Àngel Guimerà

Àngel Guimerà

La biografia d'Àngel Guimerà ha estat motiu de polèmica tant des de el punt de vista de la verificació de la seva data de naixement, com els aspectes que poden afectar d'una manera mes directa la seva intimitat.Xavier Fàbrgas, que volgué veure les cicunstancies del seu naixement de l'autor, un dels factors biogràfics que havien marcat la seva producció i un amor frustat amb una tal Mària Rubió.
Aquesta tendència a intyerpretar la seva obra a partir de la seva biografia a estat constant, i s'explica en gran part per la contradicció entre l'alt voltatge passional de les seves obres i l'extrema discrecció de la seva vida íntima.

El dramaturg

El primer període de a creació dramàtica de Guimerà es destacà per la voluntat de sguir una proposta programàtica plantejada pels seu amics, sobre tot, per Josep Yxart, el crític més lúcid i informa del moment. En el context del teatre català de l'època dominava la figura de Federic Soler, havia consolidad uns models de teatre i del monopoli que hi exercia l'autor de "La Dida" els mogué a buscar-ne una alternativa, de passada, atorgués a l'escena un porestigi literari. Coincidint amb una reacció d'abast europeu contra els excesos del primer romanticisme, un intent de recuperar amb el nom de la tragègida, forma de drama culte que renovesin l'establerta tradició romàntica en què s'emmarcaven els conflictes passionals com en la recuperació de drames. Així evità truculències melodramàtiques d'un cert romanticisme i s'ayunyà de l'encarcarament retòric. Recuperava d'aquesta manera la funció de la vella tragèdia, peró ho feia introduent-hi la renovació dramàtica aportada per la recepcio europea per l'obra de Shakespeare. Aquest camí fou el que interesà vivament Yxart, constatades lesdificultats d'arrelar el drama realista contemporani en català.Guimerà fou l'autor triat pels seus companys com el mes apte per torar endevant la creació d'una tragèdia catalana amb Verdaguer ja haia incorporat l'èpica.
La tendència més destacable és la aproximació a un realisme més sincer, expresat en el plantejament de les trames de la sobrietat