicar com us veieu a vosaltres mateixos.
Jo em veig una persona simpatica i ajudo a les persones que s'ho mereixen, encara que son totes. També, em veig com una persona agradable d'estar, però nomes algunes vegades.
Text 1
Sóc el número sis de set germans. Sóc de les dues petites; de la segona tanda… Per entendre’ns, la primera tanda són les que van passar l’adolescència a la postguerra, en un món més tancat. Jo sóc de la tanda de la ruptura de moltes coses, fins i tot els meus pares també van començar a canviar! (Abril 1991)
Text 2
Jo vaig descobrir el masclisme a la Universitat; no el vaig descobrir a casa meva. A casa, amb una mare amb opinió pròpia i amb personalitat, i amb una àvia també amb opinió pròpia, i amb el meu pare que mai, mai, no va fer cap judici de valor contra les dones.(Abril 1991)
Text 3
Vaig començar a ser escriptora perquè necessitava narrar històries i perquè sempre m’ha agradat que la gent me n’expliqui.(Agost 1991)
Text 4
Hi ha companys de generació que van haver de dubtar entre una llengua i l’altra… Per mi, escriure en català era natural. No vaig haver d’elegir entre una llengua i l’altra; la meva llengua literària era la catalana.(Abril 1991)
Text 5
L’alliberament sexual va ser l’estendard que van portar uns quants, i sobretot mascles, per al seu propi profit. Com ara, que alguns senyors grans s’aprofiten del divorci per casar-se amb noietes joves.(Abril 1991)Text 6La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de realitat.(3 d’agost del 1991).
a) Feu grups de tres i decidiu quin d’aquests fragments us sembla més interessant. Heu d’argumentar la vostra opinió davant dels altres grups. Després del debat elaboreu unes conclusions per escrit.
Em interessant perquè a casa seva no existia el masclisme i havia igualtat entre els seus pares, i tant la seva mare com la seva avia tenien opinions personals. Això crec que es un fet molt important ja que Montserrat Roig degut aquesta situació va poder créixer amb una mentalitat oberta i això es nota a l’hora d’escriure.
b) Imitant l’estil de Roig, escriviu un text breu per explicar com us veieu a vosaltres mateixos.
Jo em veig una persona simpatica i ajudo a les persones que s'ho mereixen, encara que son totes. També, em veig com una persona agradable d'estar, però nomes algunes vegades.
Montserrat Roig
Activitats 1.
BIOGRAFIA I OBRA
Montserrat Roig és una de les escriptores més representatives de la literatura catalana de la dècada dels setanta. Va escriure novel·les, articles periodístics, assaig, teatre, i va presentar diversos programes de televisió. Tota la seva obra es fa ressò de la seva actitud crítica davant les situacions d’opressió i injustícia.
1.1. Busqueu les dades biogràfiques principals de Montserrat Roig. Podeu llegir les pàgines III a VI de la novel·la que llegireu, Ramona, adéu, o consultar la informació que trobareu a http://www.escriptors.com/autors/roigm/index.html. Després d’haver-vos documentat, marqueu l’afirmació correcta de cada grup de tres afirmacions:
Montserrat Roig va néixer a Barcelona a meitat del segle XIX.
Montserrat Roig va néixer a la comarca del Pallars Sobirà l’any 1950.
Montserrat Roig va néixer a Barcelona l’any 1946.
* *
Adrià Gual és el nom una escola d’art dramàtic a la qual va ingressar Montserrat Roig quan tenia 15 anys.
Adrià Gual és el títol de la primera obra de teatre en la qual va intervenir Montserrat Roig.
Adrià Gual és el nom del carrer on va néixer Montserrat Roig.
* *
Montserrat Roig va ser la traductora de Salvador Espriu al castellà.
Montserrat Roig va interpretar un dels personatges de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu.
Montserrat Roig era neboda de Salvador Espriu.
* *
La teranyina és la primera novel·la que va escriure Montserrat Roig.
Molta roba i poc sabó és el primer llibre publicat de Montserrat Roig.
Montserrat Roig només va escriure novel·les.
* *
Montserrat Roig va col·laborar en diversos àmbits dels mitjans de comunicació: diaris, revistes, TV, etc.
Montserrat Roig només va col·laborar al diari Avui perquè era l’únic diari en català a la seva època.
Montserrat Roig només va col·laborar a TV3, amb una sèrie d’entrevistes anomenades Personatges.
* *
Els catalans als camps nazis és un recull de premsa elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.
Els catalans als camps nazis és el títol d’una pel·lícula d’Steven Spielberg.
Els catalans als camps nazis és un treball d’investigació elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.
BIOGRAFIA I OBRA
Montserrat Roig és una de les escriptores més representatives de la literatura catalana de la dècada dels setanta. Va escriure novel·les, articles periodístics, assaig, teatre, i va presentar diversos programes de televisió. Tota la seva obra es fa ressò de la seva actitud crítica davant les situacions d’opressió i injustícia.
1.1. Busqueu les dades biogràfiques principals de Montserrat Roig. Podeu llegir les pàgines III a VI de la novel·la que llegireu, Ramona, adéu, o consultar la informació que trobareu a http://www.escriptors.com/autors/roigm/index.html. Després d’haver-vos documentat, marqueu l’afirmació correcta de cada grup de tres afirmacions:
Montserrat Roig va néixer a Barcelona a meitat del segle XIX.
Montserrat Roig va néixer a la comarca del Pallars Sobirà l’any 1950.
Montserrat Roig va néixer a Barcelona l’any 1946.
* *
Adrià Gual és el nom una escola d’art dramàtic a la qual va ingressar Montserrat Roig quan tenia 15 anys.
Adrià Gual és el títol de la primera obra de teatre en la qual va intervenir Montserrat Roig.
Adrià Gual és el nom del carrer on va néixer Montserrat Roig.
* *
Montserrat Roig va ser la traductora de Salvador Espriu al castellà.
Montserrat Roig va interpretar un dels personatges de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu.
Montserrat Roig era neboda de Salvador Espriu.
* *
La teranyina és la primera novel·la que va escriure Montserrat Roig.
Molta roba i poc sabó és el primer llibre publicat de Montserrat Roig.
Montserrat Roig només va escriure novel·les.
* *
Montserrat Roig va col·laborar en diversos àmbits dels mitjans de comunicació: diaris, revistes, TV, etc.
Montserrat Roig només va col·laborar al diari Avui perquè era l’únic diari en català a la seva època.
Montserrat Roig només va col·laborar a TV3, amb una sèrie d’entrevistes anomenades Personatges.
* *
Els catalans als camps nazis és un recull de premsa elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.
Els catalans als camps nazis és el títol d’una pel·lícula d’Steven Spielberg.
Els catalans als camps nazis és un treball d’investigació elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.
dimarts, 10 de març del 2009
1.2. L’entrevista és un gènere periodístic molt ric. Montserrat Roig va ser una gran entrevistadora. La seva professionalitat va quedar palesa en diversos mitjans de comunicació, entre ells la revista Serra d’Or: Llegiu el que diu Roig quan li pregunten sobre la seva feina de periodista.
—Quin ha estat el mestratge que has rebut a partir de la feina de periodista i, sobretot, arran de l’activitat d’entrevistadora, que iniciares en aquesta mateixa revista?
—Primer et diré que hi ha molta gent que considera l’entrevista un gènere menor; jo, amb això, no hi he estat mai d’acord: sempre hi ha hagut com una mena de jerarquització, dins el periodisme, que ha fet que es cregués que els articles de relleu eren els d’opinió, o els editorials, i que, en canvi,l’entrevista era un gènere menor perquè es limita a pregunta-resposta. Això no és veritat. Dins de l’entrevista hi pot cabre tot: opinió, observació, descripció, hi caben imatges, paraules... Jo vaig aprendre molt a través de l’entrevista i vaig decidir de fer-ne en un moment en què volia escriure, escriure novel·la, ficció.
M. Nadal, «Montserrat Roig, un cant de maduresa» (p. 14)
a) Penseu en un personatge conegut a qui us agradaria entrevistar.
Zidane
b) Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.
M'agradaria entrevistar-lo perque m'agradava el seu joc alhora de jugar al camp.
c) Escriviu tres o quatre preguntes que li faríeu.
- On i quan vas comen-çar?
-T'ha influït en la vida i en els estudis?
-Que és el que més t'ha agradat d'aquets últims anys en el futbol?
d) Digueu què opineu sobre la resposta de Roig.
Jo estic d'acord amb aquesta resposta que a donat perque es molt encertada, ja que, en alguns treballs algunes persones fan el que no li pertoca per tal de obtenir un lloc de treball millor o un millor sou.
—Quin ha estat el mestratge que has rebut a partir de la feina de periodista i, sobretot, arran de l’activitat d’entrevistadora, que iniciares en aquesta mateixa revista?
—Primer et diré que hi ha molta gent que considera l’entrevista un gènere menor; jo, amb això, no hi he estat mai d’acord: sempre hi ha hagut com una mena de jerarquització, dins el periodisme, que ha fet que es cregués que els articles de relleu eren els d’opinió, o els editorials, i que, en canvi,l’entrevista era un gènere menor perquè es limita a pregunta-resposta. Això no és veritat. Dins de l’entrevista hi pot cabre tot: opinió, observació, descripció, hi caben imatges, paraules... Jo vaig aprendre molt a través de l’entrevista i vaig decidir de fer-ne en un moment en què volia escriure, escriure novel·la, ficció.
M. Nadal, «Montserrat Roig, un cant de maduresa» (p. 14)
a) Penseu en un personatge conegut a qui us agradaria entrevistar.
Zidane
b) Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.
M'agradaria entrevistar-lo perque m'agradava el seu joc alhora de jugar al camp.
c) Escriviu tres o quatre preguntes que li faríeu.
- On i quan vas comen-çar?
-T'ha influït en la vida i en els estudis?
-Que és el que més t'ha agradat d'aquets últims anys en el futbol?
d) Digueu què opineu sobre la resposta de Roig.
Jo estic d'acord amb aquesta resposta que a donat perque es molt encertada, ja que, en alguns treballs algunes persones fan el que no li pertoca per tal de obtenir un lloc de treball millor o un millor sou.
dilluns, 9 de març del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
