dilluns, 27 d’octubre del 2008
Orígen de la novel·la
Des de l'antiguitat s'han escrit narracions en prosa a les quals s'ha aplicat de manera indiscriminada el terme novel·la. Molts relats que més tard es van incorporar a la tradició literària europea tenen el seu origen a Egipte. El primer text indi que cal considerar com a precursor de la novel·la és potser el Daœakumâracarita (Contes de deu prínceps), un romanç en prosa de Dandin, escriptor en sànscrit de finals del segle VI dC La primera novel·la en opinió d'alguns experts és el relat japonès Conte de Genji (segle XI), de Murasaki Shikibu. El gènere va gaudir de gran popularitat entre els grecs durant els primers segles de l'era cristiana. Dignes de menció són les Etipia d'Heliodoro de emesa; les Ef de Xenofont d'Efes i Dafnis i Cloe, el més bo dels relats pastorals, generalment atribuït a Longo. Els principals exemples de novel·les escrits en llatí són les Metamorfosis o L'ase d'or, d'Luci Apuleu, i el Satiricón, generalment atribuïda a Petroni. El relat llarg en vers narratiu, l'abundant quantitat de romanços en prosa i els fabliaux francesos van florir a Europa durant l'edat mitjana i el seu contingut s'alimenta dels records comptats i transmesos per la tradició sobre els herois més o menys històrics o llegendaris i els seus proeses. Aquestes obres van contribuir al desenvolupament del que més endavant serà la novel·la però que en aquesta època no té nom com gènere, i se'ls coneix tant com `llibre '- penseu en la doble denominació llibre o novel·la de cavalleries, per exemple -,` història 'o `tractat' (Tractat d'amors de Arnalte i Lucenda, 1491, de Diego de San Pedro).
diumenge, 19 d’octubre del 2008
Resum
TERCER ACTE
Han pagat totes les quincenes als treballadors i han acabat de fer la carretera hii hara le proposit d’en Marçal es aconseguir a la Maria Rosa que ho fa i es casen. En Quirze i la Tomasa li regalen la casa i ells aniran a viure a Aragó per una altre treball que es la carretera també i en Gepa li regala un pollastre. No saben on es la Maria Rosa i entre ells el Marçal comenta a dir que es va enamorar nomès en veure-la a ella que li agradaba como rentaba es sentia com a dins de la roba peruqe la mirava entre els arbustos. La Maria Rosa es pregunta si l’estima de veritat o no i diu que es molt bona persona encare que aquella nit la va enganyar i ell respon que ho faria tot per ella. En Marçal pensa que ja es hora de que li confesi que va ser ell qui va matar a l’Andreu i Aixa ho fa.
Han pagat totes les quincenes als treballadors i han acabat de fer la carretera hii hara le proposit d’en Marçal es aconseguir a la Maria Rosa que ho fa i es casen. En Quirze i la Tomasa li regalen la casa i ells aniran a viure a Aragó per una altre treball que es la carretera també i en Gepa li regala un pollastre. No saben on es la Maria Rosa i entre ells el Marçal comenta a dir que es va enamorar nomès en veure-la a ella que li agradaba como rentaba es sentia com a dins de la roba peruqe la mirava entre els arbustos. La Maria Rosa es pregunta si l’estima de veritat o no i diu que es molt bona persona encare que aquella nit la va enganyar i ell respon que ho faria tot per ella. En Marçal pensa que ja es hora de que li confesi que va ser ell qui va matar a l’Andreu i Aixa ho fa.
dijous, 16 d’octubre del 2008
Resum
SEGON ACTE
Fa 15 mesos que l’Andreu es va morir a la pressó de Ceuta, i ara la Maria Rosa viu a casa del seu germà, en Quirze, i de la Tomassa. Però la Maria Rosa es troba malament i la Tomassa i en Quirze s’han gastat bastants diners per a cuidar-la a ella. En Marçal sempre esta a prop de ella i al cap del temps la Maria Rosa se n’adona de que s’estima al Marçal, però ella no vol sentir res per ell perquè vol se fiel al seu primer marit, llavors vol anarse’n cap a la vila, guanyar diners, i que ell no la persigui. Llavors proposen tots els treballadors perquè s’escrigui una carta dient que volen pagar i que la carretera es la seva vida, llavors com que l’unica que en sap escriure es la Maria Rosa va en Marçal i li dicta el que vol escriure i d’una forma indirecta li diu a la Maria Rosa que l’estima.
Finalment, la nit abans de que la Maria Rosa se n’anes en Marçal va a casa de la Maria Rosa i li diu que esta farit llavors ella l’acull, però era mentira, volia a estar a solas amb ella i en aquells temps si estabes en una habitació sola amb un home volia dir que t’habies de casar.
Fa 15 mesos que l’Andreu es va morir a la pressó de Ceuta, i ara la Maria Rosa viu a casa del seu germà, en Quirze, i de la Tomassa. Però la Maria Rosa es troba malament i la Tomassa i en Quirze s’han gastat bastants diners per a cuidar-la a ella. En Marçal sempre esta a prop de ella i al cap del temps la Maria Rosa se n’adona de que s’estima al Marçal, però ella no vol sentir res per ell perquè vol se fiel al seu primer marit, llavors vol anarse’n cap a la vila, guanyar diners, i que ell no la persigui. Llavors proposen tots els treballadors perquè s’escrigui una carta dient que volen pagar i que la carretera es la seva vida, llavors com que l’unica que en sap escriure es la Maria Rosa va en Marçal i li dicta el que vol escriure i d’una forma indirecta li diu a la Maria Rosa que l’estima.
Finalment, la nit abans de que la Maria Rosa se n’anes en Marçal va a casa de la Maria Rosa i li diu que esta farit llavors ella l’acull, però era mentira, volia a estar a solas amb ella i en aquells temps si estabes en una habitació sola amb un home volia dir que t’habies de casar.
dilluns, 13 d’octubre del 2008
Resum
PRIMER ACTE
En Badori ve al poble amb l'esperança de trobar treball i en Gepa l'anima dient-li que segur que n'hi haurà treball per a ell mentre en menjen sopes. En Badori té mala sort, acaba de sortir d'un hospital. En Gepa es irónic i amable. En Badori es sensible. En Gepa s'estima molt en Badori perquè se'l va morir un fill i que si encara visqués tindria l'edad d'ell. El nom d'en Gepa prové de que el seu fill ra geperut i tots els amics s'ho deian, l'escena es tanca amb l'aparició de la Tomassa i en Quirze. La Tomassa i en Quirze es barallen i en Badori els vol separar i acaba reben ell i parlen de la Maria Rosa dient la Tomassa que no s'escarrasa en les feines de casa que esta sempre parlant cuan va a netejar la roba i en Quirze la defensa. Després apareix per primer cop en Marçal i començen a parlar tots sobre la Mari Rosa de com es troba i com va succeir lo del capatás,en Marçal diu que ha rebut una carta en el que ell es veu gros no vol menjari es vol morir i en Marçal no para de donar-li la raó i en Gepa comença a sospitar d'ell, llavor apareix la Maria Rosa i la fan posar més trista, a continuació, una altre escena surt en Marçal amb la Maria Rosa i amb un diàleg que fa que l'espectador comensi asuspitar coses sobre aquets dos personatges després la Maria Rosa s'en va i es queda sol en Marçal fent saber al espectador la seva posició davant de la Mari Rosa i el paper que jugaria a l'obra. Al final, un dia, en Xic porta una carta per en Quirze des de Ceuta però ni ell ni els treballadors i amics del seu voltant no sabien llegir fins que va arribar la Maria Rosa i la va llegir informant que l'Andreu havia mor dient tots el dies que ell era inocent.
En Badori ve al poble amb l'esperança de trobar treball i en Gepa l'anima dient-li que segur que n'hi haurà treball per a ell mentre en menjen sopes. En Badori té mala sort, acaba de sortir d'un hospital. En Gepa es irónic i amable. En Badori es sensible. En Gepa s'estima molt en Badori perquè se'l va morir un fill i que si encara visqués tindria l'edad d'ell. El nom d'en Gepa prové de que el seu fill ra geperut i tots els amics s'ho deian, l'escena es tanca amb l'aparició de la Tomassa i en Quirze. La Tomassa i en Quirze es barallen i en Badori els vol separar i acaba reben ell i parlen de la Maria Rosa dient la Tomassa que no s'escarrasa en les feines de casa que esta sempre parlant cuan va a netejar la roba i en Quirze la defensa. Després apareix per primer cop en Marçal i començen a parlar tots sobre la Mari Rosa de com es troba i com va succeir lo del capatás,en Marçal diu que ha rebut una carta en el que ell es veu gros no vol menjari es vol morir i en Marçal no para de donar-li la raó i en Gepa comença a sospitar d'ell, llavor apareix la Maria Rosa i la fan posar més trista, a continuació, una altre escena surt en Marçal amb la Maria Rosa i amb un diàleg que fa que l'espectador comensi asuspitar coses sobre aquets dos personatges després la Maria Rosa s'en va i es queda sol en Marçal fent saber al espectador la seva posició davant de la Mari Rosa i el paper que jugaria a l'obra. Al final, un dia, en Xic porta una carta per en Quirze des de Ceuta però ni ell ni els treballadors i amics del seu voltant no sabien llegir fins que va arribar la Maria Rosa i la va llegir informant que l'Andreu havia mor dient tots el dies que ell era inocent.
Temps
El temps en que transcórre aquesta obra, és, des de el priemr acte fins a el segon són 15 messos , i, al finalitzar l'obra 1 any i mig.
dijous, 9 d’octubre del 2008
Persontages
Maria Rosa és la protagonista principal perquè en el seu voltant gira tota l'acció.És la germana d'en Quirze cunyada de Tomasa, es una dona jove casada amb l'Andreu, treballa rentant la roba de la gent de la carretera, i al principi de l'obra la trobrem molt enamorada del seu marit mentre estaben a la verema, i pertany a una clase social baixa.
Badori és un personatge que ve de fora comença a treballa a la carretera amb l'amic Gepa i s'enamora de la Maria Rosa, fa de contrapunt a en Marçal i intueix que a la Maria Rosa a ell no se'l estima.
Tomasa és la dona d'en Quirze i cunyada de la Maria Rosa es grullera, agresiva, valenta, es una dona que no tenia por als homes en un societat mesclista te una posició radical davant de les opinions del homes, aquesta dona és histriónic, la relació que manté amb Maria Rosa es una mica dura amb ella perquè no treballa i sempre esta ayudant a casa pèro sense aportar diners pero al final es veu que se l'estima i l'ajuda.
Gepa és un personatge que fa que l'obra hagafi intriga, misteri. Amb el seu amic Badori aniran desmantelant l'obra de mica en mica. També al principi de l'obra ayuda a en Badori a trabar feina y ayudar-li en el que pugui.
Marçal és un personatge pla, que esta enamorat eroticament de la protagonista, Mariaa Rosa, i l'atrau sexualment. Tindra un final molt dramatic.
Andreu és el amrit del Maria Rosa que el van culpar pero l'assessinat del capatás sent ell inocent i, a continuació, se'l emporten cap a la pressó de Ceuta on allá es mor.
Quirze és el marit de la Tomassa en que juguen un paper humoristic en l'obra sepre barallant-se i discutint. És el germá de la Maria Rosa qeu la cuida a casa seva.
Xic aquest personatge no te gaire paper a l'obra encare que en alguns moments importants i tensdos hi surt, com per exemple, quan en Quirze reb la carta que ha portat en Xic. I tambè, es un treballador de la carretera.
Calau es un personatge no amb gaire paper com en xic, és, tammbè, un treballador de la carretera que vol guanyar diner per poder-s'hi casar amb la seva noia.
Badori és un personatge que ve de fora comença a treballa a la carretera amb l'amic Gepa i s'enamora de la Maria Rosa, fa de contrapunt a en Marçal i intueix que a la Maria Rosa a ell no se'l estima.
Tomasa és la dona d'en Quirze i cunyada de la Maria Rosa es grullera, agresiva, valenta, es una dona que no tenia por als homes en un societat mesclista te una posició radical davant de les opinions del homes, aquesta dona és histriónic, la relació que manté amb Maria Rosa es una mica dura amb ella perquè no treballa i sempre esta ayudant a casa pèro sense aportar diners pero al final es veu que se l'estima i l'ajuda.
Gepa és un personatge que fa que l'obra hagafi intriga, misteri. Amb el seu amic Badori aniran desmantelant l'obra de mica en mica. També al principi de l'obra ayuda a en Badori a trabar feina y ayudar-li en el que pugui.
Marçal és un personatge pla, que esta enamorat eroticament de la protagonista, Mariaa Rosa, i l'atrau sexualment. Tindra un final molt dramatic.
Andreu és el amrit del Maria Rosa que el van culpar pero l'assessinat del capatás sent ell inocent i, a continuació, se'l emporten cap a la pressó de Ceuta on allá es mor.
Quirze és el marit de la Tomassa en que juguen un paper humoristic en l'obra sepre barallant-se i discutint. És el germá de la Maria Rosa qeu la cuida a casa seva.
Xic aquest personatge no te gaire paper a l'obra encare que en alguns moments importants i tensdos hi surt, com per exemple, quan en Quirze reb la carta que ha portat en Xic. I tambè, es un treballador de la carretera.
Calau es un personatge no amb gaire paper com en xic, és, tammbè, un treballador de la carretera que vol guanyar diner per poder-s'hi casar amb la seva noia.
Espais- Escenaris
En el priemer:
Tenim un casa molt pobre al costat d'una carretera amb habitants molt pobres.(Al matí).
En el segon:
L'interior d'una casa molt pobre. (Comença a fer-se)
I el tercer acte:
També al l'interior d'una cas molt pobre. (Es cap al vespre)
Tenim un casa molt pobre al costat d'una carretera amb habitants molt pobres.(Al matí).
En el segon:
L'interior d'una casa molt pobre. (Comença a fer-se)
I el tercer acte:
També al l'interior d'una cas molt pobre. (Es cap al vespre)
Estructura externa
-Obra dividida en tres actes.
-Cada acte te escenes:
*Primer acte 14 escenes
*En el segon acte te 15 escenes
*I el tercer te 11 escenes
-Cada acte te escenes:
*Primer acte 14 escenes
*En el segon acte te 15 escenes
*I el tercer te 11 escenes
dimarts, 7 d’octubre del 2008
Àngel Guimerà
Àngel Guimerà
La biografia d'Àngel Guimerà ha estat motiu de polèmica tant des de el punt de vista de la verificació de la seva data de naixement, com els aspectes que poden afectar d'una manera mes directa la seva intimitat.Xavier Fàbrgas, que volgué veure les cicunstancies del seu naixement de l'autor, un dels factors biogràfics que havien marcat la seva producció i un amor frustat amb una tal Mària Rubió.
Aquesta tendència a intyerpretar la seva obra a partir de la seva biografia a estat constant, i s'explica en gran part per la contradicció entre l'alt voltatge passional de les seves obres i l'extrema discrecció de la seva vida íntima.
El dramaturg
El primer període de a creació dramàtica de Guimerà es destacà per la voluntat de sguir una proposta programàtica plantejada pels seu amics, sobre tot, per Josep Yxart, el crític més lúcid i informa del moment. En el context del teatre català de l'època dominava la figura de Federic Soler, havia consolidad uns models de teatre i del monopoli que hi exercia l'autor de "La Dida" els mogué a buscar-ne una alternativa, de passada, atorgués a l'escena un porestigi literari. Coincidint amb una reacció d'abast europeu contra els excesos del primer romanticisme, un intent de recuperar amb el nom de la tragègida, forma de drama culte que renovesin l'establerta tradició romàntica en què s'emmarcaven els conflictes passionals com en la recuperació de drames. Així evità truculències melodramàtiques d'un cert romanticisme i s'ayunyà de l'encarcarament retòric. Recuperava d'aquesta manera la funció de la vella tragèdia, peró ho feia introduent-hi la renovació dramàtica aportada per la recepcio europea per l'obra de Shakespeare. Aquest camí fou el que interesà vivament Yxart, constatades lesdificultats d'arrelar el drama realista contemporani en català.Guimerà fou l'autor triat pels seus companys com el mes apte per torar endevant la creació d'una tragèdia catalana amb Verdaguer ja haia incorporat l'èpica.
La tendència més destacable és la aproximació a un realisme més sincer, expresat en el plantejament de les trames de la sobrietat
La biografia d'Àngel Guimerà ha estat motiu de polèmica tant des de el punt de vista de la verificació de la seva data de naixement, com els aspectes que poden afectar d'una manera mes directa la seva intimitat.Xavier Fàbrgas, que volgué veure les cicunstancies del seu naixement de l'autor, un dels factors biogràfics que havien marcat la seva producció i un amor frustat amb una tal Mària Rubió.
Aquesta tendència a intyerpretar la seva obra a partir de la seva biografia a estat constant, i s'explica en gran part per la contradicció entre l'alt voltatge passional de les seves obres i l'extrema discrecció de la seva vida íntima.
El dramaturg
El primer període de a creació dramàtica de Guimerà es destacà per la voluntat de sguir una proposta programàtica plantejada pels seu amics, sobre tot, per Josep Yxart, el crític més lúcid i informa del moment. En el context del teatre català de l'època dominava la figura de Federic Soler, havia consolidad uns models de teatre i del monopoli que hi exercia l'autor de "La Dida" els mogué a buscar-ne una alternativa, de passada, atorgués a l'escena un porestigi literari. Coincidint amb una reacció d'abast europeu contra els excesos del primer romanticisme, un intent de recuperar amb el nom de la tragègida, forma de drama culte que renovesin l'establerta tradició romàntica en què s'emmarcaven els conflictes passionals com en la recuperació de drames. Així evità truculències melodramàtiques d'un cert romanticisme i s'ayunyà de l'encarcarament retòric. Recuperava d'aquesta manera la funció de la vella tragèdia, peró ho feia introduent-hi la renovació dramàtica aportada per la recepcio europea per l'obra de Shakespeare. Aquest camí fou el que interesà vivament Yxart, constatades lesdificultats d'arrelar el drama realista contemporani en català.Guimerà fou l'autor triat pels seus companys com el mes apte per torar endevant la creació d'una tragèdia catalana amb Verdaguer ja haia incorporat l'èpica.
La tendència més destacable és la aproximació a un realisme més sincer, expresat en el plantejament de les trames de la sobrietat
dilluns, 6 d’octubre del 2008
Realisme y Romanticisme
CARACTERISTIQUES DEL ROMANTICISME
·La lliteratura romàntica reflexa una visió idealista.
·L'amor es trágic
·L’individualisme i el sentiment religiós de la unitat de la vida social
·La insatisfacció amb la realitat
·El rebuig total de la preceptiva
·El retorn al catolicisme i la dissolució de la fe en una religió aconfessional
·L’afirmació de la llibertat de creació poètica
·La vinculació de la literatura amb la vida
CARACTERISTIQUES DEL REALISME
·Cada autor, segons les seves idees, mostra el que per a ell és un mal de la societat.
·Interes per la realitat
·Tendència a la objetivitat
·Analitzen acuradament les motivacions dels personatges i els costums
·Anàlisi rigorós de la realitat
·La denuncia els defectes que afecten a la societat i ofereix al lector solucions per aturar
·La lliteratura romàntica reflexa una visió idealista.
·L'amor es trágic
·L’individualisme i el sentiment religiós de la unitat de la vida social
·La insatisfacció amb la realitat
·El rebuig total de la preceptiva
·El retorn al catolicisme i la dissolució de la fe en una religió aconfessional
·L’afirmació de la llibertat de creació poètica
·La vinculació de la literatura amb la vida
CARACTERISTIQUES DEL REALISME
·Cada autor, segons les seves idees, mostra el que per a ell és un mal de la societat.
·Interes per la realitat
·Tendència a la objetivitat
·Analitzen acuradament les motivacions dels personatges i els costums
·Anàlisi rigorós de la realitat
·La denuncia els defectes que afecten a la societat i ofereix al lector solucions per aturar
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
