Elements configuradors

La visió integradora i totalitzadora de l'artista i de les distintes disciplines artístiques esdevé una sortida per al gènere de la novel·la.
El discurs narratiu( discurs i racional) el poètic(suggestiu i emotiu) s'havien desenvolupat separadament, les propostes poètiques del simbolisme francès son vistes com la via de renovaciódel llenguatge narratiu.
El llenguatge denotatiu( considerat pròpi de la prosa) i el connotatiu (considerat propi del vers) i el ritme poètic, les imatges i les metàfores s'instauren en la prosa.
La poesia busca noves formes rítmiques a través de la música que és considerada l'art superior, l'art per antonomàsia al qual han de tendir la resta de manifestacions artístiques, la prosa i el vers com la prosa rimada.

Solitud

Es un drama rural, i es un encàrrec de la revista "Joventut", repartida per capítols. El tema es de l’època modernista en que:

- Enfrontament de l'individu i la societat

- Conflicte de l'individu i l'entorn

- Lluita del protagonista per trobar a seva pròpia individualitat el deterministes( la ment, les persones etc.)En el capítol de la pujada podem interpretar que es l’allunyament de la seva ciutat y la seva personalitat i quan arribi a dalt de tot serà una persona millor que podrà decidir per ella mateixa.L'estructura la podem dividir en dos parts:La primera del capítol 1 fins a 11 que es la primavera que funciona com a metàfora de que es jove bella i que tot va bé i la segona part del capítol 11 fins el 18 en que finalitza amb la tardo y començament de l'hivern en el que també metafòricament vol dir  que ella ha arribat a la maduresa.La part de la neteja també te un sentit metafòric que neteja la ermita per dins i també una neteja mentalment de ella.

Biografia Victor Català

El seu nom es Caterina Albert va néixer  a L'escala ( 1869-1966). Va estudiar en un escola a Girona però no li agradava i els seus pares li van fer classes particular a la seva casa, li ensenyaven musica, francès, etc. La seva mare sempre estava malalta y el seu pare com es advocat passa molt de temps fora de casa. Es autodidàctica. En l'Escala li proporcionen diaris y revistes per estar sempre informada del que passava y també, de França ( estaven al realisme).Era la més gran dels 4 germans, i quan es va morir el seus pare el hereditari de las terres vas ser un germà que no les va acceptar perquè estudiava a Barcelona de advocat i les va agafar desprès la Caterina. Sempre amagava la seva autentica biografia en les entrevistes i donava informació falsa.De vegades anava a Barcelona a obres de teatre o a comprar robar i viatjava molt però Europa. Tenia lligat a ella el patrimoni i feia vida de monja per poder escriure i concentrar-se millor i també la lligava de cuidar-se de la seva mare que estava malalta. No es va casar mai ni va tenir fills.El seu primer pseudònim va ser Virgili d'Alacseal i la seva primera publicació va ser L'esquella de la Torratxa. Es va començar a fer famosa gràcies als Jocs Florals que va guanyar-ho en 1898 amb L'Infanticida. Un gran escàndol es va fer i s’havia de amargar i es va amagar darrera del pseudònim de Víctor Català. En aquells temps les dones si volien publica alguna cosa ho devien de fer darrera un pseudònim per a que fossin publicades. Va publicar poemes, contes...En el 1906 el modernisme es frenat per el noucentisme i no publica res fins a 1918 i es descentrada per la Guerra Civil.

Orígen de la novel·la

Des de l'antiguitat s'han escrit narracions en prosa a les quals s'ha aplicat de manera indiscriminada el terme novel·la. Molts relats que més tard es van incorporar a la tradició literària europea tenen el seu origen a Egipte. El primer text indi que cal considerar com a precursor de la novel·la és potser el Daœakumâracarita (Contes de deu prínceps), un romanç en prosa de Dandin, escriptor en sànscrit de finals del segle VI dC La primera novel·la en opinió d'alguns experts és el relat japonès Conte de Genji (segle XI), de Murasaki Shikibu. El gènere va gaudir de gran popularitat entre els grecs durant els primers segles de l'era cristiana. Dignes de menció són les Etipia d'Heliodoro de emesa; les Ef de Xenofont d'Efes i Dafnis i Cloe, el més bo dels relats pastorals, generalment atribuït a Longo. Els principals exemples de novel·les escrits en llatí són les Metamorfosis o L'ase d'or, d'Luci Apuleu, i el Satiricón, generalment atribuïda a Petroni. El relat llarg en vers narratiu, l'abundant quantitat de romanços en prosa i els fabliaux francesos van florir a Europa durant l'edat mitjana i el seu contingut s'alimenta dels records comptats i transmesos per la tradició sobre els herois més o menys històrics o llegendaris i els seus proeses. Aquestes obres van contribuir al desenvolupament del que més endavant serà la novel·la però que en aquesta època no té nom com gènere, i se'ls coneix tant com `llibre '- penseu en la doble denominació llibre o novel·la de cavalleries, per exemple -,` història 'o `tractat' (Tractat d'amors de Arnalte i Lucenda, 1491, de Diego de San Pedro).

Resum

TERCER ACTE

Han pagat totes les quincenes als treballadors i han acabat de fer la carretera hii hara le proposit d’en Marçal es aconseguir a la Maria Rosa que ho fa i es casen. En Quirze i la Tomasa li regalen la casa i ells aniran a viure a Aragó per una altre treball que es la carretera també i en Gepa li regala un pollastre. No saben on es la Maria Rosa i entre ells el Marçal comenta a dir que es va enamorar nomès en veure-la a ella que li agradaba como rentaba es sentia com a dins de la roba peruqe la mirava entre els arbustos. La Maria Rosa es pregunta si l’estima de veritat o no i diu que es molt bona persona encare que aquella nit la va enganyar i ell respon que ho faria tot per ella. En Marçal pensa que ja es hora de que li confesi que va ser ell qui va matar a l’Andreu i Aixa ho fa.

Resum

SEGON ACTE

Fa 15 mesos que l’Andreu es va morir a la pressó de Ceuta, i ara la Maria Rosa viu a casa del seu germà, en Quirze, i de la Tomassa. Però la Maria Rosa es troba malament i la Tomassa i en Quirze s’han gastat bastants diners per a cuidar-la a ella. En Marçal sempre esta a prop de ella i al cap del temps la Maria Rosa se n’adona de que s’estima al Marçal, però ella no vol sentir res per ell perquè vol se fiel al seu primer marit, llavors vol anarse’n cap a la vila, guanyar diners, i que ell no la persigui. Llavors proposen tots els treballadors perquè s’escrigui una carta dient que volen pagar i que la carretera es la seva vida, llavors com que l’unica que en sap escriure es la Maria Rosa va en Marçal i li dicta el que vol escriure i d’una forma indirecta li diu a la Maria Rosa que l’estima.
Finalment, la nit abans de que la Maria Rosa se n’anes en Marçal va a casa de la Maria Rosa i li diu que esta farit llavors ella l’acull, però era mentira, volia a estar a solas amb ella i en aquells temps si estabes en una habitació sola amb un home volia dir que t’habies de casar.

Resum

PRIMER ACTE

En Badori ve al poble amb l'esperança de trobar treball i en Gepa l'anima dient-li que segur que n'hi haurà treball per a ell mentre en menjen sopes. En Badori té mala sort, acaba de sortir d'un hospital. En Gepa es irónic i amable. En Badori es sensible. En Gepa s'estima molt en Badori perquè se'l va morir un fill i que si encara visqués tindria l'edad d'ell. El nom d'en Gepa prové de que el seu fill ra geperut i tots els amics s'ho deian, l'escena es tanca amb l'aparició de la Tomassa i en Quirze. La Tomassa i en Quirze es barallen i en Badori els vol separar i acaba reben ell i parlen de la Maria Rosa dient la Tomassa que no s'escarrasa en les feines de casa que esta sempre parlant cuan va a netejar la roba i en Quirze la defensa. Després apareix per primer cop en Marçal i començen a parlar tots sobre la Mari Rosa de com es troba i com va succeir lo del capatás,en Marçal diu que ha rebut una carta en el que ell es veu gros no vol menjari es vol morir i en Marçal no para de donar-li la raó i en Gepa comença a sospitar d'ell, llavor apareix la Maria Rosa i la fan posar més trista, a continuació, una altre escena surt en Marçal amb la Maria Rosa i amb un diàleg que fa que l'espectador comensi asuspitar coses sobre aquets dos personatges després la Maria Rosa s'en va i es queda sol en Marçal fent saber al espectador la seva posició davant de la Mari Rosa i el paper que jugaria a l'obra. Al final, un dia, en Xic porta una carta per en Quirze des de Ceuta però ni ell ni els treballadors i amics del seu voltant no sabien llegir fins que va arribar la Maria Rosa i la va llegir informant que l'Andreu havia mor dient tots el dies que ell era inocent.