Vicent Andrés i Estellés va néixer el 4 de setembre de 1424. El seu pare era el forner del poble. Tenia una germana, Carme, que sovint era citada en algun dels seus poemes. Va passar la seva infancia a Burjassot, en la que te molts bons records. A l'edad d'un any, el seu avi va ser assesinat d'un tret d'escopeta pel seu germanastre, per causa d'una herència. Més tard va morir de tuberculosis el seu oncle, Josep Maria.
La seva vocació va desvetllar molt aviat, però no pel costat de la poesia sinó pel teatre, pels volts de 1935-1936 ja va escriure poesia. Quan va esclatar la guerra civil espanyola tenia 12 anys i ja havia començat a escriure peces de teatre. La guerra va fer que deixes els estudis, però llegeix gran quantitat de llibres que li deixa un veí. La família no es va exiliar, però va haver de cremar alguns llibres, atès l'empresonament de persones que tenien llibres prhibits. Acabada la guerra, va començar a treballar de forner, desprès, d'orfebre, de mecanògraf i d'ordenança.
El 1942 va publicar el seu primer astivle al diari "Jornada" a partir d'aquest fet fet va fer gestions per formalitzar l'ingrés a l'Escola Ofivial de Periodisme a Madrid, on va cursar la carrera de becat. A Madrid, va publicar poesies que eren la traducció castellana de poemes que havia escrit en català. L'any 1945 va anar fer de soldat a Navarra on va escriure poesies en català. En tornar a València, el 1948, va començar a treballar com a periodista a "Las Provincias". Als anys cinquanta inicia la seva amistad amb intel·lectuals com Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster. En 1955 es va casar amb Isabel Llorente que treballava al ajuntament de València, i deu mesos més tard va tenir una filla que es va morir als 4 mesos. Però van tenir dos fills més Vicents i Carmina.
diumenge, 7 de desembre del 2008
dijous, 27 de novembre del 2008
Elements configuradors
La visió integradora i totalitzadora de l'artista i de les distintes disciplines artístiques esdevé una sortida per al gènere de la novel·la.
El discurs narratiu( discurs i racional) el poètic(suggestiu i emotiu) s'havien desenvolupat separadament, les propostes poètiques del simbolisme francès son vistes com la via de renovaciódel llenguatge narratiu.
El llenguatge denotatiu( considerat pròpi de la prosa) i el connotatiu (considerat propi del vers) i el ritme poètic, les imatges i les metàfores s'instauren en la prosa.
La poesia busca noves formes rítmiques a través de la música que és considerada l'art superior, l'art per antonomàsia al qual han de tendir la resta de manifestacions artístiques, la prosa i el vers com la prosa rimada.
El discurs narratiu( discurs i racional) el poètic(suggestiu i emotiu) s'havien desenvolupat separadament, les propostes poètiques del simbolisme francès son vistes com la via de renovaciódel llenguatge narratiu.
El llenguatge denotatiu( considerat pròpi de la prosa) i el connotatiu (considerat propi del vers) i el ritme poètic, les imatges i les metàfores s'instauren en la prosa.
La poesia busca noves formes rítmiques a través de la música que és considerada l'art superior, l'art per antonomàsia al qual han de tendir la resta de manifestacions artístiques, la prosa i el vers com la prosa rimada.
dimarts, 18 de novembre del 2008
Solitud
Es un drama rural, i es un encàrrec de la revista "Joventut", repartida per capítols. El tema es de l’època modernista en que:
- Enfrontament de l'individu i la societat
- Conflicte de l'individu i l'entorn
- Lluita del protagonista per trobar a seva pròpia individualitat el deterministes( la ment, les persones etc.)En el capítol de la pujada podem interpretar que es l’allunyament de la seva ciutat y la seva personalitat i quan arribi a dalt de tot serà una persona millor que podrà decidir per ella mateixa.L'estructura la podem dividir en dos parts:La primera del capítol 1 fins a 11 que es la primavera que funciona com a metàfora de que es jove bella i que tot va bé i la segona part del capítol 11 fins el 18 en que finalitza amb la tardo y començament de l'hivern en el que també metafòricament vol dir que ella ha arribat a la maduresa.La part de la neteja també te un sentit metafòric que neteja la ermita per dins i també una neteja mentalment de ella.
Biografia Victor Català
El seu nom es Caterina Albert va néixer a L'escala ( 1869-1966). Va estudiar en un escola a Girona però no li agradava i els seus pares li van fer classes particular a la seva casa, li ensenyaven musica, francès, etc. La seva mare sempre estava malalta y el seu pare com es advocat passa molt de temps fora de casa. Es autodidàctica. En l'Escala li proporcionen diaris y revistes per estar sempre informada del que passava y també, de França ( estaven al realisme).Era la més gran dels 4 germans, i quan es va morir el seus pare el hereditari de las terres vas ser un germà que no les va acceptar perquè estudiava a Barcelona de advocat i les va agafar desprès la Caterina. Sempre amagava la seva autentica biografia en les entrevistes i donava informació falsa.De vegades anava a Barcelona a obres de teatre o a comprar robar i viatjava molt però Europa. Tenia lligat a ella el patrimoni i feia vida de monja per poder escriure i concentrar-se millor i també la lligava de cuidar-se de la seva mare que estava malalta. No es va casar mai ni va tenir fills.El seu primer pseudònim va ser Virgili d'Alacseal i la seva primera publicació va ser L'esquella de la Torratxa. Es va començar a fer famosa gràcies als Jocs Florals que va guanyar-ho en 1898 amb L'Infanticida. Un gran escàndol es va fer i s’havia de amargar i es va amagar darrera del pseudònim de Víctor Català. En aquells temps les dones si volien publica alguna cosa ho devien de fer darrera un pseudònim per a que fossin publicades. Va publicar poemes, contes...En el 1906 el modernisme es frenat per el noucentisme i no publica res fins a 1918 i es descentrada per la Guerra Civil.
dilluns, 27 d’octubre del 2008
Orígen de la novel·la
Des de l'antiguitat s'han escrit narracions en prosa a les quals s'ha aplicat de manera indiscriminada el terme novel·la. Molts relats que més tard es van incorporar a la tradició literària europea tenen el seu origen a Egipte. El primer text indi que cal considerar com a precursor de la novel·la és potser el Daœakumâracarita (Contes de deu prínceps), un romanç en prosa de Dandin, escriptor en sànscrit de finals del segle VI dC La primera novel·la en opinió d'alguns experts és el relat japonès Conte de Genji (segle XI), de Murasaki Shikibu. El gènere va gaudir de gran popularitat entre els grecs durant els primers segles de l'era cristiana. Dignes de menció són les Etipia d'Heliodoro de emesa; les Ef de Xenofont d'Efes i Dafnis i Cloe, el més bo dels relats pastorals, generalment atribuït a Longo. Els principals exemples de novel·les escrits en llatí són les Metamorfosis o L'ase d'or, d'Luci Apuleu, i el Satiricón, generalment atribuïda a Petroni. El relat llarg en vers narratiu, l'abundant quantitat de romanços en prosa i els fabliaux francesos van florir a Europa durant l'edat mitjana i el seu contingut s'alimenta dels records comptats i transmesos per la tradició sobre els herois més o menys històrics o llegendaris i els seus proeses. Aquestes obres van contribuir al desenvolupament del que més endavant serà la novel·la però que en aquesta època no té nom com gènere, i se'ls coneix tant com `llibre '- penseu en la doble denominació llibre o novel·la de cavalleries, per exemple -,` història 'o `tractat' (Tractat d'amors de Arnalte i Lucenda, 1491, de Diego de San Pedro).
diumenge, 19 d’octubre del 2008
Resum
TERCER ACTE
Han pagat totes les quincenes als treballadors i han acabat de fer la carretera hii hara le proposit d’en Marçal es aconseguir a la Maria Rosa que ho fa i es casen. En Quirze i la Tomasa li regalen la casa i ells aniran a viure a Aragó per una altre treball que es la carretera també i en Gepa li regala un pollastre. No saben on es la Maria Rosa i entre ells el Marçal comenta a dir que es va enamorar nomès en veure-la a ella que li agradaba como rentaba es sentia com a dins de la roba peruqe la mirava entre els arbustos. La Maria Rosa es pregunta si l’estima de veritat o no i diu que es molt bona persona encare que aquella nit la va enganyar i ell respon que ho faria tot per ella. En Marçal pensa que ja es hora de que li confesi que va ser ell qui va matar a l’Andreu i Aixa ho fa.
Han pagat totes les quincenes als treballadors i han acabat de fer la carretera hii hara le proposit d’en Marçal es aconseguir a la Maria Rosa que ho fa i es casen. En Quirze i la Tomasa li regalen la casa i ells aniran a viure a Aragó per una altre treball que es la carretera també i en Gepa li regala un pollastre. No saben on es la Maria Rosa i entre ells el Marçal comenta a dir que es va enamorar nomès en veure-la a ella que li agradaba como rentaba es sentia com a dins de la roba peruqe la mirava entre els arbustos. La Maria Rosa es pregunta si l’estima de veritat o no i diu que es molt bona persona encare que aquella nit la va enganyar i ell respon que ho faria tot per ella. En Marçal pensa que ja es hora de que li confesi que va ser ell qui va matar a l’Andreu i Aixa ho fa.
dijous, 16 d’octubre del 2008
Resum
SEGON ACTE
Fa 15 mesos que l’Andreu es va morir a la pressó de Ceuta, i ara la Maria Rosa viu a casa del seu germà, en Quirze, i de la Tomassa. Però la Maria Rosa es troba malament i la Tomassa i en Quirze s’han gastat bastants diners per a cuidar-la a ella. En Marçal sempre esta a prop de ella i al cap del temps la Maria Rosa se n’adona de que s’estima al Marçal, però ella no vol sentir res per ell perquè vol se fiel al seu primer marit, llavors vol anarse’n cap a la vila, guanyar diners, i que ell no la persigui. Llavors proposen tots els treballadors perquè s’escrigui una carta dient que volen pagar i que la carretera es la seva vida, llavors com que l’unica que en sap escriure es la Maria Rosa va en Marçal i li dicta el que vol escriure i d’una forma indirecta li diu a la Maria Rosa que l’estima.
Finalment, la nit abans de que la Maria Rosa se n’anes en Marçal va a casa de la Maria Rosa i li diu que esta farit llavors ella l’acull, però era mentira, volia a estar a solas amb ella i en aquells temps si estabes en una habitació sola amb un home volia dir que t’habies de casar.
Fa 15 mesos que l’Andreu es va morir a la pressó de Ceuta, i ara la Maria Rosa viu a casa del seu germà, en Quirze, i de la Tomassa. Però la Maria Rosa es troba malament i la Tomassa i en Quirze s’han gastat bastants diners per a cuidar-la a ella. En Marçal sempre esta a prop de ella i al cap del temps la Maria Rosa se n’adona de que s’estima al Marçal, però ella no vol sentir res per ell perquè vol se fiel al seu primer marit, llavors vol anarse’n cap a la vila, guanyar diners, i que ell no la persigui. Llavors proposen tots els treballadors perquè s’escrigui una carta dient que volen pagar i que la carretera es la seva vida, llavors com que l’unica que en sap escriure es la Maria Rosa va en Marçal i li dicta el que vol escriure i d’una forma indirecta li diu a la Maria Rosa que l’estima.
Finalment, la nit abans de que la Maria Rosa se n’anes en Marçal va a casa de la Maria Rosa i li diu que esta farit llavors ella l’acull, però era mentira, volia a estar a solas amb ella i en aquells temps si estabes en una habitació sola amb un home volia dir que t’habies de casar.
dilluns, 13 d’octubre del 2008
Resum
PRIMER ACTE
En Badori ve al poble amb l'esperança de trobar treball i en Gepa l'anima dient-li que segur que n'hi haurà treball per a ell mentre en menjen sopes. En Badori té mala sort, acaba de sortir d'un hospital. En Gepa es irónic i amable. En Badori es sensible. En Gepa s'estima molt en Badori perquè se'l va morir un fill i que si encara visqués tindria l'edad d'ell. El nom d'en Gepa prové de que el seu fill ra geperut i tots els amics s'ho deian, l'escena es tanca amb l'aparició de la Tomassa i en Quirze. La Tomassa i en Quirze es barallen i en Badori els vol separar i acaba reben ell i parlen de la Maria Rosa dient la Tomassa que no s'escarrasa en les feines de casa que esta sempre parlant cuan va a netejar la roba i en Quirze la defensa. Després apareix per primer cop en Marçal i començen a parlar tots sobre la Mari Rosa de com es troba i com va succeir lo del capatás,en Marçal diu que ha rebut una carta en el que ell es veu gros no vol menjari es vol morir i en Marçal no para de donar-li la raó i en Gepa comença a sospitar d'ell, llavor apareix la Maria Rosa i la fan posar més trista, a continuació, una altre escena surt en Marçal amb la Maria Rosa i amb un diàleg que fa que l'espectador comensi asuspitar coses sobre aquets dos personatges després la Maria Rosa s'en va i es queda sol en Marçal fent saber al espectador la seva posició davant de la Mari Rosa i el paper que jugaria a l'obra. Al final, un dia, en Xic porta una carta per en Quirze des de Ceuta però ni ell ni els treballadors i amics del seu voltant no sabien llegir fins que va arribar la Maria Rosa i la va llegir informant que l'Andreu havia mor dient tots el dies que ell era inocent.
En Badori ve al poble amb l'esperança de trobar treball i en Gepa l'anima dient-li que segur que n'hi haurà treball per a ell mentre en menjen sopes. En Badori té mala sort, acaba de sortir d'un hospital. En Gepa es irónic i amable. En Badori es sensible. En Gepa s'estima molt en Badori perquè se'l va morir un fill i que si encara visqués tindria l'edad d'ell. El nom d'en Gepa prové de que el seu fill ra geperut i tots els amics s'ho deian, l'escena es tanca amb l'aparició de la Tomassa i en Quirze. La Tomassa i en Quirze es barallen i en Badori els vol separar i acaba reben ell i parlen de la Maria Rosa dient la Tomassa que no s'escarrasa en les feines de casa que esta sempre parlant cuan va a netejar la roba i en Quirze la defensa. Després apareix per primer cop en Marçal i començen a parlar tots sobre la Mari Rosa de com es troba i com va succeir lo del capatás,en Marçal diu que ha rebut una carta en el que ell es veu gros no vol menjari es vol morir i en Marçal no para de donar-li la raó i en Gepa comença a sospitar d'ell, llavor apareix la Maria Rosa i la fan posar més trista, a continuació, una altre escena surt en Marçal amb la Maria Rosa i amb un diàleg que fa que l'espectador comensi asuspitar coses sobre aquets dos personatges després la Maria Rosa s'en va i es queda sol en Marçal fent saber al espectador la seva posició davant de la Mari Rosa i el paper que jugaria a l'obra. Al final, un dia, en Xic porta una carta per en Quirze des de Ceuta però ni ell ni els treballadors i amics del seu voltant no sabien llegir fins que va arribar la Maria Rosa i la va llegir informant que l'Andreu havia mor dient tots el dies que ell era inocent.
Temps
El temps en que transcórre aquesta obra, és, des de el priemr acte fins a el segon són 15 messos , i, al finalitzar l'obra 1 any i mig.
dijous, 9 d’octubre del 2008
Persontages
Maria Rosa és la protagonista principal perquè en el seu voltant gira tota l'acció.És la germana d'en Quirze cunyada de Tomasa, es una dona jove casada amb l'Andreu, treballa rentant la roba de la gent de la carretera, i al principi de l'obra la trobrem molt enamorada del seu marit mentre estaben a la verema, i pertany a una clase social baixa.
Badori és un personatge que ve de fora comença a treballa a la carretera amb l'amic Gepa i s'enamora de la Maria Rosa, fa de contrapunt a en Marçal i intueix que a la Maria Rosa a ell no se'l estima.
Tomasa és la dona d'en Quirze i cunyada de la Maria Rosa es grullera, agresiva, valenta, es una dona que no tenia por als homes en un societat mesclista te una posició radical davant de les opinions del homes, aquesta dona és histriónic, la relació que manté amb Maria Rosa es una mica dura amb ella perquè no treballa i sempre esta ayudant a casa pèro sense aportar diners pero al final es veu que se l'estima i l'ajuda.
Gepa és un personatge que fa que l'obra hagafi intriga, misteri. Amb el seu amic Badori aniran desmantelant l'obra de mica en mica. També al principi de l'obra ayuda a en Badori a trabar feina y ayudar-li en el que pugui.
Marçal és un personatge pla, que esta enamorat eroticament de la protagonista, Mariaa Rosa, i l'atrau sexualment. Tindra un final molt dramatic.
Andreu és el amrit del Maria Rosa que el van culpar pero l'assessinat del capatás sent ell inocent i, a continuació, se'l emporten cap a la pressó de Ceuta on allá es mor.
Quirze és el marit de la Tomassa en que juguen un paper humoristic en l'obra sepre barallant-se i discutint. És el germá de la Maria Rosa qeu la cuida a casa seva.
Xic aquest personatge no te gaire paper a l'obra encare que en alguns moments importants i tensdos hi surt, com per exemple, quan en Quirze reb la carta que ha portat en Xic. I tambè, es un treballador de la carretera.
Calau es un personatge no amb gaire paper com en xic, és, tammbè, un treballador de la carretera que vol guanyar diner per poder-s'hi casar amb la seva noia.
Badori és un personatge que ve de fora comença a treballa a la carretera amb l'amic Gepa i s'enamora de la Maria Rosa, fa de contrapunt a en Marçal i intueix que a la Maria Rosa a ell no se'l estima.
Tomasa és la dona d'en Quirze i cunyada de la Maria Rosa es grullera, agresiva, valenta, es una dona que no tenia por als homes en un societat mesclista te una posició radical davant de les opinions del homes, aquesta dona és histriónic, la relació que manté amb Maria Rosa es una mica dura amb ella perquè no treballa i sempre esta ayudant a casa pèro sense aportar diners pero al final es veu que se l'estima i l'ajuda.
Gepa és un personatge que fa que l'obra hagafi intriga, misteri. Amb el seu amic Badori aniran desmantelant l'obra de mica en mica. També al principi de l'obra ayuda a en Badori a trabar feina y ayudar-li en el que pugui.
Marçal és un personatge pla, que esta enamorat eroticament de la protagonista, Mariaa Rosa, i l'atrau sexualment. Tindra un final molt dramatic.
Andreu és el amrit del Maria Rosa que el van culpar pero l'assessinat del capatás sent ell inocent i, a continuació, se'l emporten cap a la pressó de Ceuta on allá es mor.
Quirze és el marit de la Tomassa en que juguen un paper humoristic en l'obra sepre barallant-se i discutint. És el germá de la Maria Rosa qeu la cuida a casa seva.
Xic aquest personatge no te gaire paper a l'obra encare que en alguns moments importants i tensdos hi surt, com per exemple, quan en Quirze reb la carta que ha portat en Xic. I tambè, es un treballador de la carretera.
Calau es un personatge no amb gaire paper com en xic, és, tammbè, un treballador de la carretera que vol guanyar diner per poder-s'hi casar amb la seva noia.
Espais- Escenaris
En el priemer:
Tenim un casa molt pobre al costat d'una carretera amb habitants molt pobres.(Al matí).
En el segon:
L'interior d'una casa molt pobre. (Comença a fer-se)
I el tercer acte:
També al l'interior d'una cas molt pobre. (Es cap al vespre)
Tenim un casa molt pobre al costat d'una carretera amb habitants molt pobres.(Al matí).
En el segon:
L'interior d'una casa molt pobre. (Comença a fer-se)
I el tercer acte:
També al l'interior d'una cas molt pobre. (Es cap al vespre)
Estructura externa
-Obra dividida en tres actes.
-Cada acte te escenes:
*Primer acte 14 escenes
*En el segon acte te 15 escenes
*I el tercer te 11 escenes
-Cada acte te escenes:
*Primer acte 14 escenes
*En el segon acte te 15 escenes
*I el tercer te 11 escenes
dimarts, 7 d’octubre del 2008
Àngel Guimerà
Àngel Guimerà
La biografia d'Àngel Guimerà ha estat motiu de polèmica tant des de el punt de vista de la verificació de la seva data de naixement, com els aspectes que poden afectar d'una manera mes directa la seva intimitat.Xavier Fàbrgas, que volgué veure les cicunstancies del seu naixement de l'autor, un dels factors biogràfics que havien marcat la seva producció i un amor frustat amb una tal Mària Rubió.
Aquesta tendència a intyerpretar la seva obra a partir de la seva biografia a estat constant, i s'explica en gran part per la contradicció entre l'alt voltatge passional de les seves obres i l'extrema discrecció de la seva vida íntima.
El dramaturg
El primer període de a creació dramàtica de Guimerà es destacà per la voluntat de sguir una proposta programàtica plantejada pels seu amics, sobre tot, per Josep Yxart, el crític més lúcid i informa del moment. En el context del teatre català de l'època dominava la figura de Federic Soler, havia consolidad uns models de teatre i del monopoli que hi exercia l'autor de "La Dida" els mogué a buscar-ne una alternativa, de passada, atorgués a l'escena un porestigi literari. Coincidint amb una reacció d'abast europeu contra els excesos del primer romanticisme, un intent de recuperar amb el nom de la tragègida, forma de drama culte que renovesin l'establerta tradició romàntica en què s'emmarcaven els conflictes passionals com en la recuperació de drames. Així evità truculències melodramàtiques d'un cert romanticisme i s'ayunyà de l'encarcarament retòric. Recuperava d'aquesta manera la funció de la vella tragèdia, peró ho feia introduent-hi la renovació dramàtica aportada per la recepcio europea per l'obra de Shakespeare. Aquest camí fou el que interesà vivament Yxart, constatades lesdificultats d'arrelar el drama realista contemporani en català.Guimerà fou l'autor triat pels seus companys com el mes apte per torar endevant la creació d'una tragèdia catalana amb Verdaguer ja haia incorporat l'èpica.
La tendència més destacable és la aproximació a un realisme més sincer, expresat en el plantejament de les trames de la sobrietat
La biografia d'Àngel Guimerà ha estat motiu de polèmica tant des de el punt de vista de la verificació de la seva data de naixement, com els aspectes que poden afectar d'una manera mes directa la seva intimitat.Xavier Fàbrgas, que volgué veure les cicunstancies del seu naixement de l'autor, un dels factors biogràfics que havien marcat la seva producció i un amor frustat amb una tal Mària Rubió.
Aquesta tendència a intyerpretar la seva obra a partir de la seva biografia a estat constant, i s'explica en gran part per la contradicció entre l'alt voltatge passional de les seves obres i l'extrema discrecció de la seva vida íntima.
El dramaturg
El primer període de a creació dramàtica de Guimerà es destacà per la voluntat de sguir una proposta programàtica plantejada pels seu amics, sobre tot, per Josep Yxart, el crític més lúcid i informa del moment. En el context del teatre català de l'època dominava la figura de Federic Soler, havia consolidad uns models de teatre i del monopoli que hi exercia l'autor de "La Dida" els mogué a buscar-ne una alternativa, de passada, atorgués a l'escena un porestigi literari. Coincidint amb una reacció d'abast europeu contra els excesos del primer romanticisme, un intent de recuperar amb el nom de la tragègida, forma de drama culte que renovesin l'establerta tradició romàntica en què s'emmarcaven els conflictes passionals com en la recuperació de drames. Així evità truculències melodramàtiques d'un cert romanticisme i s'ayunyà de l'encarcarament retòric. Recuperava d'aquesta manera la funció de la vella tragèdia, peró ho feia introduent-hi la renovació dramàtica aportada per la recepcio europea per l'obra de Shakespeare. Aquest camí fou el que interesà vivament Yxart, constatades lesdificultats d'arrelar el drama realista contemporani en català.Guimerà fou l'autor triat pels seus companys com el mes apte per torar endevant la creació d'una tragèdia catalana amb Verdaguer ja haia incorporat l'èpica.
La tendència més destacable és la aproximació a un realisme més sincer, expresat en el plantejament de les trames de la sobrietat
dilluns, 6 d’octubre del 2008
Realisme y Romanticisme
CARACTERISTIQUES DEL ROMANTICISME
·La lliteratura romàntica reflexa una visió idealista.
·L'amor es trágic
·L’individualisme i el sentiment religiós de la unitat de la vida social
·La insatisfacció amb la realitat
·El rebuig total de la preceptiva
·El retorn al catolicisme i la dissolució de la fe en una religió aconfessional
·L’afirmació de la llibertat de creació poètica
·La vinculació de la literatura amb la vida
CARACTERISTIQUES DEL REALISME
·Cada autor, segons les seves idees, mostra el que per a ell és un mal de la societat.
·Interes per la realitat
·Tendència a la objetivitat
·Analitzen acuradament les motivacions dels personatges i els costums
·Anàlisi rigorós de la realitat
·La denuncia els defectes que afecten a la societat i ofereix al lector solucions per aturar
·La lliteratura romàntica reflexa una visió idealista.
·L'amor es trágic
·L’individualisme i el sentiment religiós de la unitat de la vida social
·La insatisfacció amb la realitat
·El rebuig total de la preceptiva
·El retorn al catolicisme i la dissolució de la fe en una religió aconfessional
·L’afirmació de la llibertat de creació poètica
·La vinculació de la literatura amb la vida
CARACTERISTIQUES DEL REALISME
·Cada autor, segons les seves idees, mostra el que per a ell és un mal de la societat.
·Interes per la realitat
·Tendència a la objetivitat
·Analitzen acuradament les motivacions dels personatges i els costums
·Anàlisi rigorós de la realitat
·La denuncia els defectes que afecten a la societat i ofereix al lector solucions per aturar
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
