Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés i Estellés va néixer el 4 de setembre de 1424. El seu pare era el forner del poble. Tenia una germana, Carme, que sovint era citada en algun dels seus poemes. Va passar la seva infancia a Burjassot, en la que te molts bons records. A l'edad d'un any, el seu avi va ser assesinat d'un tret d'escopeta pel seu germanastre, per causa d'una herència. Més tard va morir de tuberculosis el seu oncle, Josep Maria.
La seva vocació va desvetllar molt aviat, però no pel costat de la poesia sinó pel teatre, pels volts de 1935-1936 ja va escriure poesia. Quan va esclatar la guerra civil espanyola tenia 12 anys i ja havia començat a escriure peces de teatre. La guerra va fer que deixes els estudis, però llegeix gran quantitat de llibres que li deixa un veí. La família no es va exiliar, però va haver de cremar alguns llibres, atès l'empresonament de persones que tenien llibres prhibits. Acabada la guerra, va començar a treballar de forner, desprès, d'orfebre, de mecanògraf i d'ordenança.
El 1942 va publicar el seu primer astivle al diari "Jornada" a partir d'aquest fet fet va fer gestions per formalitzar l'ingrés a l'Escola Ofivial de Periodisme a Madrid, on va cursar la carrera de becat. A Madrid, va publicar poesies que eren la traducció castellana de poemes que havia escrit en català. L'any 1945 va anar fer de soldat a Navarra on va escriure poesies en català. En tornar a València, el 1948, va començar a treballar com a periodista a "Las Provincias". Als anys cinquanta inicia la seva amistad amb intel·lectuals com Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster. En 1955 es va casar amb Isabel Llorente que treballava al ajuntament de València, i deu mesos més tard va tenir una filla que es va morir als 4 mesos. Però van tenir dos fills més Vicents i Carmina.