festival de Woodstock

El festival de Woodstock



El festival de música i art de Woodstock va ser un dels festivals de rock més famosos de la història. Va tindre lloc en una granja de Bethel, Nova York, els dies 15, 16 i 17 d'agost de 1969. El festival té el nom de Woodstock perquè inicialment estava programat que tinguera lloc en un lloc del poble de Woodstock, en Ulster County; l'oposició local quasi aconseguix que se suspenguera l'esdeveniment, però Sam Yasgur va convéncer son pare Max Yasgur per a acollir al concert en els terrenys de la família, localitzats en Sullivan County.

Woodstock ha sigut el major festival de música i art de la història. Va congregar a uns 500.000 espectadors, 250.000 més dels que esperava l'organització, i s'estima que 250.000 no van poder arribar, l'entrada costava 18$ americans de l'època per a un sol dia, per la qual cosa en l'actualitat costaria sobre uns 95$; i el bono de tres dies estava a 24$.

Woodstock es va convertir en la icona d'una generació de nord-americans farta de les guerres i que pregonava la pau i l'amor com a forma de vida i mostraven el seu rebuig al sistema, és a dir, molta gent que va estar en el festival era hippie, tot i que realment ells no es designen així, ja que aquesta era una denominació despectiva de la gent.

5 poesies i el respectiu comentari de text

Els poemes a comentar estan situats al llibre bruixa de dol de l’autora Maria Mercè Marçal.
Ella va néixer a Barcelona a l’anys 1952 i va morir al 1998. Tot i que va neixer a Barcelona la infantesa i al preadolesciencia les va viure a la Seu d’Urgell. A l’any 1977 escriu un llibre de poemes Cau de Llaunes. Maria Mercè Marçal, es va casar i va tenir una filla, encara que anys desprès es va divorciar. Era lesbiana i va lluitar els drets de les dones.


I
El tema principal d’aquesta poesia es el sentiment que té.

II

El tema d’aquesta poesia, es que l’autora es sent ella mateixa com la tristesa. Els núvols representen els homes i la lluna una dona, i en el ball que fa es amb la vida i ella va disfressada.
En questa poesia es diferencien dos estrofes d’art menor i predominen els versos de 7 síl•labes. I les figures retòriques hi ha en el vers 1, una invocació, vers2, personificacio, i una sèrie de encavallaments en els versos 3,4 y 5.

III

El tema d’aquesta poesia ens dóna a entendre que és mot trista la seva vida i que alguns dies son feliços però són molt curtes i li fa mal.
En aquesta poesia trobem dos estrofes, son d’art major algunes i la majoria son 0ctosíl•labs. Les figures retòriques son en els vers 1 hipèrbaton, en el vers 2i 3 exaltació del “jo poètic”. En el vers1 hi ha una comparació, i en el vers 3 personificació

IV

EL tema d’aquest poema pot tenir un doble senti, un pot ser el dolor personal que te dins seu ja sigui per un amor o un desamor, l’altre sentit, pot ser una manera d’obrir horitzons.
En quant a les figures literàries només hi ha una en el vers 2, un polisíndeton, són dos estrofes d’art menor.

V

El tema d’aquesta poesia ens fa donar a entendre que vol cuidar, nodrir , una relació especial que té amb una persona amb molta passió. Són 2 estrofes de 2 versos, es barregen versos de 7 i 8 síl•labes.
Les figures retòrica que hi ha es un encavallament en el vers 1 i 3.

Relació dels "Comentaris d'obra" amb les poesies de l'obra

Comentaris a l'obra

"L'espai d'una llengua abolida"

En aquest comentari l'autora es troba que el seu llibre "Bruixa de dol" l'hi dóna per ser rebindicativa, proclamar la identitat de que es una dona i te veu, fer que la dona s'escolti, escriure el que vulgui sense que el fet de que sigui dona s'ho impedeixi i poder traduïr, també, llibres d'altres dones de l'extrenger.

"Maria Merçè Marçal, la dona tranquil·la"

Podem trobar a Maria Merçè que en la seva temàtica dins de l'obra de "Bruixa de dol" que tindrà un triangle del que sempre farà menció, aquests elements són: el "Jo" poètic, la lluna i l'ombra. Amb aquests tres elements fara poemes en els quals podrem veure com relaciona aquests elements amb els que fara referència sobre la seva por, o la passió que sent per alguna cosa.

"Maria Merçè Marçal o els camins de la llibertat"

Maria Merçè Marçal a travès dels seus poemes serveix, per al lector, de mirall. Es a dir, que el lector pot quedar-se reflectit en aquell poema i llavors reindivicar o donar-se conte del que esta passant.

"Bruixa i Fada el 1980"

En aquest paragraf la seva resposta es clara, el seu nou llibre (Bruixa de dol) aporta un veu potent que parla sobre la seva vida. Les decisions que a pres, el que creu que s'ha de reindivicar, la seva solitud. I el que persegueix en aquest llibre es que la seva veu entronqui amb la tradició literaria.

"Maria Merçè Marçal, qui sóc i perquè escric"

En aquest comentari es compara amb la serp que tenia en casa i al costat una serp, la seva àvia deia que no s'enfilés pero ella no li feia cas. La serp podriem dir que es la temptació que te per l'escriptura i les ganas d'enfilar-se podria ser els nous horitzons que pot tenir.

Antologia de poesies de Bruixa de dol

Aclarim que entenem per tema, d'entre les diverses postures que poden trobar per definir aquest concepte, en aquest poema, com una representació d'una entitat abstracta i universal més que com un motiu o conjunt de motius que constitueixen els elements concrets sobre els quals es sustenta el significat global del poema.

Com a tema del poema podríem parlar d'una dialèctica entre l'amor i el desamor, en conflicte permanent per la progressiva afirmació de la reivindicació d'un espai propi i independent per a realitzar-se plenament com a dona i com ésser humà.

Des d'una altra perspectiva podríem parlar d'una temàtica universal de la crisi de la parella, de la fi de l'amor potser a causa de les seues reivindicacions com a dona, del seu canvi d'actitud en la parella, d'esdevenir una dona que es rebel·la al nucli de la parella i de la societat. Aquest canvi d'actitud desemboca en la crisi, potser en la fi de l'amor.




La primera part conté:

Divissa,
Foc de Pales en cinc composicions
Tombant (12)
Foguera Joana(9)
Bruixa de Dol(13)
La major part d'aquests poemes contenen versos d'art menor i rima asonant, els de Bruixa de dol son sonets

SEGONA PART:

Consta d'un sonet i de vuit composicions

Avui les fades i les llunes s'estimen(1)
Els nuvols porten confetti sota les butxaques(8)
Sense llops ni destrals(6)
8 de març(1)

Album de fotos

Comentari de text

Maria mercè Marçal va néixer a Barcelona a l’any 1952, va pasar a d’infància i la preadolescència a la seu d’Urgell, va estudiar Batxillerat a Lleida i desprès filologia clàssica a Barcelona.
Va casar-se cuan tenia 19 anys i el matrimoni va durar 4 anys. Va ser professora.
Va tenir una filla, Maria Mercè Marçal, va lluitar sempre per que i hagués igualtat entre homes i dones, era homosexual. Va morir al 1998.
Al 1977, va escriure Bruixa de dol, es un conjunt de poesies, és una obra amb una dinàmica progressiva que va des de un jo més íntim a un nosaltres col•lectiu, les dones (fades i bruixes ).

Aquest poema, és el poema numero VI, de l’aparta de Tombant.
El poema tracta de una noia que només néixer, li foraden les orelles, i li fiquen arracades, d’alguna manera crítica que pel fet de ser dona, no te per que posar-se arracades.
El poema està composat per 1 estrofa, que conte tres versos, aquests versos, son blancs i lliures, ja que no tenen ni rima ni segueixen cap tipus d’estructura.
En quan als recursos literaris, no ni ha cap

Característiques de l'obra: Bruixa de Dol

L'obra té bàsicament dues parts, la primera és més extensa que la segona, aquesta ultima, en canvi, és més reduïda, encara que les dues comparteixen el mateix esquema formal; La presència,en primer lloc, dels poemes amb les formes mètriques i estròfiques que podríem dir més fàcils, més populars i, després, el bloc dels sonets que són una fita assolida per Maria Mercè Marçal i que, com ella mateixa diu, ja no se'ls val poder treure de sobre.La primera part del llibre comença amb la Divisa i té Foc de Pales amb cinc posicions, Tombant amb dotze, Foguera joana amb nou i Bruixa de dol amb tretze. La major part dels poemes són amb versos d'art menor i rima assonant, alguns amb tornada i de ressonàncies populars, menys els tretze sonets de Bruixa de dol que són de construcció clàssica amb decasíl·labs.Els temes semblen seguir una cronologia que comença amb records d'infantesa i de la primera fase amorosa i que continua amb el període de la desfeta de la relació i aniria del solstici d'hivern, el vint-i-u de desembre, a l'estiu per Sant Joan.
En els poemes d'aquesta obra, predominen els temes: Amor, solitud, Reivindicació de la dona i maternitat.

Caracteristiques de l'obra de Maria Mercè Marçal

Aquí podem veure les obres més destacades, així com les característiques d'aquestes obres i d'altres de Maria Mercè Marçal:
Ella el que intentava fer a la seva obra era trobar una veu pròpia, basada en la tradició literària catalana de les fades i les bruixes.
La feliçitat, fugaç instantanea efímera de la relació amorosa en el nostre context social.
L'antagonisme complex i amvibalent entre homes i dones.
Intenta expressar l'experiència quotidiana de les dones de manera individual i col.lectiva, posant èmfasi, donant importància a la seva sol·litud, també expressa solidaritat a les dones.

OBRES MÉS IMPORTANTS.
(1977): Cau de llunes. Barcelona, Proa.
(1979): Bruixa de dol. Barcelona, Llibres del Mall.
(1982): Sal oberta. Barcelona, Llibres del Mall.
(1982): Terra de mai. València, Edicions El Cingle.
(1985): La germana, l´estrangera. Barcelona, Llibres del Mall.
(1989): Llengua abolida (1973-1988). València, Tres i Quatre.
(1997): Desglaç. Barcelona, Edicions 62.
(2000): Raó del cos. Barcelona, Edicions 62 / Empúries.
(2001): Contraban de llum. Antologia poètica, selección y prólogo: Lluïsa Julià. Barcelona, Proa
(2001). Raó del cos. Al cuidado de Lluïsa Julià. Barcelona: Edicions 62 / Empúries.

Pptsobrelobra 090326141205 Phpapp02 (Cristina)

View more presentations from Juan_ramon.

Pps de l'obra

Ppt Sobre Lobra

View more presentations from guest4ef1ec.

2. Llegiu aquest fragment de la novel·la i observeu el grau de participació de la Mundeta filla en els fets que l’envolten. Assenyaleu si la seva actitud és semblant o diferent de la de la seva mare.

Fou en aquella assemblea constituent on el sentí parlar [en Jordi] per primera vegada. Era un estudiant de segon curs que ningú no coneixia. La figura s’alçà per damunt de les altres gràcies a la clarividència dels raonaments. El seu parlar era pausat, calmós, com un sedant, la seva veu posseïa allò que apaivaga els dubtes, el confusionisme, la latent inseguretat dels universitaris. Era un líder, malgrat la seva joventut. I ho era perquè no se’n ventava. Convencé molt aviat tothom de quedar-s’hi i resistir. Després, a l’assemblea del vint-i-set d’abril, quan la policia entrà a la universitat i provocà el pànic entre els estudiants, se sentiren una altra vegada per damunt dels crits, dels insults, dels gemecs i de les corredisses, les paraules d’ell que reclamaven assossec.

(p. 34-35)

3.1. El món de l’àvia

1. A Ramona, adéu hi apareixen una sèrie d’esdeveniments històrics importants del segle XX que envolten la vida de cada protagonista. Completeu les dades que falten en la informació següent:
Mundeta àvia:Guerra de les Colònies (1898)Setmana Tràgica (1909)Primera Guerra Mundial (1914)Mundeta mare:....................................................... (1931)Fets d’Octubre (1934)....................................................... (19......-19......)
Mundeta filla:Revoltes universitàries (dècada dels 60) en contra del règim franquistaCaputxinada (1966)

2. Busqueu la informació que us calgui sobre la Primera Guerra Mundial per respondre aquestes preguntes:
· Quins països s’hi van veure implicats? França, Rusia,Inglaterra, i per en un altre bandol Italia,Austria, Alemanyia, Turquia
· Què va desencadenar la guerra? L'assessinat del Archiduc d'Austria que era l'hereu de austro- hungarés.
· Quins personatges hi van intervenir? Per part de Russia el Sar, per part de Alemanya l''emperador Guillem II i per part de França el general tetain.
· Com es va resoldre la guerra? Es va resoldre amb el tractat de Westfalia.


3. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu de quina manera les conseqüències de la Primera Guerra Mundial afectaven el personatge de l’àvia:

6 de desembre de 1918.
Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)

A l'avia li dóna igual qui guanya la guerra, el que li preocupa a ella són els seus diners i les seves joies.

4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.

12 de septembre de 2001

Me'n recordo encara d'ahir, del atemptat dels Estats Units a causa d'uns terroristes islamistes en el qual havien mort moltíssimes persones inocents i l'enderrocament de les torres gemeles a causa de l'enfrontament de diversos avions cap a elles. Aquest fet ha conmocionat a gran part del planeta. Tothom ha vist les imatges des de el primer impacte fins a la informació que ens a donat de les persones quan trucaven als seus familiars. Tenia poca noció del que significaven les torres en aquell moment, pero el que si que s'havia era el dolor que patia la gent perquè em feia molta angunia lo succeït.

3.2. El món de la mare

1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per respondre aquestes preguntes:

a) Qui va desencadenar el conflicte? L'aixecament militar del general Francisco Franco i també dels gnerelas Molas i San Jurjo volien fer un cop d'estat contra la República
b) Quines van ser-ne les causes? Es van aixecar contra les mesures progressistas del govern republicà.
c) Quins personatges hi van intervenir? President de la Republica, Azaña, Indalecio Prieto, Largo Caballero i Juan Negrin. En el bàndol militar estaba Francisco Franco, Antonio Primo de Ribera, i per part dels eclesiàstics el cardenal Segura.
d) Com es va resoldre el conflicte? Va acabar amb la victória de Francisco Franco que va poosar una dictadura que va durar 40 anys.

2. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu quina informació té dels fets que viu de la Guerra Civil la mare:

I ell em va preguntar que què en pensàvem, dels anarquistes, i jo em vaig tornar vermella com un grapat de cireres i li vaig dir que la meva mare sempre havia sentit una secreta simpatia per vostès, perquè creu que en realitat són uns romàntics i uns idealistes i diu que no és dolent això de voler canviar una mica el món, que només li feia ràbia tot el que passava amb la religió. I ell, però tu què en penses, i jo, que hi ha coses d’aquesta guerra que no les acabo d’entendre, que em semblen molt embolicades. I em vaig adonar que era la primera vegada que parlava una estona així de llarga amb un home com aquell i li ho vaig dir, i també que me’ls imaginava més satànics, més diabòlics.[...] No entenia la seva curiositat, la incisió a preguntar-me coses de la meva vida, coses banals i intranscendents. Vaig pensar que què n’havia de fer. Que la meva història era curta i ensopida al costat de la seva, plena de lluites, de vagues, de soroll i d’aventures. [...] Que jo no em distingia gaire de les nostres amistats, que tot sempre acabava i començava de la mateixa manera. Tret de l’estiu del trenta-quatre, d’aquella tardor en què. (p. 162-163)

Queda bastant al marge de la guerra, perquè nomès sap fets de la guerra que li diuen les altres persones que opinen. Les seves amistats pensa que opinen igual que ella, tot era monotonia. La seva vida la veu gris, trista...

3.3. El món de la filla

1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Caputxinada (revoltes d’estudiants a Barcelona durant els anys seixanta) per respondre aquestes preguntes:

a) Què pretenien els estudiants? Pretenien democratitzar la universitat que es reconeguès el dret a organitzar-se en sindicats i també, a partir de la democratització de la universitat, voilien democratitzar la societat i el país.
b) Com es van revoltar? Fent vagues, assambles...
c) Quin és l’acte més significatiu d’aquesta revolta? Els estudiants es van tancar en el convent amb els caputxins de Sarrià.
d) Com es va acabar? La policia va encerclar el convent, els hi van fer un setge i a la sortida dels estudiants els van sancionar.

Un dels temes de Ramona, adéu és el de la revolta, entesa com la conseqüència d’un conflicte. De conflictes n’hi ha hagut sempre, i de tota mena: generacionals, personals, socials, bèl·lics, etc. Montserrat Roig, a la novel·la que treballeu (i, en general, en tota la seva obra), explica conflictes, lluites, revoltes...

Ramona, adéu gira a l’entorn de dos eixos fonamentals: el context històric del segle XX, marcat per grans canvis, i la lluita interior de les protagonistes per desenvolupar-se en aquest context. L’aprofundiment del context històric el treballarem en l’apartat que anomenem revoltes externes i fa referència als fets històrics més importants d’aquest segle. La lluita interior de les protagonistes, i la seva evolució psicològica, les descobrirem a partir de les revoltes internes.

1. Entre tots ompliu aquest quadre amb els fets més importants que recordeu que han fet canviar la història del segle XX.

Fets i anys:
- Guerres de les Colònies (1898)
Espanya va perdre les dues colònies que tenia; van ser Cuba i Filipinas.

- Guerra d'Àfrica (1909)
Són una sèrie de territoris del Marroc en què Espanya, segons els acords francoespanyols firmats el 27 de novembre de 1912, exercí un règim de protectorat.
El protectorat consistia en dos territoris de l'actual Marroc, geogràficament diferents: la zona del nord del Marroc, que inclou les regions del Rif i Yebala, i la de Tarfaya, limitant amb el Sàhara Espanyol, al sud-oest i al nord amb el riu Draa coma frontera. Vuit mesos abans dels acords, França havia creat el seu propi protectorat sobre la major part de l'actual Marroc. No obstant això, la creació d'una administració colonial sobre els territoris del protectorat en el Rif no es produiria fins a 1927, una vegada la zona va haver estat pacificada. El protectorat duraria fins a 1956, excepte el que es coneixia com a protectorat meridional o regió nord de les tres que es va dividir el Sàhara Espanyol.

- Setmana Trágica ( 29 juliol de 1909)
Aquests fets va ser la mobilització de reservistes per al seu enviament a la zona de Melilla, on el dia 9 del mateix mes havia començat la guerra, per a molts motivada exclusivament pel descobriment l'any anterior d'unes mines propietat d'una societat controlada pel Comte de Romanones, el Marquès de Comillas i el Comte de Güell.
Aquesta mobilització és molt mal acollida per les classes populars, ja que, a causa de la legislació de reclutament, es podia quedar exempt de la incorporació a files mitjançant el pagament de sis mil rals, quantitat que no estava a l'abast dels més pobres. D'altra banda, els reservistes majoritàriament ja eren casats i amb família al seu càrrec.

- Guerra Gran (1914-1918)
La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.

- Vaga general (1918)
Per falta d'organització i a la deixadesa del governador civil Ossorio y Gallardo, és degenerà en actes de vandalisme provocats per elements exaltats.
Després d'uns avalots pel centre de la ciutat, les forces de seguretat disparen sobre els manifestants en la zona de la Rambla i provoquen molts ferits, cosa que fa que s'enverinin encara més els ànims i s'arribi a una veritable insurrecció amb barricades als carrers i la proclamació de la llei marcial.
S'incendien multitud d'edificis religiosos, puix els amotinats consideren que l'Església forma part de l'estructura de la burgesia, els fills de la qual no van a la guerra. A més l'Església havia impulsat als denominats sindicats grocs oposats al sindicalisme anarquista, majoritari a la ciutat.

- Proclamació de la República (14 d'abril de 1931)
- Guerra Civil (1936-1939)
- Caputxinada (1966)
- Tancament de la universitat de Madrid

Què en sabeu?

2. Busqueu la definició dels mots següents i copieu-la:

· Revolta : Alçament contra l'autoritat establerta, sedició amb agitació, amb avalot.
· Revoltar: Fer alçar algú en revolta
· Revolució: Canvi total, radical.
· Guerra: Lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats.

1. Ramona, adéu és una novel·la que presenta una complexitat estructural que pot dificultar la comprensió del text. Per aquest motiu us proposem unes activitats prèvies que us facilitaran les claus per a entendre millor aquest llibre. Abans de començar-lo a llegir, fullegeu-lo tot resolent les activitats següents:
a) Sobre l’estructura:
· De quantes pàgines consta aquesta novel·la? 208
· Si us és possible, compteu els capítols que té. No está estructurada en capitols.
· Localitzeu en quins casos s’utilitza la lletra cursiva al llarg del llibre. Tenim la lletra cursiva al principi i al final, quan parla la mare.
· Hi ha espais en blanc? Quina funció fan? Quan cambia de dia, també quan parla les diferents dones. La funcio que fa es diferenciar les tres veus narratives, a mes a mes, diferencien el temps i l'espai. Perque cada personatge explica fils argumnentals de la seva vida.
b) Sobre el títol:
· Fixeu-vos en el títol del llibre i digueu què us suggereix. El personatge del llibre será una dona.
· Quina història penseu que s’hi explicarà? La seva vida.
c) Sobre l’argument:
· Amb l’ajut de la coberta posterior del llibre, expliqueu l’argument d’aquesta novel·la. Explica la historia de tres dones de la mateixa familia que viuen sota el mateix sostre inserida en una epoca historica.
d) Sobre el temps:
· Quines pistes teniu per a saber en quin temps històric se situen els fetsd’aquesta narració?
e) Sobre l’argument:
· On us sembla que està situada la novel·la?

A Londres.

A Lleida.

A Barcelona.
f) Sobre els personatges:
· Escriviu el nom de tres personatges que apareixen en el llibre.
g) Sobre les veus narratives:
· Llegiu les pàgines 10, 36 i 93, i digueu si els fets ens són narrats, en totstres casos, en primera persona.

Visita a la Universitat de Barcelona

La visita a la Universitat de Barcelona no va estar malament. L'estructura de l'edifici m'ha agradat i com era per dins; el seu pati, les seves aules, les sales... es veia un edifici modern, però després veure que no es tant modern com em semblava.
Però, alhora d'entrar, a la sala on ens feien una petita conferència, no em va agradar tant perquè el professor Murgades que parlava s'embolicava massa a l'hora d'explicar les coses i d'avegades volia fer-se notar amb paraules cultes, d'altres vegades s'embolicava a explicar termes de la poesia que ya sabiem i era inecessari. M'agradava, també, la seva pronunciació del català i la manera d'explicar les coses quan no es feia notar.
L'ambient en aquella aula va ser agradable tot i que hi habia dos dones que cada vegada que la gent parlava una mica manaven callar i molestaven bastant. Després de la petita conferència vam anar a veure com era el pati; i ens vam trobar amb unes persones que esatven fent vaga del pla de Bolonya, on vivien en un petit refugi que s'alimentaven del menja que porten altres persones que tambè esten en contra i llavors es poden quedar a dormir, i una petita anectodota que ens van dir i em va sorprendre, va ser que el mossos d'esquadra li treien la pancarta de la porta quan ells volien i totes les que penjaven al carrer. A continuació en el pati, es veia molta gente parlant amb els seus amics i amigues o jugant als escacs, estudiar, dibuixar, fer els que els plagui. Després vam anar per dins de l'edifici a visitar la biblioteca però la bibliotecària, no massa simpatica, no ensa va deixar passar, però només veien el poc que es podia veure era ,personalment, molt bonica amb tants llibres i tant ordenat. Al sortir vam caminar una miqueta per l'edifici, i va ser molt bonic i amb pasadissos molt amples i net, i el que em va sorprendre es que no hi habia gent caminant pels pasadissos, tots estaven abaix al sol, o a la gespa.

2.3. Reescriviu el paràgraf següent substituint el barri que Montserrat Roig descriu pel barri o poble on viviu vosaltres, i expliqueu els records que us desvetlla. Canvieu tots els elements del text que us calgui per obtenir un escrit coherent.

Sóc de l'eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal.

Sóc de.....

Sóc del Barri Nord de la nostre ciutat. Sóc d'un barri de segona categoria on no hi ha cap església només tendes i algun restaurant. En el meu barri totes les persones estem en la mateixa clase social i ens respectem mutuament sense cap problema amb gent d'altres raçes.
Visc en un bloc de pisos molt tranquil sense sorolls al carrer ni dins del edifici. Al costat del bloc de pisos hi ha el riu amb la seva gespa per poder fer esport. Visc sense gran capritxos, només el que necesito per viure.

2.1. Llegiu aquestes opinions de Montserrat Roig aplegades per la premsa (diari Avui, 11 de novembre de 1991) amb motiu de la seva mort. Després, feu les activitats que proposem.

Text 1
Sóc el número sis de set germans. Sóc de les dues petites; de la segona tanda… Per entendre’ns, la primera tanda són les que van passar l’adolescència a la postguerra, en un món més tancat. Jo sóc de la tanda de la ruptura de moltes coses, fins i tot els meus pares també van començar a canviar! (Abril 1991)

Text 2
Jo vaig descobrir el masclisme a la Universitat; no el vaig descobrir a casa meva. A casa, amb una mare amb opinió pròpia i amb personalitat, i amb una àvia també amb opinió pròpia, i amb el meu pare que mai, mai, no va fer cap judici de valor contra les dones.(Abril 1991)

Text 3
Vaig començar a ser escriptora perquè necessitava narrar històries i perquè sempre m’ha agradat que la gent me n’expliqui.(Agost 1991)

Text 4
Hi ha companys de generació que van haver de dubtar entre una llengua i l’altra… Per mi, escriure en català era natural. No vaig haver d’elegir entre una llengua i l’altra; la meva llengua literària era la catalana.(Abril 1991)

Text 5
L’alliberament sexual va ser l’estendard que van portar uns quants, i sobretot mascles, per al seu propi profit. Com ara, que alguns senyors grans s’aprofiten del divorci per casar-se amb noietes joves.(Abril 1991)Text 6La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de realitat.(3 d’agost del 1991).

a) Feu grups de tres i decidiu quin d’aquests fragments us sembla més interessant. Heu d’argumentar la vostra opinió davant dels altres grups. Després del debat elaboreu unes conclusions per escrit.

Em interessant perquè a casa seva no existia el masclisme i havia igualtat entre els seus pares, i tant la seva mare com la seva avia tenien opinions personals. Això crec que es un fet molt important ja que Montserrat Roig degut aquesta situació va poder créixer amb una mentalitat oberta i això es nota a l’hora d’escriure.

b) Imitant l’estil de Roig, escriviu un text breu per explicar com us veieu a vosaltres mateixos.

Jo em veig una persona simpatica i ajudo a les persones que s'ho mereixen, encara que son totes. També, em veig com una persona agradable d'estar, però nomes algunes vegades.

Montserrat Roig

Activitats 1.
BIOGRAFIA I OBRA

Montserrat Roig és una de les escriptores més representatives de la literatura catalana de la dècada dels setanta. Va escriure novel·les, articles periodístics, assaig, teatre, i va presentar diversos programes de televisió. Tota la seva obra es fa ressò de la seva actitud crítica davant les situacions d’opressió i injustícia.

1.1. Busqueu les dades biogràfiques principals de Montserrat Roig. Podeu llegir les pàgines III a VI de la novel·la que llegireu, Ramona, adéu, o consultar la informació que trobareu a http://www.escriptors.com/autors/roigm/index.html. Després d’haver-vos documentat, marqueu l’afirmació correcta de cada grup de tres afirmacions:


Montserrat Roig va néixer a Barcelona a meitat del segle XIX.

Montserrat Roig va néixer a la comarca del Pallars Sobirà l’any 1950.

Montserrat Roig va néixer a Barcelona l’any 1946.
* *

Adrià Gual és el nom una escola d’art dramàtic a la qual va ingressar Montserrat Roig quan tenia 15 anys.

Adrià Gual és el títol de la primera obra de teatre en la qual va intervenir Montserrat Roig.

Adrià Gual és el nom del carrer on va néixer Montserrat Roig.
* *

Montserrat Roig va ser la traductora de Salvador Espriu al castellà.

Montserrat Roig va interpretar un dels personatges de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu.

Montserrat Roig era neboda de Salvador Espriu.
* *

La teranyina és la primera novel·la que va escriure Montserrat Roig.

Molta roba i poc sabó és el primer llibre publicat de Montserrat Roig.

Montserrat Roig només va escriure novel·les.
* *

Montserrat Roig va col·laborar en diversos àmbits dels mitjans de comunicació: diaris, revistes, TV, etc.

Montserrat Roig només va col·laborar al diari Avui perquè era l’únic diari en català a la seva època.

Montserrat Roig només va col·laborar a TV3, amb una sèrie d’entrevistes anomenades Personatges.
* *

Els catalans als camps nazis és un recull de premsa elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.

Els catalans als camps nazis és el títol d’una pel·lícula d’Steven Spielberg.

Els catalans als camps nazis és un treball d’investigació elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.

1.2. L’entrevista és un gènere periodístic molt ric. Montserrat Roig va ser una gran entrevistadora. La seva professionalitat va quedar palesa en diversos mitjans de comunicació, entre ells la revista Serra d’Or: Llegiu el que diu Roig quan li pregunten sobre la seva feina de periodista.


—Quin ha estat el mestratge que has rebut a partir de la feina de periodista i, sobretot, arran de l’activitat d’entrevistadora, que iniciares en aquesta mateixa revista?


—Primer et diré que hi ha molta gent que considera l’entrevista un gènere menor; jo, amb això, no hi he estat mai d’acord: sempre hi ha hagut com una mena de jerarquització, dins el periodisme, que ha fet que es cregués que els articles de relleu eren els d’opinió, o els editorials, i que, en canvi,l’entrevista era un gènere menor perquè es limita a pregunta-resposta. Això no és veritat. Dins de l’entrevista hi pot cabre tot: opinió, observació, descripció, hi caben imatges, paraules... Jo vaig aprendre molt a través de l’entrevista i vaig decidir de fer-ne en un moment en què volia escriure, escriure novel·la, ficció.


M. Nadal, «Montserrat Roig, un cant de maduresa» (p. 14)




a) Penseu en un personatge conegut a qui us agradaria entrevistar.
Zidane

b) Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.
M'agradaria entrevistar-lo perque m'agradava el seu joc alhora de jugar al camp.

c) Escriviu tres o quatre preguntes que li faríeu.
- On i quan vas comen-çar?
-T'ha influït en la vida i en els estudis?
-Que és el que més t'ha agradat d'aquets últims anys en el futbol?

d) Digueu què opineu sobre la resposta de Roig.
Jo estic d'acord amb aquesta resposta que a donat perque es molt encertada, ja que, en alguns treballs algunes persones fan el que no li pertoca per tal de obtenir un lloc de treball millor o un millor sou.

El mite de Pormeteu

Prometeu era un tità fill de Jàpet i de Clímenes, va robar el foc de Zeus per venjar-se, i el va donar als homes que acabava  de crear. Quan Zeus es va donar conte que li ha robat el foc el va castigar lligant-lo a una columna i enviant una àguila que li devora el fetge que es va regenerant eternament. També a causa de això va castigar als homes de la terra amb dos castigs: el priemr és la creació de la dona i la segona la malaptesa humana representat per Epimeteu.

Aixì, doncs si comparem Caïm amb  Prometeu veiem que els dos busquen una cosa prohibida per algu nque esta per sobre d'ells i l'utilitzen per un benefici no propi sino per a una altre persona/-es.

Activitat 3

 

1.Allò que tal vegada s'esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comèdia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s'esdevingué? Justifica la resposta.

 

La comèdia és un dels gèneres clàssics del teatre i d'allà s'ha estès a altres arts com el cinema. Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d'humor o d'ironia. A vegades es construeix una comèdia com a paròdia d'una altra obra. Sovint els personatges, de la comèdia es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa escarni de la debilitat humana.                                                                                                                              

Si que podem aplicar aquesta definició a "Allò que tal vegada s'esdevingué" perquè te un to d'ironia, i els personatges estan en dificultas o conflictes entre ells mateixos gairebé tota l'obra.

 

2.Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè:

Adam: és el pare, té vint-i-dos anys, encara que aparenta uns 40. És un home gandul,conformista, enyoradís del temps del paradís, menysprea al seu fill Caïm.

 

Abel: és covard,sense cap tipus de domini davant els altres. No li porta la contraria al seu pare en cap moment.

 

Caïm: és el personatge central de l'obra, perquè serà un personatge que no es conformarà amb el que té o veu, i estarà en continua discusió amb Abel el seu germà.

 

Querub: és un àngel qe va tenir un passat molt dolent i ara fa cas a Jahvè de tot el que li mana i encubreix a vegades a Caïm.

 

Nara: és un noia capritxosa que vol tenir tot el que ella vulgui, es sencilla i no li agrada treballar molt.

 

Jahvè: és el Dèu tot podrós que va treure a Adan i Eva del paradís.

 

3.Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.

Adam: és el creador, junt amb Eva, els creadors dels elements de la natura, de la llengua...

Caïm: és el descendent que haura de anar creant fills, per a poblar la terra.

Abel: és l'únic personatge en l'obra que no trindrà un bon futur.

 

4.Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

Plantejament:

Tot comença després de l'expulsió de Adan i eva del Jardí de l'Eden per haber menjat la fruita prohibida. I començant a fer una vida fora del jardí tenint tres fills: Abel, Caïm i Nara.

Nus:

Després el tema es centrarà en Caïm al intenta entrar al jardí, també, amb qui es quedrà la Nadia dels seus dos germans i per últim la baralla entre els dos germans.

Desenllaças:

CaÏm es mort per el seu germà Abel i Nadia es queda amb Abel.

5.En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.

Es basarà en què tothom tingui unes metes proposades i que no dunem mai un cosa per vetadera, anem construint un món millor en que no hi ha cap millor que una altre sino que siguem tots iguals.

6. Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa'n exemples.

Si que hi responen perquè Eva gairebé esta sempre en casa treballant en ella, els homes no fan res a excepció de Caïm, i la Nara mai vol treballar la seva mare li diu a Adam en una escena: aquesta noia mai m'ajuda

Activitat 1 

1. Amb quin sobrenom es coneix Joan Oliver com a autor de poesia?
El sobrenom de Joan Oliver és Pere Quart, amb aquest nom signava les seves obres i aquest nom prové del seu segon nom "Pere", i "Quart", perquè és el quart fill.

2. En quin any va néixer?
 Al 29 de novembre de l’any 1899 a la ciutat de Sabadell.

3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?

Joan Oliver Provenia d’una família burgesa, per tant, acomodada. Els seus familiars eren industrials tèxtils.

4. On va començar a publicar?
Joan Oliver va començar a escriure al diari de Sabadell, que treballava amb joves de clase social alta.

5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?
Al principi va marxar cap a França, i després a Santiago de Xile durant un temps però no estava massa agusta allà i va decidir deixar els seus amics i tornar a Espanya encara que hi hagi un règim franquista.

6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?
Els seus personatges són de clase alta, de la burgesia i tenen problemes que els afecten.

7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre... quina classe social?
Sobre la clase social alta, concretament, la burgesia.

8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?
El llenguatge de Joan Oliver es una parla col·loquial, perquè volia que la seves poesies arribessin a tot tipus de persones sense importar la clase social.

Activitat 2

Cerca a la Viquièdia "Grup de Sabadell" i respon les qüestions següents:

1.Quan i on es va fundar?

Es va fundar a l’any 1917 a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.

2. Amb quins objectius?
Volia actualitzar la cultura de Sabadell i de Catalunya.

3. Qui formava aquesta colla?
Escriptors com Joan Oliver, Francesc Trabal, Armand Obiols, Ricard Marlet, entre d'altrea; i artistes.

4. Quines accions van dur a terme?
Van publicar un full dominical de caire satíric anomenat La Fulla Salau i van organitzar lectures i tertúlies que van comptar amb la presència d'alguns dels intel·lectuals més destacats del moment.

5. Explica breument qui eren Francesc Trabal i Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges.

Francesc Trabal i Armand; Des de molt jove va treballar per a diferents revistes i periòdics, sobretot per al Diari de Sabadell, del que n'esdevindria director i on signava Senyor Banyeta. Va participar d’una manera molt activa en la vida cultural de la seva ciutat. Hi va fundar l'editorial La Mirada i junt amb Joan Oliver (Pere Quart) iArmand Obiols el Grup de Sabadell. Durant la guerra civil esdevingué membre de l’Agrupació d’Escriptors Catalans i secretari de la Institució de les Lletres Catalanes. A l'any 1939 hagué d'anar a l'exili a França, des de on es traslladà a Xile quan esclatà la Segona Guerra Mundial. Va morir a Santiago de Xile a l'any 1957.

Armand Obiols, el seu pseudònim Joan Prat i Esteve (Sabadell, 1904 - Viena, 1971) va ser un escriptor, periodista i crític literari català. Autodidacte i d'obra escassa i poc coneguda, fou un dels principals integrants, conjuntament amb Joan Oliver (Pere Quart) i Francesc Trabal, de l'anomenat Grup de Sabadell, fundat l'any 1923. Col·laborà en el buc insígnia del grup, l'editorial La Mirada. Mostrà en tot moment un marcat rebuig per la burgesia de la seva ciutat. Fou durant el 1938 redactor en cap de la Revista de Catalunya. El 1939, l'any que s'exilia a França un cop acabada la guerra civil espanyola, comença una intensa i complicada relació amb Mercè Rodoreda, que durarà fins a la mort d'Obiols. Els seus consells literaris i el seu profund coneixement de la literatura catalana seran enormement valuosos per la creació narrativa de Rodoreda.