Literatura Catalana.Jose Ramon

festival de Woodstock

2009-06-09T23:05:00.000-07:00

El festival de Woodstock

El festival de música i art de Woodstock va ser un dels festivals de rock més famosos de la història. Va tindre lloc en una granja de Bethel, Nova York, els dies 15, 16 i 17 d'agost de 1969. El festival té el nom de Woodstock perquè inicialment estava programat que tinguera lloc en un lloc del poble de Woodstock, en Ulster County; l'oposició local quasi aconseguix que se suspenguera l'esdeveniment, però Sam Yasgur va convéncer son pare Max Yasgur per a acollir al concert en els terrenys de la família, localitzats en Sullivan County.

Woodstock ha sigut el major festival de música i art de la història. Va congregar a uns 500.000 espectadors, 250.000 més dels que esperava l'organització, i s'estima que 250.000 no van poder arribar, l'entrada costava 18$ americans de l'època per a un sol dia, per la qual cosa en l'actualitat costaria sobre uns 95$; i el bono de tres dies estava a 24$.

Woodstock es va convertir en la icona d'una generació de nord-americans farta de les guerres i que pregonava la pau i l'amor com a forma de vida i mostraven el seu rebuig al sistema, és a dir, molta gent que va estar en el festival era hippie, tot i que realment ells no es designen així, ja que aquesta era una denominació despectiva de la gent.

5 poesies i el respectiu comentari de text

2009-05-28T12:34:00.000-07:00

Els poemes a comentar estan situats al llibre bruixa de dol de l’autora Maria Mercè Marçal.
Ella va néixer a Barcelona a l’anys 1952 i va morir al 1998. Tot i que va neixer a Barcelona la infantesa i al preadolesciencia les va viure a la Seu d’Urgell. A l’any 1977 escriu un llibre de poemes Cau de Llaunes. Maria Mercè Marçal, es va casar i va tenir una filla, encara que anys desprès es va divorciar. Era lesbiana i va lluitar els drets de les dones.

I
El tema principal d’aquesta poesia es el sentiment que té.

II

El tema d’aquesta poesia, es que l’autora es sent ella mateixa com la tristesa. Els núvols representen els homes i la lluna una dona, i en el ball que fa es amb la vida i ella va disfressada.
En questa poesia es diferencien dos estrofes d’art menor i predominen els versos de 7 síl•labes. I les figures retòriques hi ha en el vers 1, una invocació, vers2, personificacio, i una sèrie de encavallaments en els versos 3,4 y 5.

III

El tema d’aquesta poesia ens dóna a entendre que és mot trista la seva vida i que alguns dies son feliços però són molt curtes i li fa mal.
En aquesta poesia trobem dos estrofes, son d’art major algunes i la majoria son 0ctosíl•labs. Les figures retòriques son en els vers 1 hipèrbaton, en el vers 2i 3 exaltació del “jo poètic”. En el vers1 hi ha una comparació, i en el vers 3 personificació

IV

EL tema d’aquest poema pot tenir un doble senti, un pot ser el dolor personal que te dins seu ja sigui per un amor o un desamor, l’altre sentit, pot ser una manera d’obrir horitzons.
En quant a les figures literàries només hi ha una en el vers 2, un polisíndeton, són dos estrofes d’art menor.

V

El tema d’aquesta poesia ens fa donar a entendre que vol cuidar, nodrir , una relació especial que té amb una persona amb molta passió. Són 2 estrofes de 2 versos, es barregen versos de 7 i 8 síl•labes.
Les figures retòrica que hi ha es un encavallament en el vers 1 i 3.

Relació dels "Comentaris d'obra" amb les poesies de l'obra

2009-05-28T06:59:00.001-07:00

Comentaris a l'obra

"L'espai d'una llengua abolida"

En aquest comentari l'autora es troba que el seu llibre "Bruixa de dol" l'hi dóna per ser rebindicativa, proclamar la identitat de que es una dona i te veu, fer que la dona s'escolti, escriure el que vulgui sense que el fet de que sigui dona s'ho impedeixi i poder traduïr, també, llibres d'altres dones de l'extrenger.

"Maria Merçè Marçal, la dona tranquil·la"

Podem trobar a Maria Merçè que en la seva temàtica dins de l'obra de "Bruixa de dol" que tindrà un triangle del que sempre farà menció, aquests elements són: el "Jo" poètic, la lluna i l'ombra. Amb aquests tres elements fara poemes en els quals podrem veure com relaciona aquests elements amb els que fara referència sobre la seva por, o la passió que sent per alguna cosa.

"Maria Merçè Marçal o els camins de la llibertat"

Maria Merçè Marçal a travès dels seus poemes serveix, per al lector, de mirall. Es a dir, que el lector pot quedar-se reflectit en aquell poema i llavors reindivicar o donar-se conte del que esta passant.

"Bruixa i Fada el 1980"

En aquest paragraf la seva resposta es clara, el seu nou llibre (Bruixa de dol) aporta un veu potent que parla sobre la seva vida. Les decisions que a pres, el que creu que s'ha de reindivicar, la seva solitud. I el que persegueix en aquest llibre es que la seva veu entronqui amb la tradició literaria.

"Maria Merçè Marçal, qui sóc i perquè escric"

En aquest comentari es compara amb la serp que tenia en casa i al costat una serp, la seva àvia deia que no s'enfilés pero ella no li feia cas. La serp podriem dir que es la temptació que te per l'escriptura i les ganas d'enfilar-se podria ser els nous horitzons que pot tenir.

Antologia de poesies de Bruixa de dol

2009-05-28T06:16:00.001-07:00

Aclarim que entenem per tema, d'entre les diverses postures que poden trobar per definir aquest concepte, en aquest poema, com una representació d'una entitat abstracta i universal més que com un motiu o conjunt de motius que constitueixen els elements concrets sobre els quals es sustenta el significat global del poema.

Com a tema del poema podríem parlar d'una dialèctica entre l'amor i el desamor, en conflicte permanent per la progressiva afirmació de la reivindicació d'un espai propi i independent per a realitzar-se plenament com a dona i com ésser humà.

Des d'una altra perspectiva podríem parlar d'una temàtica universal de la crisi de la parella, de la fi de l'amor potser a causa de les seues reivindicacions com a dona, del seu canvi d'actitud en la parella, d'esdevenir una dona que es rebel·la al nucli de la parella i de la societat. Aquest canvi d'actitud desemboca en la crisi, potser en la fi de l'amor.

La primera part conté:

Divissa,
Foc de Pales en cinc composicions
Tombant (12)
Foguera Joana(9)
Bruixa de Dol(13)
La major part d'aquests poemes contenen versos d'art menor i rima asonant, els de Bruixa de dol son sonets

SEGONA PART:

Consta d'un sonet i de vuit composicions

Avui les fades i les llunes s'estimen(1)
Els nuvols porten confetti sota les butxaques(8)
Sense llops ni destrals(6)
8 de març(1)

Album de fotos

2009-05-28T05:59:00.000-07:00

Comentari de text

2009-05-28T05:58:00.001-07:00

Maria mercè Marçal va néixer a Barcelona a l’any 1952, va pasar a d’infància i la preadolescència a la seu d’Urgell, va estudiar Batxillerat a Lleida i desprès filologia clàssica a Barcelona.
Va casar-se cuan tenia 19 anys i el matrimoni va durar 4 anys. Va ser professora.
Va tenir una filla, Maria Mercè Marçal, va lluitar sempre per que i hagués igualtat entre homes i dones, era homosexual. Va morir al 1998.
Al 1977, va escriure Bruixa de dol, es un conjunt de poesies, és una obra amb una dinàmica progressiva que va des de un jo més íntim a un nosaltres col•lectiu, les dones (fades i bruixes ).

Aquest poema, és el poema numero VI, de l’aparta de Tombant.
El poema tracta de una noia que només néixer, li foraden les orelles, i li fiquen arracades, d’alguna manera crítica que pel fet de ser dona, no te per que posar-se arracades.
El poema està composat per 1 estrofa, que conte tres versos, aquests versos, son blancs i lliures, ja que no tenen ni rima ni segueixen cap tipus d’estructura.
En quan als recursos literaris, no ni ha cap

Característiques de l'obra: Bruixa de Dol

2009-05-21T23:18:00.000-07:00

L'obra té bàsicament dues parts, la primera és més extensa que la segona, aquesta ultima, en canvi, és més reduïda, encara que les dues comparteixen el mateix esquema formal; La presència,en primer lloc, dels poemes amb les formes mètriques i estròfiques que podríem dir més fàcils, més populars i, després, el bloc dels sonets que són una fita assolida per Maria Mercè Marçal i que, com ella mateixa diu, ja no se'ls val poder treure de sobre.La primera part del llibre comença amb la Divisa i té Foc de Pales amb cinc posicions, Tombant amb dotze, Foguera joana amb nou i Bruixa de dol amb tretze. La major part dels poemes són amb versos d'art menor i rima assonant, alguns amb tornada i de ressonàncies populars, menys els tretze sonets de Bruixa de dol que són de construcció clàssica amb decasíl·labs.Els temes semblen seguir una cronologia que comença amb records d'infantesa i de la primera fase amorosa i que continua amb el període de la desfeta de la relació i aniria del solstici d'hivern, el vint-i-u de desembre, a l'estiu per Sant Joan.
En els poemes d'aquesta obra, predominen els temes: Amor, solitud, Reivindicació de la dona i maternitat.

Caracteristiques de l'obra de Maria Mercè Marçal

2009-05-19T23:16:00.000-07:00

Aquí podem veure les obres més destacades, així com les característiques d'aquestes obres i d'altres de Maria Mercè Marçal:
Ella el que intentava fer a la seva obra era trobar una veu pròpia, basada en la tradició literària catalana de les fades i les bruixes.
La feliçitat, fugaç instantanea efímera de la relació amorosa en el nostre context social.
L'antagonisme complex i amvibalent entre homes i dones.
Intenta expressar l'experiència quotidiana de les dones de manera individual i col.lectiva, posant èmfasi, donant importància a la seva sol·litud, també expressa solidaritat a les dones.

OBRES MÉS IMPORTANTS.
(1977): Cau de llunes. Barcelona, Proa.
(1979): Bruixa de dol. Barcelona, Llibres del Mall.
(1982): Sal oberta. Barcelona, Llibres del Mall.
(1982): Terra de mai. València, Edicions El Cingle.
(1985): La germana, l´estrangera. Barcelona, Llibres del Mall.
(1989): Llengua abolida (1973-1988). València, Tres i Quatre.
(1997): Desglaç. Barcelona, Edicions 62.
(2000): Raó del cos. Barcelona, Edicions 62 / Empúries.
(2001): Contraban de llum. Antologia poètica, selección y prólogo: Lluïsa Julià. Barcelona, Proa
(2001). Raó del cos. Al cuidado de Lluïsa Julià. Barcelona: Edicions 62 / Empúries.

2009-05-11T06:50:00.000-07:00

Pptsobrelobra 090326141205 Phpapp02 (Cristina)

View more presentations from Juan_ramon.

Pps de l'obra

2009-03-31T02:59:00.001-07:00

Ppt Sobre Lobra

View more presentations from guest4ef1ec.

2009-03-27T00:58:00.000-07:00

2. Llegiu aquest fragment de la novel·la i observeu el grau de participació de la Mundeta filla en els fets que l’envolten. Assenyaleu si la seva actitud és semblant o diferent de la de la seva mare.

Fou en aquella assemblea constituent on el sentí parlar [en Jordi] per primera vegada. Era un estudiant de segon curs que ningú no coneixia. La figura s’alçà per damunt de les altres gràcies a la clarividència dels raonaments. El seu parlar era pausat, calmós, com un sedant, la seva veu posseïa allò que apaivaga els dubtes, el confusionisme, la latent inseguretat dels universitaris. Era un líder, malgrat la seva joventut. I ho era perquè no se’n ventava. Convencé molt aviat tothom de quedar-s’hi i resistir. Després, a l’assemblea del vint-i-set d’abril, quan la policia entrà a la universitat i provocà el pànic entre els estudiants, se sentiren una altra vegada per damunt dels crits, dels insults, dels gemecs i de les corredisses, les paraules d’ell que reclamaven assossec.

(p. 34-35)

2009-03-25T00:25:00.000-07:00

3.1. El món de l’àvia

1. A Ramona, adéu hi apareixen una sèrie d’esdeveniments històrics importants del segle XX que envolten la vida de cada protagonista. Completeu les dades que falten en la informació següent:
Mundeta àvia:Guerra de les Colònies (1898)Setmana Tràgica (1909)Primera Guerra Mundial (1914)Mundeta mare:....................................................... (1931)Fets d’Octubre (1934)....................................................... (19......-19......)
Mundeta filla:Revoltes universitàries (dècada dels 60) en contra del règim franquistaCaputxinada (1966)

2. Busqueu la informació que us calgui sobre la Primera Guerra Mundial per respondre aquestes preguntes:
· Quins països s’hi van veure implicats? França, Rusia,Inglaterra, i per en un altre bandol Italia,Austria, Alemanyia, Turquia
· Què va desencadenar la guerra? L'assessinat del Archiduc d'Austria que era l'hereu de austro- hungarés.
· Quins personatges hi van intervenir? Per part de Russia el Sar, per part de Alemanya l''emperador Guillem II i per part de França el general tetain.
· Com es va resoldre la guerra? Es va resoldre amb el tractat de Westfalia.

3. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu de quina manera les conseqüències de la Primera Guerra Mundial afectaven el personatge de l’àvia:

6 de desembre de 1918.
Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)

A l'avia li dóna igual qui guanya la guerra, el que li preocupa a ella són els seus diners i les seves joies.

4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.

12 de septembre de 2001

Me'n recordo encara d'ahir, del atemptat dels Estats Units a causa d'uns terroristes islamistes en el qual havien mort moltíssimes persones inocents i l'enderrocament de les torres gemeles a causa de l'enfrontament de diversos avions cap a elles. Aquest fet ha conmocionat a gran part del planeta. Tothom ha vist les imatges des de el primer impacte fins a la informació que ens a donat de les persones quan trucaven als seus familiars. Tenia poca noció del que significaven les torres en aquell moment, pero el que si que s'havia era el dolor que patia la gent perquè em feia molta angunia lo succeït.

3.2. El món de la mare

1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per respondre aquestes preguntes:

a) Qui va desencadenar el conflicte? L'aixecament militar del general Francisco Franco i també dels gnerelas Molas i San Jurjo volien fer un cop d'estat contra la República
b) Quines van ser-ne les causes? Es van aixecar contra les mesures progressistas del govern republicà.
c) Quins personatges hi van intervenir? President de la Republica, Azaña, Indalecio Prieto, Largo Caballero i Juan Negrin. En el bàndol militar estaba Francisco Franco, Antonio Primo de Ribera, i per part dels eclesiàstics el cardenal Segura.
d) Com es va resoldre el conflicte? Va acabar amb la victória de Francisco Franco que va poosar una dictadura que va durar 40 anys.

2. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu quina informació té dels fets que viu de la Guerra Civil la mare:

I ell em va preguntar que què en pensàvem, dels anarquistes, i jo em vaig tornar vermella com un grapat de cireres i li vaig dir que la meva mare sempre havia sentit una secreta simpatia per vostès, perquè creu que en realitat són uns romàntics i uns idealistes i diu que no és dolent això de voler canviar una mica el món, que només li feia ràbia tot el que passava amb la religió. I ell, però tu què en penses, i jo, que hi ha coses d’aquesta guerra que no les acabo d’entendre, que em semblen molt embolicades. I em vaig adonar que era la primera vegada que parlava una estona així de llarga amb un home com aquell i li ho vaig dir, i també que me’ls imaginava més satànics, més diabòlics.[...] No entenia la seva curiositat, la incisió a preguntar-me coses de la meva vida, coses banals i intranscendents. Vaig pensar que què n’havia de fer. Que la meva història era curta i ensopida al costat de la seva, plena de lluites, de vagues, de soroll i d’aventures. [...] Que jo no em distingia gaire de les nostres amistats, que tot sempre acabava i començava de la mateixa manera. Tret de l’estiu del trenta-quatre, d’aquella tardor en què. (p. 162-163)

Queda bastant al marge de la guerra, perquè nomès sap fets de la guerra que li diuen les altres persones que opinen. Les seves amistats pensa que opinen igual que ella, tot era monotonia. La seva vida la veu gris, trista...

3.3. El món de la filla

1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Caputxinada (revoltes d’estudiants a Barcelona durant els anys seixanta) per respondre aquestes preguntes:

a) Què pretenien els estudiants? Pretenien democratitzar la universitat que es reconeguès el dret a organitzar-se en sindicats i també, a partir de la democratització de la universitat, voilien democratitzar la societat i el país.
b) Com es van revoltar? Fent vagues, assambles...
c) Quin és l’acte més significatiu d’aquesta revolta? Els estudiants es van tancar en el convent amb els caputxins de Sarrià.
d) Com es va acabar? La policia va encerclar el convent, els hi van fer un setge i a la sortida dels estudiants els van sancionar.

2009-03-24T03:43:00.000-07:00

Un dels temes de Ramona, adéu és el de la revolta, entesa com la conseqüència d’un conflicte. De conflictes n’hi ha hagut sempre, i de tota mena: generacionals, personals, socials, bèl·lics, etc. Montserrat Roig, a la novel·la que treballeu (i, en general, en tota la seva obra), explica conflictes, lluites, revoltes...

Ramona, adéu gira a l’entorn de dos eixos fonamentals: el context històric del segle XX, marcat per grans canvis, i la lluita interior de les protagonistes per desenvolupar-se en aquest context. L’aprofundiment del context històric el treballarem en l’apartat que anomenem revoltes externes i fa referència als fets històrics més importants d’aquest segle. La lluita interior de les protagonistes, i la seva evolució psicològica, les descobrirem a partir de les revoltes internes.

1. Entre tots ompliu aquest quadre amb els fets més importants que recordeu que han fet canviar la història del segle XX.

Fets i anys:
- Guerres de les Colònies (1898)
Espanya va perdre les dues colònies que tenia; van ser Cuba i Filipinas.

- Guerra d'Àfrica (1909)
Són una sèrie de territoris del Marroc en què Espanya, segons els acords francoespanyols firmats el 27 de novembre de 1912, exercí un règim de protectorat.
El protectorat consistia en dos territoris de l'actual Marroc, geogràficament diferents: la zona del nord del Marroc, que inclou les regions del Rif i Yebala, i la de Tarfaya, limitant amb el Sàhara Espanyol, al sud-oest i al nord amb el riu Draa coma frontera. Vuit mesos abans dels acords, França havia creat el seu propi protectorat sobre la major part de l'actual Marroc. No obstant això, la creació d'una administració colonial sobre els territoris del protectorat en el Rif no es produiria fins a 1927, una vegada la zona va haver estat pacificada. El protectorat duraria fins a 1956, excepte el que es coneixia com a protectorat meridional o regió nord de les tres que es va dividir el Sàhara Espanyol.

- Setmana Trágica ( 29 juliol de 1909)
Aquests fets va ser la mobilització de reservistes per al seu enviament a la zona de Melilla, on el dia 9 del mateix mes havia començat la guerra, per a molts motivada exclusivament pel descobriment l'any anterior d'unes mines propietat d'una societat controlada pel Comte de Romanones, el Marquès de Comillas i el Comte de Güell.
Aquesta mobilització és molt mal acollida per les classes populars, ja que, a causa de la legislació de reclutament, es podia quedar exempt de la incorporació a files mitjançant el pagament de sis mil rals, quantitat que no estava a l'abast dels més pobres. D'altra banda, els reservistes majoritàriament ja eren casats i amb família al seu càrrec.

- Guerra Gran (1914-1918)
La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.

- Vaga general (1918)
Per falta d'organització i a la deixadesa del governador civil Ossorio y Gallardo, és degenerà en actes de vandalisme provocats per elements exaltats.
Després d'uns avalots pel centre de la ciutat, les forces de seguretat disparen sobre els manifestants en la zona de la Rambla i provoquen molts ferits, cosa que fa que s'enverinin encara més els ànims i s'arribi a una veritable insurrecció amb barricades als carrers i la proclamació de la llei marcial.
S'incendien multitud d'edificis religiosos, puix els amotinats consideren que l'Església forma part de l'estructura de la burgesia, els fills de la qual no van a la guerra. A més l'Església havia impulsat als denominats sindicats grocs oposats al sindicalisme anarquista, majoritari a la ciutat.

- Proclamació de la República (14 d'abril de 1931)
- Guerra Civil (1936-1939)
- Caputxinada (1966)
- Tancament de la universitat de Madrid

Què en sabeu?

2. Busqueu la definició dels mots següents i copieu-la:

· Revolta : Alçament contra l'autoritat establerta, sedició amb agitació, amb avalot.
· Revoltar: Fer alçar algú en revolta
· Revolució: Canvi total, radical.
· Guerra: Lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats.

2009-03-20T00:49:00.000-07:00

1. Ramona, adéu és una novel·la que presenta una complexitat estructural que pot dificultar la comprensió del text. Per aquest motiu us proposem unes activitats prèvies que us facilitaran les claus per a entendre millor aquest llibre. Abans de començar-lo a llegir, fullegeu-lo tot resolent les activitats següents:
a) Sobre l’estructura:
· De quantes pàgines consta aquesta novel·la? 208
· Si us és possible, compteu els capítols que té. No está estructurada en capitols.
· Localitzeu en quins casos s’utilitza la lletra cursiva al llarg del llibre. Tenim la lletra cursiva al principi i al final, quan parla la mare.
· Hi ha espais en blanc? Quina funció fan? Quan cambia de dia, també quan parla les diferents dones. La funcio que fa es diferenciar les tres veus narratives, a mes a mes, diferencien el temps i l'espai. Perque cada personatge explica fils argumnentals de la seva vida.
b) Sobre el títol:
· Fixeu-vos en el títol del llibre i digueu què us suggereix. El personatge del llibre será una dona.
· Quina història penseu que s’hi explicarà? La seva vida.
c) Sobre l’argument:
· Amb l’ajut de la coberta posterior del llibre, expliqueu l’argument d’aquesta novel·la. Explica la historia de tres dones de la mateixa familia que viuen sota el mateix sostre inserida en una epoca historica.
d) Sobre el temps:
· Quines pistes teniu per a saber en quin temps històric se situen els fetsd’aquesta narració?
e) Sobre l’argument:
· On us sembla que està situada la novel·la?
A Londres.
A Lleida.
A Barcelona.
f) Sobre els personatges:
· Escriviu el nom de tres personatges que apareixen en el llibre.
g) Sobre les veus narratives:
· Llegiu les pàgines 10, 36 i 93, i digueu si els fets ens són narrats, en totstres casos, en primera persona.

Visita a la Universitat de Barcelona

2009-03-18T00:26:00.000-07:00

La visita a la Universitat de Barcelona no va estar malament. L'estructura de l'edifici m'ha agradat i com era per dins; el seu pati, les seves aules, les sales... es veia un edifici modern, però després veure que no es tant modern com em semblava.
Però, alhora d'entrar, a la sala on ens feien una petita conferència, no em va agradar tant perquè el professor Murgades que parlava s'embolicava massa a l'hora d'explicar les coses i d'avegades volia fer-se notar amb paraules cultes, d'altres vegades s'embolicava a explicar termes de la poesia que ya sabiem i era inecessari. M'agradava, també, la seva pronunciació del català i la manera d'explicar les coses quan no es feia notar.
L'ambient en aquella aula va ser agradable tot i que hi habia dos dones que cada vegada que la gent parlava una mica manaven callar i molestaven bastant. Després de la petita conferència vam anar a veure com era el pati; i ens vam trobar amb unes persones que esatven fent vaga del pla de Bolonya, on vivien en un petit refugi que s'alimentaven del menja que porten altres persones que tambè esten en contra i llavors es poden quedar a dormir, i una petita anectodota que ens van dir i em va sorprendre, va ser que el mossos d'esquadra li treien la pancarta de la porta quan ells volien i totes les que penjaven al carrer. A continuació en el pati, es veia molta gente parlant amb els seus amics i amigues o jugant als escacs, estudiar, dibuixar, fer els que els plagui. Després vam anar per dins de l'edifici a visitar la biblioteca però la bibliotecària, no massa simpatica, no ensa va deixar passar, però només veien el poc que es podia veure era ,personalment, molt bonica amb tants llibres i tant ordenat. Al sortir vam caminar una miqueta per l'edifici, i va ser molt bonic i amb pasadissos molt amples i net, i el que em va sorprendre es que no hi habia gent caminant pels pasadissos, tots estaven abaix al sol, o a la gespa.

2009-03-16T05:20:00.000-07:00

2.3. Reescriviu el paràgraf següent substituint el barri que Montserrat Roig descriu pel barri o poble on viviu vosaltres, i expliqueu els records que us desvetlla. Canvieu tots els elements del text que us calgui per obtenir un escrit coherent.

Sóc de l'eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal.

Sóc de.....

Sóc del Barri Nord de la nostre ciutat. Sóc d'un barri de segona categoria on no hi ha cap església només tendes i algun restaurant. En el meu barri totes les persones estem en la mateixa clase social i ens respectem mutuament sense cap problema amb gent d'altres raçes.
Visc en un bloc de pisos molt tranquil sense sorolls al carrer ni dins del edifici. Al costat del bloc de pisos hi ha el riu amb la seva gespa per poder fer esport. Visc sense gran capritxos, només el que necesito per viure.

2009-03-11T14:26:00.000-07:00

2.1. Llegiu aquestes opinions de Montserrat Roig aplegades per la premsa (diari Avui, 11 de novembre de 1991) amb motiu de la seva mort. Després, feu les activitats que proposem.

Text 1
Sóc el número sis de set germans. Sóc de les dues petites; de la segona tanda… Per entendre’ns, la primera tanda són les que van passar l’adolescència a la postguerra, en un món més tancat. Jo sóc de la tanda de la ruptura de moltes coses, fins i tot els meus pares també van començar a canviar! (Abril 1991)

Text 2
Jo vaig descobrir el masclisme a la Universitat; no el vaig descobrir a casa meva. A casa, amb una mare amb opinió pròpia i amb personalitat, i amb una àvia també amb opinió pròpia, i amb el meu pare que mai, mai, no va fer cap judici de valor contra les dones.(Abril 1991)

Text 3
Vaig començar a ser escriptora perquè necessitava narrar històries i perquè sempre m’ha agradat que la gent me n’expliqui.(Agost 1991)

Text 4
Hi ha companys de generació que van haver de dubtar entre una llengua i l’altra… Per mi, escriure en català era natural. No vaig haver d’elegir entre una llengua i l’altra; la meva llengua literària era la catalana.(Abril 1991)

Text 5
L’alliberament sexual va ser l’estendard que van portar uns quants, i sobretot mascles, per al seu propi profit. Com ara, que alguns senyors grans s’aprofiten del divorci per casar-se amb noietes joves.(Abril 1991)Text 6La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de realitat.(3 d’agost del 1991).

a) Feu grups de tres i decidiu quin d’aquests fragments us sembla més interessant. Heu d’argumentar la vostra opinió davant dels altres grups. Després del debat elaboreu unes conclusions per escrit.

Em interessant perquè a casa seva no existia el masclisme i havia igualtat entre els seus pares, i tant la seva mare com la seva avia tenien opinions personals. Això crec que es un fet molt important ja que Montserrat Roig degut aquesta situació va poder créixer amb una mentalitat oberta i això es nota a l’hora d’escriure.

b) Imitant l’estil de Roig, escriviu un text breu per explicar com us veieu a vosaltres mateixos.

Jo em veig una persona simpatica i ajudo a les persones que s'ho mereixen, encara que son totes. També, em veig com una persona agradable d'estar, però nomes algunes vegades.

Montserrat Roig

2009-03-11T14:00:00.000-07:00

Activitats 1.
BIOGRAFIA I OBRA

Montserrat Roig és una de les escriptores més representatives de la literatura catalana de la dècada dels setanta. Va escriure novel·les, articles periodístics, assaig, teatre, i va presentar diversos programes de televisió. Tota la seva obra es fa ressò de la seva actitud crítica davant les situacions d’opressió i injustícia.

1.1. Busqueu les dades biogràfiques principals de Montserrat Roig. Podeu llegir les pàgines III a VI de la novel·la que llegireu, Ramona, adéu, o consultar la informació que trobareu a http://www.escriptors.com/autors/roigm/index.html. Després d’haver-vos documentat, marqueu l’afirmació correcta de cada grup de tres afirmacions:

Montserrat Roig va néixer a Barcelona a meitat del segle XIX.
Montserrat Roig va néixer a la comarca del Pallars Sobirà l’any 1950.
Montserrat Roig va néixer a Barcelona l’any 1946.
* *
Adrià Gual és el nom una escola d’art dramàtic a la qual va ingressar Montserrat Roig quan tenia 15 anys.
Adrià Gual és el títol de la primera obra de teatre en la qual va intervenir Montserrat Roig.
Adrià Gual és el nom del carrer on va néixer Montserrat Roig.
* *
Montserrat Roig va ser la traductora de Salvador Espriu al castellà.
Montserrat Roig va interpretar un dels personatges de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu.
Montserrat Roig era neboda de Salvador Espriu.
* *
La teranyina és la primera novel·la que va escriure Montserrat Roig.
Molta roba i poc sabó és el primer llibre publicat de Montserrat Roig.
Montserrat Roig només va escriure novel·les.
* *
Montserrat Roig va col·laborar en diversos àmbits dels mitjans de comunicació: diaris, revistes, TV, etc.
Montserrat Roig només va col·laborar al diari Avui perquè era l’únic diari en català a la seva època.
Montserrat Roig només va col·laborar a TV3, amb una sèrie d’entrevistes anomenades Personatges.
* *
Els catalans als camps nazis és un recull de premsa elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.
Els catalans als camps nazis és el títol d’una pel·lícula d’Steven Spielberg.
Els catalans als camps nazis és un treball d’investigació elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.

2009-03-10T03:24:00.000-07:00

1.2. L’entrevista és un gènere periodístic molt ric. Montserrat Roig va ser una gran entrevistadora. La seva professionalitat va quedar palesa en diversos mitjans de comunicació, entre ells la revista Serra d’Or: Llegiu el que diu Roig quan li pregunten sobre la seva feina de periodista.

—Quin ha estat el mestratge que has rebut a partir de la feina de periodista i, sobretot, arran de l’activitat d’entrevistadora, que iniciares en aquesta mateixa revista?

—Primer et diré que hi ha molta gent que considera l’entrevista un gènere menor; jo, amb això, no hi he estat mai d’acord: sempre hi ha hagut com una mena de jerarquització, dins el periodisme, que ha fet que es cregués que els articles de relleu eren els d’opinió, o els editorials, i que, en canvi,l’entrevista era un gènere menor perquè es limita a pregunta-resposta. Això no és veritat. Dins de l’entrevista hi pot cabre tot: opinió, observació, descripció, hi caben imatges, paraules... Jo vaig aprendre molt a través de l’entrevista i vaig decidir de fer-ne en un moment en què volia escriure, escriure novel·la, ficció.

M. Nadal, «Montserrat Roig, un cant de maduresa» (p. 14)

a) Penseu en un personatge conegut a qui us agradaria entrevistar.
Zidane

b) Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.
M'agradaria entrevistar-lo perque m'agradava el seu joc alhora de jugar al camp.

c) Escriviu tres o quatre preguntes que li faríeu.
- On i quan vas comen-çar?
-T'ha influït en la vida i en els estudis?
-Que és el que més t'ha agradat d'aquets últims anys en el futbol?

d) Digueu què opineu sobre la resposta de Roig.
Jo estic d'acord amb aquesta resposta que a donat perque es molt encertada, ja que, en alguns treballs algunes persones fan el que no li pertoca per tal de obtenir un lloc de treball millor o un millor sou.

2009-03-09T07:20:00.000-07:00

2009-02-24T11:53:00.000-08:00

2009-02-15T04:45:00.000-08:00

El mite de Pormeteu

Prometeu era un tità fill de Jàpet i de Clímenes, va robar el foc de Zeus per venjar-se, i el va donar als homes que acabava de crear. Quan Zeus es va donar conte que li ha robat el foc el va castigar lligant-lo a una columna i enviant una àguila que li devora el fetge que es va regenerant eternament. També a causa de això va castigar als homes de la terra amb dos castigs: el priemr és la creació de la dona i la segona la malaptesa humana representat per Epimeteu.

Aixì, doncs si comparem Caïm amb Prometeu veiem que els dos busquen una cosa prohibida per algu nque esta per sobre d'ells i l'utilitzen per un benefici no propi sino per a una altre persona/-es.

2009-02-15T04:04:00.000-08:00

Activitat 3

1.Allò que tal vegada s'esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comèdia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s'esdevingué? Justifica la resposta.

La comèdia és un dels gèneres clàssics del teatre i d'allà s'ha estès a altres arts com el cinema. Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d'humor o d'ironia. A vegades es construeix una comèdia com a paròdia d'una altra obra. Sovint els personatges, de la comèdia es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa escarni de la debilitat humana.

Si que podem aplicar aquesta definició a "Allò que tal vegada s'esdevingué" perquè te un to d'ironia, i els personatges estan en dificultas o conflictes entre ells mateixos gairebé tota l'obra.

2.Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè:

Adam: és el pare, té vint-i-dos anys, encara que aparenta uns 40. És un home gandul,conformista, enyoradís del temps del paradís, menysprea al seu fill Caïm.

Abel: és covard,sense cap tipus de domini davant els altres. No li porta la contraria al seu pare en cap moment.

Caïm: és el personatge central de l'obra, perquè serà un personatge que no es conformarà amb el que té o veu, i estarà en continua discusió amb Abel el seu germà.

Querub: és un àngel qe va tenir un passat molt dolent i ara fa cas a Jahvè de tot el que li mana i encubreix a vegades a Caïm.

Nara: és un noia capritxosa que vol tenir tot el que ella vulgui, es sencilla i no li agrada treballar molt.

Jahvè: és el Dèu tot podrós que va treure a Adan i Eva del paradís.

3.Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.

Adam: és el creador, junt amb Eva, els creadors dels elements de la natura, de la llengua...

Caïm: és el descendent que haura de anar creant fills, per a poblar la terra.

Abel: és l'únic personatge en l'obra que no trindrà un bon futur.

4.Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

Plantejament:

Tot comença després de l'expulsió de Adan i eva del Jardí de l'Eden per haber menjat la fruita prohibida. I començant a fer una vida fora del jardí tenint tres fills: Abel, Caïm i Nara.

Nus:

Després el tema es centrarà en Caïm al intenta entrar al jardí, també, amb qui es quedrà la Nadia dels seus dos germans i per últim la baralla entre els dos germans.

Desenllaças:

CaÏm es mort per el seu germà Abel i Nadia es queda amb Abel.

5.En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.

Es basarà en què tothom tingui unes metes proposades i que no dunem mai un cosa per vetadera, anem construint un món millor en que no hi ha cap millor que una altre sino que siguem tots iguals.

6. Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa'n exemples.

Si que hi responen perquè Eva gairebé esta sempre en casa treballant en ella, els homes no fan res a excepció de Caïm, i la Nara mai vol treballar la seva mare li diu a Adam en una escena: aquesta noia mai m'ajuda

2009-02-07T09:11:00.000-08:00

Activitat 1

1. Amb quin sobrenom es coneix Joan Oliver com a autor de poesia?
El sobrenom de Joan Oliver és Pere Quart, amb aquest nom signava les seves obres i aquest nom prové del seu segon nom "Pere", i "Quart", perquè és el quart fill.

2. En quin any va néixer?
Al 29 de novembre de l’any 1899 a la ciutat de Sabadell.

3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?

Joan Oliver Provenia d’una família burgesa, per tant, acomodada. Els seus familiars eren industrials tèxtils.

4. On va començar a publicar?
Joan Oliver va començar a escriure al diari de Sabadell, que treballava amb joves de clase social alta.

5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?
Al principi va marxar cap a França, i després a Santiago de Xile durant un temps però no estava massa agusta allà i va decidir deixar els seus amics i tornar a Espanya encara que hi hagi un règim franquista.

6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?
Els seus personatges són de clase alta, de la burgesia i tenen problemes que els afecten.

7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre... quina classe social?
Sobre la clase social alta, concretament, la burgesia.

8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?
El llenguatge de Joan Oliver es una parla col·loquial, perquè volia que la seves poesies arribessin a tot tipus de persones sense importar la clase social.

2009-02-07T02:08:00.000-08:00

Activitat 2

Cerca a la Viquièdia "Grup de Sabadell" i respon les qüestions següents:

1.Quan i on es va fundar?

Es va fundar a l’any 1917 a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.

2. Amb quins objectius?
Volia actualitzar la cultura de Sabadell i de Catalunya.

3. Qui formava aquesta colla?
Escriptors com Joan Oliver, Francesc Trabal, Armand Obiols, Ricard Marlet, entre d'altrea; i artistes.

4. Quines accions van dur a terme?
Van publicar un full dominical de caire satíric anomenat La Fulla Salau i van organitzar lectures i tertúlies que van comptar amb la presència d'alguns dels intel·lectuals més destacats del moment.

5. Explica breument qui eren Francesc Trabal i Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges.

Francesc Trabal i Armand; Des de molt jove va treballar per a diferents revistes i periòdics, sobretot per al Diari de Sabadell, del que n'esdevindria director i on signava Senyor Banyeta. Va participar d’una manera molt activa en la vida cultural de la seva ciutat. Hi va fundar l'editorial La Mirada i junt amb Joan Oliver (Pere Quart) iArmand Obiols el Grup de Sabadell. Durant la guerra civil esdevingué membre de l’Agrupació d’Escriptors Catalans i secretari de la Institució de les Lletres Catalanes. A l'any 1939 hagué d'anar a l'exili a França, des de on es traslladà a Xile quan esclatà la Segona Guerra Mundial. Va morir a Santiago de Xile a l'any 1957.

Armand Obiols, el seu pseudònim Joan Prat i Esteve (Sabadell, 1904 - Viena, 1971) va ser un escriptor, periodista i crític literari català. Autodidacte i d'obra escassa i poc coneguda, fou un dels principals integrants, conjuntament amb Joan Oliver (Pere Quart) i Francesc Trabal, de l'anomenat Grup de Sabadell, fundat l'any 1923. Col·laborà en el buc insígnia del grup, l'editorial La Mirada. Mostrà en tot moment un marcat rebuig per la burgesia de la seva ciutat. Fou durant el 1938 redactor en cap de la Revista de Catalunya. El 1939, l'any que s'exilia a França un cop acabada la guerra civil espanyola, comença una intensa i complicada relació amb Mercè Rodoreda, que durarà fins a la mort d'Obiols. Els seus consells literaris i el seu profund coneixement de la literatura catalana seran enormement valuosos per la creació narrativa de Rodoreda.

2009-01-26T06:51:00.000-08:00

ELS AMANTS

La carn vol carn- Ausiàs March

No hi havia a València dos amants com nosaltres.Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.

El poema de Vicent Andrés Estellés són versos alexandrins sense cesura, amb versos lliures i art major.
El poema tracte de dos amants que s'estimen molt, un amor apassionat sense barreres.
Hi han diversos recursos:
-"Matí" i "nit" al vers 2, és una antítesis.
-"Brusc" i "salvatge" al final del vers 14, és un hiperbaton
-"Han pasat anys i anys"; "amor"; "ignorem" als versos 4, 14, 18 i "amants" en els versos 23 i 24.
-Enumeració al vers 10 "ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny..."
-Paral·lelisme al vers 4 "han passat anys, molts anys; han passat moltes coses"
-Comparació al vers 9, "es desperta, de sobte, com un vell huracà"
-Metàfora al vers 5 "em pren aquell vent"

2009-01-26T06:46:00.000-08:00

*Parques: Són les deesses que senyalaven la vida i la mort de les persones.

*Tarratos: És una personificació de la mort.

*Caront: És la perona que porta als morts en una barca.

2009-01-26T06:37:00.000-08:00

És així, si us plau, LA NIT (1956)
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—La Mort.

La Mort ve descalça:
quan se'n va dur socs
que van fent
cloc... cloc... cloc... cloc...

—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—¿Qui és?
...cloc... cloc... cloc... cloc...

Aquesta poesia de Vicent Andrés Estellés es una de tantes altres poesies on recorda a la seva familia i a la seva filla morta, i torna a sortir el tema de la mort, com en la "Cançó de bressol".
En la poesia surten dos personatges; un podria ser Vicent Andrés i l'altre la mort que l'esta trucant a la porta i no contesta.
I trobem recusos, onomatopeyes "toc, toc", i al·iteració "cloc...cloc..."

2009-01-26T06:26:00.000-08:00

Cançó de bressol, La nit (1956)

Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita
i és, d'allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se'n ve.
És la meua ama, i és l'ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.

Aquest poema tracte de la mort on el poeta parla sobre el sentiment que té cap a la seva filla desprès d'haber mort als 4 messos.
És un romanç heptasil·lab que els parells rimen en asonant.
Repetició de la paraula "meua" als versos 2 i 10. En el vers 3 quan parla de nodrir a la seva filla(vers 3) es refereix a que encara la recorda i es mes important que la seva vida.

Vicent Andrés Estellés

2008-12-07T12:20:00.000-08:00

Vicent Andrés i Estellés va néixer el 4 de setembre de 1424. El seu pare era el forner del poble. Tenia una germana, Carme, que sovint era citada en algun dels seus poemes. Va passar la seva infancia a Burjassot, en la que te molts bons records. A l'edad d'un any, el seu avi va ser assesinat d'un tret d'escopeta pel seu germanastre, per causa d'una herència. Més tard va morir de tuberculosis el seu oncle, Josep Maria.
La seva vocació va desvetllar molt aviat, però no pel costat de la poesia sinó pel teatre, pels volts de 1935-1936 ja va escriure poesia. Quan va esclatar la guerra civil espanyola tenia 12 anys i ja havia començat a escriure peces de teatre. La guerra va fer que deixes els estudis, però llegeix gran quantitat de llibres que li deixa un veí. La família no es va exiliar, però va haver de cremar alguns llibres, atès l'empresonament de persones que tenien llibres prhibits. Acabada la guerra, va començar a treballar de forner, desprès, d'orfebre, de mecanògraf i d'ordenança.
El 1942 va publicar el seu primer astivle al diari "Jornada" a partir d'aquest fet fet va fer gestions per formalitzar l'ingrés a l'Escola Ofivial de Periodisme a Madrid, on va cursar la carrera de becat. A Madrid, va publicar poesies que eren la traducció castellana de poemes que havia escrit en català. L'any 1945 va anar fer de soldat a Navarra on va escriure poesies en català. En tornar a València, el 1948, va començar a treballar com a periodista a "Las Provincias". Als anys cinquanta inicia la seva amistad amb intel·lectuals com Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster. En 1955 es va casar amb Isabel Llorente que treballava al ajuntament de València, i deu mesos més tard va tenir una filla que es va morir als 4 mesos. Però van tenir dos fills més Vicents i Carmina.

Elements configuradors

2008-11-27T06:21:00.000-08:00

La visió integradora i totalitzadora de l'artista i de les distintes disciplines artístiques esdevé una sortida per al gènere de la novel·la.
El discurs narratiu( discurs i racional) el poètic(suggestiu i emotiu) s'havien desenvolupat separadament, les propostes poètiques del simbolisme francès son vistes com la via de renovaciódel llenguatge narratiu.
El llenguatge denotatiu( considerat pròpi de la prosa) i el connotatiu (considerat propi del vers) i el ritme poètic, les imatges i les metàfores s'instauren en la prosa.
La poesia busca noves formes rítmiques a través de la música que és considerada l'art superior, l'art per antonomàsia al qual han de tendir la resta de manifestacions artístiques, la prosa i el vers com la prosa rimada.

Solitud

2008-11-18T07:11:00.000-08:00

Es un drama rural, i es un encàrrec de la revista "Joventut", repartida per capítols. El tema es de l’època modernista en que:

- Enfrontament de l'individu i la societat

- Conflicte de l'individu i l'entorn

- Lluita del protagonista per trobar a seva pròpia individualitat el deterministes( la ment, les persones etc.)En el capítol de la pujada podem interpretar que es l’allunyament de la seva ciutat y la seva personalitat i quan arribi a dalt de tot serà una persona millor que podrà decidir per ella mateixa.L'estructura la podem dividir en dos parts:La primera del capítol 1 fins a 11 que es la primavera que funciona com a metàfora de que es jove bella i que tot va bé i la segona part del capítol 11 fins el 18 en que finalitza amb la tardo y començament de l'hivern en el que també metafòricament vol dir que ella ha arribat a la maduresa.La part de la neteja també te un sentit metafòric que neteja la ermita per dins i també una neteja mentalment de ella.

Biografia Victor Català

2008-11-18T06:30:00.000-08:00

El seu nom es Caterina Albert va néixer a L'escala ( 1869-1966). Va estudiar en un escola a Girona però no li agradava i els seus pares li van fer classes particular a la seva casa, li ensenyaven musica, francès, etc. La seva mare sempre estava malalta y el seu pare com es advocat passa molt de temps fora de casa. Es autodidàctica. En l'Escala li proporcionen diaris y revistes per estar sempre informada del que passava y també, de França ( estaven al realisme).Era la més gran dels 4 germans, i quan es va morir el seus pare el hereditari de las terres vas ser un germà que no les va acceptar perquè estudiava a Barcelona de advocat i les va agafar desprès la Caterina. Sempre amagava la seva autentica biografia en les entrevistes i donava informació falsa.De vegades anava a Barcelona a obres de teatre o a comprar robar i viatjava molt però Europa. Tenia lligat a ella el patrimoni i feia vida de monja per poder escriure i concentrar-se millor i també la lligava de cuidar-se de la seva mare que estava malalta. No es va casar mai ni va tenir fills.El seu primer pseudònim va ser Virgili d'Alacseal i la seva primera publicació va ser L'esquella de la Torratxa. Es va començar a fer famosa gràcies als Jocs Florals que va guanyar-ho en 1898 amb L'Infanticida. Un gran escàndol es va fer i s’havia de amargar i es va amagar darrera del pseudònim de Víctor Català. En aquells temps les dones si volien publica alguna cosa ho devien de fer darrera un pseudònim per a que fossin publicades. Va publicar poemes, contes...En el 1906 el modernisme es frenat per el noucentisme i no publica res fins a 1918 i es descentrada per la Guerra Civil.

Orígen de la novel·la

2008-10-27T07:20:00.000-07:00

Des de l'antiguitat s'han escrit narracions en prosa a les quals s'ha aplicat de manera indiscriminada el terme novel·la. Molts relats que més tard es van incorporar a la tradició literària europea tenen el seu origen a Egipte. El primer text indi que cal considerar com a precursor de la novel·la és potser el Daœakumâracarita (Contes de deu prínceps), un romanç en prosa de Dandin, escriptor en sànscrit de finals del segle VI dC La primera novel·la en opinió d'alguns experts és el relat japonès Conte de Genji (segle XI), de Murasaki Shikibu. El gènere va gaudir de gran popularitat entre els grecs durant els primers segles de l'era cristiana. Dignes de menció són les Etipia d'Heliodoro de emesa; les Ef de Xenofont d'Efes i Dafnis i Cloe, el més bo dels relats pastorals, generalment atribuït a Longo. Els principals exemples de novel·les escrits en llatí són les Metamorfosis o L'ase d'or, d'Luci Apuleu, i el Satiricón, generalment atribuïda a Petroni. El relat llarg en vers narratiu, l'abundant quantitat de romanços en prosa i els fabliaux francesos van florir a Europa durant l'edat mitjana i el seu contingut s'alimenta dels records comptats i transmesos per la tradició sobre els herois més o menys històrics o llegendaris i els seus proeses. Aquestes obres van contribuir al desenvolupament del que més endavant serà la novel·la però que en aquesta època no té nom com gènere, i se'ls coneix tant com `llibre '- penseu en la doble denominació llibre o novel·la de cavalleries, per exemple -,` història 'o `tractat' (Tractat d'amors de Arnalte i Lucenda, 1491, de Diego de San Pedro).

Resum

2008-10-19T14:48:00.000-07:00

TERCER ACTE

Han pagat totes les quincenes als treballadors i han acabat de fer la carretera hii hara le proposit d’en Marçal es aconseguir a la Maria Rosa que ho fa i es casen. En Quirze i la Tomasa li regalen la casa i ells aniran a viure a Aragó per una altre treball que es la carretera també i en Gepa li regala un pollastre. No saben on es la Maria Rosa i entre ells el Marçal comenta a dir que es va enamorar nomès en veure-la a ella que li agradaba como rentaba es sentia com a dins de la roba peruqe la mirava entre els arbustos. La Maria Rosa es pregunta si l’estima de veritat o no i diu que es molt bona persona encare que aquella nit la va enganyar i ell respon que ho faria tot per ella. En Marçal pensa que ja es hora de que li confesi que va ser ell qui va matar a l’Andreu i Aixa ho fa.

Resum

2008-10-16T06:39:00.000-07:00

SEGON ACTE

Fa 15 mesos que l’Andreu es va morir a la pressó de Ceuta, i ara la Maria Rosa viu a casa del seu germà, en Quirze, i de la Tomassa. Però la Maria Rosa es troba malament i la Tomassa i en Quirze s’han gastat bastants diners per a cuidar-la a ella. En Marçal sempre esta a prop de ella i al cap del temps la Maria Rosa se n’adona de que s’estima al Marçal, però ella no vol sentir res per ell perquè vol se fiel al seu primer marit, llavors vol anarse’n cap a la vila, guanyar diners, i que ell no la persigui. Llavors proposen tots els treballadors perquè s’escrigui una carta dient que volen pagar i que la carretera es la seva vida, llavors com que l’unica que en sap escriure es la Maria Rosa va en Marçal i li dicta el que vol escriure i d’una forma indirecta li diu a la Maria Rosa que l’estima.
Finalment, la nit abans de que la Maria Rosa se n’anes en Marçal va a casa de la Maria Rosa i li diu que esta farit llavors ella l’acull, però era mentira, volia a estar a solas amb ella i en aquells temps si estabes en una habitació sola amb un home volia dir que t’habies de casar.

Resum

2008-10-13T13:35:00.000-07:00

PRIMER ACTE

En Badori ve al poble amb l'esperança de trobar treball i en Gepa l'anima dient-li que segur que n'hi haurà treball per a ell mentre en menjen sopes. En Badori té mala sort, acaba de sortir d'un hospital. En Gepa es irónic i amable. En Badori es sensible. En Gepa s'estima molt en Badori perquè se'l va morir un fill i que si encara visqués tindria l'edad d'ell. El nom d'en Gepa prové de que el seu fill ra geperut i tots els amics s'ho deian, l'escena es tanca amb l'aparició de la Tomassa i en Quirze. La Tomassa i en Quirze es barallen i en Badori els vol separar i acaba reben ell i parlen de la Maria Rosa dient la Tomassa que no s'escarrasa en les feines de casa que esta sempre parlant cuan va a netejar la roba i en Quirze la defensa. Després apareix per primer cop en Marçal i començen a parlar tots sobre la Mari Rosa de com es troba i com va succeir lo del capatás,en Marçal diu que ha rebut una carta en el que ell es veu gros no vol menjari es vol morir i en Marçal no para de donar-li la raó i en Gepa comença a sospitar d'ell, llavor apareix la Maria Rosa i la fan posar més trista, a continuació, una altre escena surt en Marçal amb la Maria Rosa i amb un diàleg que fa que l'espectador comensi asuspitar coses sobre aquets dos personatges després la Maria Rosa s'en va i es queda sol en Marçal fent saber al espectador la seva posició davant de la Mari Rosa i el paper que jugaria a l'obra. Al final, un dia, en Xic porta una carta per en Quirze des de Ceuta però ni ell ni els treballadors i amics del seu voltant no sabien llegir fins que va arribar la Maria Rosa i la va llegir informant que l'Andreu havia mor dient tots el dies que ell era inocent.

Temps

2008-10-13T06:33:00.000-07:00

El temps en que transcórre aquesta obra, és, des de el priemr acte fins a el segon són 15 messos , i, al finalitzar l'obra 1 any i mig.

Persontages

2008-10-09T23:44:00.000-07:00

Maria Rosa és la protagonista principal perquè en el seu voltant gira tota l'acció.És la germana d'en Quirze cunyada de Tomasa, es una dona jove casada amb l'Andreu, treballa rentant la roba de la gent de la carretera, i al principi de l'obra la trobrem molt enamorada del seu marit mentre estaben a la verema, i pertany a una clase social baixa.

Badori és un personatge que ve de fora comença a treballa a la carretera amb l'amic Gepa i s'enamora de la Maria Rosa, fa de contrapunt a en Marçal i intueix que a la Maria Rosa a ell no se'l estima.

Tomasa és la dona d'en Quirze i cunyada de la Maria Rosa es grullera, agresiva, valenta, es una dona que no tenia por als homes en un societat mesclista te una posició radical davant de les opinions del homes, aquesta dona és histriónic, la relació que manté amb Maria Rosa es una mica dura amb ella perquè no treballa i sempre esta ayudant a casa pèro sense aportar diners pero al final es veu que se l'estima i l'ajuda.

Gepa és un personatge que fa que l'obra hagafi intriga, misteri. Amb el seu amic Badori aniran desmantelant l'obra de mica en mica. També al principi de l'obra ayuda a en Badori a trabar feina y ayudar-li en el que pugui.

Marçal és un personatge pla, que esta enamorat eroticament de la protagonista, Mariaa Rosa, i l'atrau sexualment. Tindra un final molt dramatic.

Andreu és el amrit del Maria Rosa que el van culpar pero l'assessinat del capatás sent ell inocent i, a continuació, se'l emporten cap a la pressó de Ceuta on allá es mor.

Quirze és el marit de la Tomassa en que juguen un paper humoristic en l'obra sepre barallant-se i discutint. És el germá de la Maria Rosa qeu la cuida a casa seva.

Xic aquest personatge no te gaire paper a l'obra encare que en alguns moments importants i tensdos hi surt, com per exemple, quan en Quirze reb la carta que ha portat en Xic. I tambè, es un treballador de la carretera.

Calau es un personatge no amb gaire paper com en xic, és, tammbè, un treballador de la carretera que vol guanyar diner per poder-s'hi casar amb la seva noia.

Espais- Escenaris

2008-10-09T23:39:00.000-07:00

En el priemer:
Tenim un casa molt pobre al costat d'una carretera amb habitants molt pobres.(Al matí).

En el segon:
L'interior d'una casa molt pobre. (Comença a fer-se)

I el tercer acte:
També al l'interior d'una cas molt pobre. (Es cap al vespre)

Estructura externa

2008-10-09T23:35:00.000-07:00

-Obra dividida en tres actes.
-Cada acte te escenes:
*Primer acte 14 escenes
*En el segon acte te 15 escenes
*I el tercer te 11 escenes

Àngel Guimerà

2008-10-07T23:27:00.000-07:00

Àngel Guimerà

La biografia d'Àngel Guimerà ha estat motiu de polèmica tant des de el punt de vista de la verificació de la seva data de naixement, com els aspectes que poden afectar d'una manera mes directa la seva intimitat.Xavier Fàbrgas, que volgué veure les cicunstancies del seu naixement de l'autor, un dels factors biogràfics que havien marcat la seva producció i un amor frustat amb una tal Mària Rubió.
Aquesta tendència a intyerpretar la seva obra a partir de la seva biografia a estat constant, i s'explica en gran part per la contradicció entre l'alt voltatge passional de les seves obres i l'extrema discrecció de la seva vida íntima.

El dramaturg

El primer període de a creació dramàtica de Guimerà es destacà per la voluntat de sguir una proposta programàtica plantejada pels seu amics, sobre tot, per Josep Yxart, el crític més lúcid i informa del moment. En el context del teatre català de l'època dominava la figura de Federic Soler, havia consolidad uns models de teatre i del monopoli que hi exercia l'autor de "La Dida" els mogué a buscar-ne una alternativa, de passada, atorgués a l'escena un porestigi literari. Coincidint amb una reacció d'abast europeu contra els excesos del primer romanticisme, un intent de recuperar amb el nom de la tragègida, forma de drama culte que renovesin l'establerta tradició romàntica en què s'emmarcaven els conflictes passionals com en la recuperació de drames. Així evità truculències melodramàtiques d'un cert romanticisme i s'ayunyà de l'encarcarament retòric. Recuperava d'aquesta manera la funció de la vella tragèdia, peró ho feia introduent-hi la renovació dramàtica aportada per la recepcio europea per l'obra de Shakespeare. Aquest camí fou el que interesà vivament Yxart, constatades lesdificultats d'arrelar el drama realista contemporani en català.Guimerà fou l'autor triat pels seus companys com el mes apte per torar endevant la creació d'una tragèdia catalana amb Verdaguer ja haia incorporat l'èpica.
La tendència més destacable és la aproximació a un realisme més sincer, expresat en el plantejament de les trames de la sobrietat

Realisme y Romanticisme

2008-10-06T06:24:00.000-07:00

CARACTERISTIQUES DEL ROMANTICISME

·La lliteratura romàntica reflexa una visió idealista.
·L'amor es trágic
·L’individualisme i el sentiment religiós de la unitat de la vida social
·La insatisfacció amb la realitat
·El rebuig total de la preceptiva
·El retorn al catolicisme i la dissolució de la fe en una religió aconfessional
·L’afirmació de la llibertat de creació poètica
·La vinculació de la literatura amb la vida

CARACTERISTIQUES DEL REALISME

·Cada autor, segons les seves idees, mostra el que per a ell és un mal de la societat.
·Interes per la realitat
·Tendència a la objetivitat
·Analitzen acuradament les motivacions dels personatges i els costums
·Anàlisi rigorós de la realitat
·La denuncia els defectes que afecten a la societat i ofereix al lector solucions per aturar

2008-10-06T06:18:00.000-07:00

Bones aquest blog servira durant tot l'any a treballs y exercies de literatura catalana

Garcia.